Diari d'unes joves maniàtiques

Nou post a La Plana de Vic: #Bocairent de Pel·lícula

2011-07-25T23:34:00.001+02:00

ACÍ TENIU L'ENLLAÇ AL POST

[Foto realitzada per ea5afh]

Nou post a la Plana de Vic: Noruega, ens avisa?

2011-07-24T15:48:00.001+02:00

POST: NORUEGA ENS AVISA?

nou post a LA PLANA DE VIC: 75 anys després...

2011-07-18T22:17:00.001+02:00

75 ANYS DESPRÉS...

I què canviarà?

2011-07-17T23:55:00.001+02:00

Nou post a LA PLANA DE VIC

Estat de xoc

2011-07-12T22:37:00.001+02:00

Taula Rodona: La Sanitat Pública a debat. El cas de Benimaclet

2011-06-28T23:57:00.001+02:00

TAULA RODONA: LA SANITAT PÚBLICA A DEBAT!

QUÈ ESTÀ PASSANT A BENIMACLET?
COPAGAMENT? PRIVATITZACIONS? I EL NOU CENTRE DE SALUT?

Hi intervindran representants de:

- L'Associació de Veïns de Benimaclet
- Endavant (OSAN)
- Coordinadora Obrera Sindical (COS) - Secció Sanitat
- Plataforma Valenciana per la Millora i Defensa de la Sanitat Pública

Organitzen:

Associació de Veïns de Benimaclet i Endavant-Benimaclet.

Esperant el tren...

2011-06-28T09:46:00.001+02:00

Ahir esperant el tren a l'estació del Nord de València. Un dels edeficis més emblemàtics i bonics de la ciutat.

Tràiler "València necessita una cançó"

2011-06-27T19:00:00.001+02:00

Ací vos pose el tràlier d'un documental que s'ha fet al voltant de la situació de la Música en Valencià.

Si voleu més informació heu d'entrar al seu bloc : musicaenvalencia.wordpress.com

Nou post a la Plana de Vic: Athur Caravan apunt de llançar el segon disc

2011-06-24T16:49:00.001+02:00

Ací teniu l'enllaç al nou post que he penjat avui.

Una gran versió!

2011-06-18T12:36:00.001+02:00

Quan hi ha pop...

2011-06-18T12:13:00.001+02:00

...no hi ha stop?

Nou post a la Plana de Vic: Comença el Canvi (?)

2011-06-13T23:24:00.001+02:00

Ací teniu un nou post que he escrit per a la Plana de Vic sobre les Corts Valencianes, Repressió i Sialvalencià: Comença el canvi (?) Espere que vos agrade i intenteu dir la vostra!

Trobarem a faltar aquestes aules

2011-06-02T15:43:00.001+02:00

Hipòcrites, nosaltres sí que diem #sialvalencia

2011-06-01T01:12:00.002+02:00

Per molt que ens diguen i es gasten els nostres diners amb aquesta publicitat, no oblidem que ells són els assassins de la nostra cultura. No anem a deixar-los eixir-se amb la seva. El dijous 9 totes i tots al carrer!

El 9 de juny: totes i tots el carrer!

2011-05-31T20:47:00.001+02:00

Escola Valenciana convoca a la comunitat educativa, partits polítics i entitats cíviques a una trobada el proper dijous per tancar un calendari de mobilitzacions. Dissabte Escola convida a assistir de forma massiva a les Trobades d'Escoles en Valencià d'Ibi i Relleu i proposa tres grans concentracions a València, Alacant i Castelló el proper 9 de juny, coincidint amb la sessió de constitució de les Corts. Vicent Moreno: “Un nou model educatiu requereix d'un gran consens, com el que es va generar amb la Llei d'Ús i Ensenyament fa 27 anys, que no va tenir cap vot en contra a les Corts Valencianes”. [ més informació ]

Nou post a La Plana de Vic: Post-eleccions (I) : El PSOE arrasa a #Bocairent

2011-05-31T00:52:00.001+02:00

Ací teniu la meva opinió al voltant de les eleccions municipals a Bocairent

Seguiu ja a la @PB_Bocairent i heu posat m'agrada a www.facebook.com/PB.Bocairent ?

2011-05-29T20:24:00.001+02:00

S'ha obert un compte de la Penya Barcelonista Bocairent al facebook i al twitter també! Recordeu que tenim Blogger!

Els més savis

2011-04-22T10:29:00.001+02:00

Nou post a La Plana de Vic : Mal periodisme

2011-04-18T17:01:00.001+02:00

Nou post a la plana de Vic amb el nom de "MAL PERIODISME"

Cançó de la XIII Trobada d'Escoles en Valencià - Bocairent 15 Abril 2000

2011-04-17T12:56:00.001+02:00

Recordeu? Quines veuetes teníem...

04-Cançó_de_la_XIII_Trobada_d'Escoles_en_Valencià_-_Bocairent_2000.mp3 Listen on Posterous

Nou post a La Plana de Vic : Violència

2011-04-14T09:09:00.001+02:00

NOU POST >> VIOLÈNCIA

#Concertprimavera2011 aquest dissabte

2011-04-12T13:45:00.001+02:00

Aquest dissabte 16 d'abril teniu una cita al Concert de Primavera del 2011." La música unió de cultures" és el lema d'aquest any. El dissabte podreu gaudir de música i descobrir la cultura guatemalteca de la mà d'Escoles Solidàries. No podeu faltar, ens vegem el dissabte a les 19h al Pavelló Municipal d'esports. Les peces que s'interpretaran, són les següents:

1. Danzón nº2 ______(Arturo Márquez)
2. El Arca de Noé____(Oscar Navarro)
3. Libertadores______(Oscar Navarro)
4. Huapango________(Jose Pablo Moncayo (arr. Norman Milanés))

Si voleu estar al dia de com preparem el concert de Primavera, i qualsevol novetat, no oblideu de seguir-nos awww.facebook.com/aumusboc. Teniu pensat vindre? Doncs no oblideu què podeu confirmar assistència i convidar als vostres amics a l'esdeveniment que s'ha creat del concert.

Adeu a un símbol: les cases dels mestres

2011-03-28T21:20:00.001+02:00

La xarxa té immortalitzat el moment on les cases dels mestres van desaparèixer del nostre entorn urbà per a deixar pas a una rotonda. Es farà estrany passar per allà i no veure-les.

Nou post a la plana de Vic: Democràcia d'enquestes

2011-03-24T20:25:00.001+01:00

Aci teniu l'enllaç on poder llegir el nou post que he publicat a la PLANA DE VIC.

Comença la gira, continua el treball

2011-03-22T00:36:00.001+01:00

Nou post a la Plana de Vic: Comença la gira, continua el treball

Guia per als lectors dels meus blocs

2011-03-19T15:33:00.001+01:00

Com aquestes darreres setmanes la meva situació blogger ha canviat un poc prou, vos explique com està la cosa. No pretenc ser arrogant ni res, sols és per a qui estiga marejat ( que pel que m'han comentat alguns, veig que ho estant) ho tinga tot més clar. A veure:

1. Publique coses a dos blocs personals

"La plana de vic". Aquest pretén ser un bloc de reflexió. Ací és on diré la meva al voltant de l'actualitat política, cultural, musical, esportiva, econòmica, etc. La diferència amb l'altre serà que sols hi haurà escrits/opinions/cròniques extenses/ ressenyes/ treballs escrits per mi. Tobareu en els propers dies els enllaços, únicament, a blocs personals que m'interessen o de coneguts que escriuen també les seves opinions a la xarxa.
El "Calaix Desastre", (microblogging) el qual és la frikà padre i és on pose tonteries que em passen pel cap, enllaços interessants, articles recomanables, cançons que m'agraden, llocs on he anat, cartells, etc. A més, actuarà com a centre on posaré el que publique a altres llocs com Flickr, Vimeo o Wordpress

2. Què ha passat amb els altres?

El de Vilaweb ja no existeix. S'ha acabat.
I el de Blogger, Diari d'unes joves maniàtiques, s'actualitza gràcies a Posterous de manera automàtica. Segueix endavant perquè encara hi ha molts companys que em tenen enllaçat a eixe bloc. A més, és el primer que vaig fer i per a mi és com un diari dels meus anys universitaris i té una important càrrega emocional el bloc aquest. Podeu seguir-lo com si féreu el de Calaix Desastre, ja que es publicarà automàticament als dos llocs.

Ho sé, sóc un friki... Ara, espere que si algú interessa els que escric que m'ho diga o em comente algo perquè escriure i que no es comente ni es diga res a voltes és frustrant! jeje Quant de mal ha fet el facebook a aquestes coses...

Presentació "Bocairent: carrers, fonts, aljubs i alcavors del nucli urbà"

2011-03-18T22:18:00.002+01:00

Aquesta vesprada ha sigut la presentació del nou llibre del Centre d'estudis Locals. El tercer volum de la col·lecció parlarà de "Bocairent: carrers, fonts, aljubs i alcavors del nucli urbà" del bocairentí Rafael Doménech Domínguez. Un tema, que quan vaig estar a l'Ajuntament, vaig tractar en primer persona al ajudar a fer per, a la Regidoria de Turisme, un projecte sobre la Ruta de l'Aigua, la qual anava tant pel poble com per la Mariola. De fet, l'alcalde ha comentat, que s'està mirant si es restauren les fonts del barri, d'aquesta manera es dignificarien posant-les al lloc històric que els pertoca dins del Barri Medieval. De la presentació, destacaria la quantitat de gent que hi havia, fet que ha provocat que la gent tinguera que buscar qualsevol lloc per asseure's. Pot ser ha tingut que certa gent anara perquè hi havia llibre gratis, però de segur, que la gran majoria estàvem perquè Rafael Doménech es mereixia tenir el llibre. Calia un reconeixement com aquest després de la feina que ha fet durant anys en la recuperació del patrimoni de Bocairent.

Eina vs Manel

2011-03-15T13:16:00.001+01:00

Nou post a La Plana de Vic : EINA VS MANEL

SPOTIFALLES 2.0

2011-03-15T10:22:00.001+01:00

Ens mereixem el que ens passa?

2011-03-09T13:13:00.001+01:00

Ací teniu el que he escrit a "Diari maniàtic" http://victorvanyo.wordpress.com/2011/03/09/ens-mereixem-el-que-ens-passa/?preview=1&template=pub/inove&stylesheet=pub/inove

Estat de Xoc - Eina

2011-03-08T11:33:00.001+01:00

Per als seguidors de Quentin : "La batedora de Tarantino"

2011-03-01T13:43:00.001+01:00

[Extret del bloc cinema 3] Ja es un comentari habitual referir-se a Quentin Tarantino com un fenomen del "retalla i enganxa". És de domini públic que Tarantino va treballar en un videoclub i es va amarar de Sèrie B, o que el cinema oriental és una font d'inspiració preferent per a ell. Però ningú no s'havia entretingut a demostrar aquestes tesis tan minucionsamet com l'autor d'aquest vídeo.

Ja han començat les expropiacions, NO A L'ALTA TENSIÓ

2011-02-25T15:15:00.003+01:00

Els companys de l'Assemblea contra l'alta tensió, han informat que ja han començat les expropiacions als termes d'Ontinyent, Benissoda i Albaida. Ací vos deixe un vídeo resum on podeu observar les pràctiques infames d'aquells i aquelles que van a destrossar les nostres serres. Ens menteixen, al·leguen bé public per a enriquir-se ells, canvien de lloc les reunions perquè són uns covards i no s'atreveixen a donar la cara davant, etc. No obstant, gràcies al gran treball que estan realitzant els de l'Assemblea es pot mostrar a tothom qui són els culpables i quines pràctiques porten a terme.

Fotos concentració #sensesenyal a València ( 21/02/11)

2011-02-24T13:39:00.001+01:00

See the full gallery on posterous

Clam a València per TV3 i contra Camps - Vilaweb

La plaça que més m'agrada - Editorial Vilaweb

Més fotos - Galeria de l'Accent

De BSO va la cosa

2011-02-23T12:19:00.001+01:00

Les Bandes Sonores Originals (BSO) són un dels gèneres musicals que més m'agrada. Amb l'aparició a les nostres vides del fenomen Spotify, he recuperat el contacte amb ell. De fet, estic fent una llista amb Bandes Sonores que trobe, està en constant renovació i mai s'acabava ( així que si teniu alguna aportació o algun problema amb alguna que apareix m'ho dieu). Al que anàvem. Les nominacions dels Òscar reafirmaren un pensament que tenia al voltant de les BSO, que pot ser abans no m'havia parat a pensar però que cada volta veig més important. Aquestes no poden ser bones musicalment simplement, han d'acompanyar les escenes que apareixen a la pantalla i ajudar a crear l'ambient. Podeu comparar-ne algunes i em dieu si opineu com jo o esteu totalment desacord.

La primera que vos pose és de John Powell, una BSO espectacular per a la peli d'animació How to Train Your Dragon. No l'he vist encara, però per la música pareix que tinga forts continguts de llegenda i acció, amb tocs celtes. Ací vos deixe el primer track.
La segona, és la del prolífic Hanz Zimmer per a la d'Origen. Si sou seguidors vos sorprendrà, ja que la si veieu la peli voreu com la música ajuda a transportar-se a llocs del subconscient, a llocs d'una realitat on és més important la sensació. Aquesta pot ser no tant espectacular com la resta, però té un paper protagonista en la peli ( que és el que compta).
La tercera proposta és la de Trent Reznor, Atticus Ross per la Red Social. Si la d'abans deia que no era gens espectacular, aquesta encara ho és menys. Si la escoltes sense veure la peli, pareix que siga monòtona i avorrida, però quan la estàs vegent: la música electrònica crea el clima òptim per a la peli.
I per últim ( per a no fer-ho llarg), una que no opta al Òscar, és l'obra de Daft Punk per a Tron Legacy. Varen sorprendre que ells foren els encarregats de la BSO, no havien fet mai cap BSO, però han aconseguit un treball sorprenent. No he vist la peli, la veritat, però supose que l'ambient que creen ( amb una fusió entre l'orquestra i l'electrònica) acompanyarà a la peli. Vos deixe el clip oficial de la peli amb un dels millors tracks.

#sensesenyal

2011-02-18T10:38:00.001+01:00

Sense senyal / sense educació pública, de qualitat i en valencià / sense justícia / sense sanitat pública / sense llibertat d'expressió / sense bones infraestructures / sense una bona línia Xàtiva - Alcoi / sense el Cabanyal / sense ajudes als dependents / sense treball / sense oportunitatsi futur als joves / sense televisió pública de qualitat / sense escoles de música públiques / sense dignitat / sense cultura / sense respecte / sense tolerància / sense democràcia

I el pròxim que serà, començar a deixar-nos sense senyal d'internet?

Més informació sobre tot el que ha passat i està passant a Vilaweb

I per acabar unes paraules del gran Ovidi Montllor:

T'adones amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a que no li agrada que es parle, s'escriga o es pense

I Els Pets actuaren però...

2011-02-17T18:13:00.001+01:00

Són grans, la veritat, però... no és igual. M'explique. Els Pets van fer una gran actuació, els més de 90 minuts de concert no se'm feren pesats i hi hagueren moments molt bons, però... No sé, entenc que els 25 anys cansen a un tocar sempre les mateixes cançons i que tinguen ganes de mostrar els seus nous temes ( recomanables, per cert), però... Un concert de Els Pets hauria de ser a un altre lloc, l'espectacle al teatre està be però... Falta estar al carrer, fer tot allò que deia ell que es fa als concerts al aire lliure, cantar alguna cançó més de les que ens venen al cap quan pensem amb ells. Però be, tot això no lleva que va ser un bon concert, un bon espectacle i el so que tenen és bo. A destacar els dos nous components que porten al piano i guitarres. Ah! I al pobre Joan Reig, pareixia que estiguera dins una peixera amb la parafernàlia que tenia al voltant per a parar al so. Ací vos deixe algunes fotos ( si voleu, al Picasa hi ha més) i també un vídeo ( ho sé, no tinc el pols com per furtar en una tenda de panderetes).

See the full gallery on posterous

Comença la Gira: Concert de Falles!!

2011-02-16T16:10:00.002+01:00

Ja ha arribat, l'espurna que encén l'inici de la Gira: el Concert de Falles. Serà el proper 17 de Març a Burjassot amb les actuacions de Sva-ters, Rapsodes i BKS. Ací teniu el cartell trencador i 2.0 (com no!!). Si voleu saber més informació sobre els pròxims concerts de la Gira, ja sabeu on heu d'entrar: al web de la GIRA. Ens veiem el proper 17 de març a Burjassot!

El que val la pena de veritat

2011-02-16T12:41:00.001+01:00

<p>Els Pets - El que val la pena de veritat from Lyona Alyona on Vimeo.</p>

Avui a l'edifici Nexus de la UPV, anirem a veure Els Pets!

Adéu

2010-06-14T23:23:00.002+02:00

Tanquem aquest bloc però obrim un altre. Us esperem al nou

Logorama + French Roast

2010-04-25T20:26:00.002+02:00

Avui ens apeteix parlar ben poc, ens apeteix més bé posar-vos dos curts. Aprofitem l'avinentesa per a felicitar a un amic que avui fa anys i que últimament parlem de cine.

1. Logorama (guanyadora del Òscar 2010). En un poble format per més de 2500 logotips corporatius, aquestos veuen alterada la seva tranquil·litat quan la policia persegueix a un assassí: Ronald McDonald.

logorama
Cargado por whoquis. - Programas de ayer por la noche y clásicos de TV, online.

2. Frenc Roast. En el moment de pagar el compte en un café de París, un home de negocis elegantment vestit, es dona compte de que no té la cartera...

La reina de cors

2010-04-20T10:07:00.003+02:00

El diumenge vam anar a veure la última de Tim Burton, la qual recomanen sens dubte. Una volta a casa, s'adonarem que va cometre un error. El paper de la reina dels Cors Rojos, el qual ha estat interpretant de manera brillant per Helena Bonham Carter, li'l hauria donat a una altra persona. A qui? Doncs en aquest cas, li'l hauria donat a la Rita Barberà. Probablement no li'l han donat perquè la peli no haguera estat subvencionada per Disney, pel tema de no poder ser per a tots els públics. Si es fixeu amb la foto, crec que Burton si que ha tingut en compte a Rita i ha agafat l'estil dels seus inconfundibles tratges rojos com a model i, com no, el seu cardat.

Si heu vist la peli, sinó aquesta lad'animació de Disney dels anys cinquanta o si coneixeu la història, s'adonareu que ella seria una bona candidata per al paper. Ara, el roig del seu cor és per la sang que derrama amb les seves actuacions. Però anem per parts. La història de Rita en el país de les Meravelles, corre a un món llunyà on abans hi havia una ciutat anomenada València. Un món ple d'estranyeses per allà on vas, de personatges estranys que pareixen estar eixits d'algun manicomi o ple de construccions rares. Un regne que es troba submís en una autèntica obscuritat per culpa de la Reina de Cors i el seu exèrcit de cors. Boscos i terres on la gent solia divertir-se des de temps remots està sent amenaçat per la reina perquè vol utilitzar-lo per obrir el seu regne al mar ( podria ser el Cabanyal). Ara be, no s'adonava que el seu regne està al costat del mar ja que el territori formava part d'ell. No creieu que aquesta història no està basada en fets reals?

Anem pels personatges. Una reina de cors com és Rita, té una cort plena de farsants que tant sols estan amb ella pel poder, però que realment canvien de carta quan els interessa i veuen que no poden guanyar la partida. Pel que sembla, actualment la reina està cada volta més soles per les seves males actuacions però tot i això, encara estan amb ella per por a no tenir riqueses. La sota de cors estaria representada, com no, pel inconfundible regidor de ciutadania, Miquel Dominguez. Tot el que fa és per a protegir el regne i a la seva Reina: enviar els cossos policials dels cors per a evitar protestes, per evitar qualsevol dissidència. Els dos es troben en una relació que els uneix l'odi i no l'amor que diuen sentir un per l'altre. Rita, una Reina que en compte de tenir un castell com en la peli, estarà a l'edifici de Veles e Vents. Rodejat d'aigua per a evitar un accès fàcil dels seus enemics que intenten treure-la del poder. Com dèiem, el color del roig està per la sang que ha derramat. La reina de cors rojos té el "costum" de cridar ben fort quan algú diu coses que no li agraden allò de: " Que li tallen el cap". Clar, la Rita, tot i que pareix que no, escolta i no pararia de dir aquesta frase. Ja s'imagineu com està l'aigua que envolta el Veles e Vents, plena dels caps dels seus contrincants. Les males llengües diuen que hi ha més caps tallats que persones al seu regne.

Però Rita, realment no és una Reina estimada, de fet el seu rei de cors també va ser decapitat per opinar que estava governant de manera incorrecta. Aparentment el regne l'estima, però és totalment fals ja que estan en un regne on la por i la repressió és tal que no volen jugar-se la seva vida. Ella diu això de “Prefereix ser temuda que estimada”, I tant si és temuda al seu país! Però tot això canviarà, la partida arriba al seu final i la seva enemiga, la reina de Cors Blancs ( portadora de la democràcia i dignitat del seu país) té ganes de fer justícia. Aquesta última, comptarà amb l'ajuda inestimable que acabarà amb el seu regnat. Però avui companys, crec que ja hem parlat de la Reina de Cors, un altre dia parlarem d'aquells que acabaran amb el seu regnat!

Qualitat musical

2010-03-25T10:09:00.008+01:00

Sempre recordaré una conversa que vaig tindre a l'institut amb una companya sobre la música en la nostra llengua. La veritat, em vaig quedar molt sorprès amb una de les respostes "no m'agrada escoltar la música en valencià". No vaig voler ni seguir la conversa, amb mentalitats musicals com aquestes (d'on del pa i peixet no ixen), no calia perdre gaire temps. La conversa s'havia començat al veure una fotografia dels amics i amigues en un concert a Ontinyent d'Obrint Pas i Atzukak (quan van estrenar ells el seu segon disc). Finalment, vaig poder veure entre línies com a que la música en valencià, la música feta a la nostra terra, era sols la de "dolçaina i ska" i era sempre el mateix.

Quan parlem de música en valencià en l'actualitat, a la majoria de la gent els ve les melodies dels Obrint Pas. Tothom sap qui són, quina és la seva música i les seves lletres. Vaja, fins i tot als llocs més recòndits els he escoltat recentment. Un grup que ha trencat barreres tant físiques com musicals (no cal oblidar que varen ser els primers en fusionar la dolçaina amb l'ska) però que fora de quedar-se amb els tòpics que els solen etiquetar, mostren les ganes de seguir creixent musicalment i que no tenen sostres, i una bona prova va ser el concert de Burjassot de Falles. És inevitable no mencionar a La Gossa Sorda (els de Pego) cada disc és millor i el seu directe, cada dia és més frenètic. Per cert, estan gravant a l'estudi noves cançons que esperem escoltar el més prompte possible! Molts dirien que són el mateix, però per a mi no ho són. Cadascú té el seu mode de fer música.

Cal tenir present que, moltes voltes, això dels estils se'ls inventen aquells que diuen ser crítics de música ( persones que escolten "molta" música i els paguen per opinar, o no, i no han estudiat cap carrera per poder opinar musicalment com cal) i posen etiquetes per a poder comparar grups i fer-los la feina més fàcil. Per què dic açò? Doncs perquè hi ha sectors que intenten posar en el mateix sac musical a grups que no tenen res a veure. Hi ha grups que canten en valencià i no tenen dolçaines i no tenen vents. Sé que pot sonar un poc cínic, o fins i tot que no estiga valorant, que estiga menyspreant la tasca musical que fan els nostres grups amb la dolçaina. Però el que intente es mostrar com dins de l'anomenada música en valencià tenim mil grups, tenim un escenari musical molt ric en quant a propostes, en quant a innovacions musicals, però sobretot, quan a qualitat. Cal trencar el tòpic i veure quina música fa cada grup i no quedar-se amb que fan música en valencià.

Grups com 121db, amb unes guitarres que posen els pels de punta en cançons del seu últim disc (Mètrica Perfecta, Simfonies i Il·lusions o I Mentrestant) i unes lletres quotidianes i poètiques. Arthur Caravan, els alcoians mostren clarament que per a ells la música és, a més d'una lletra, música que et transporta cap a un territori càlid i ple de melodies fora de la realitat. Senior i el Cor Brutal, des de la pròpia ciutat de València, amb una música propera i molt fresqueta, molt lleugera. Varen guanyar els premis Ovidi Montllor al 2009, i amb cançons com El signe del Temps, demostren que són un grup a tenir en compte. Els amics de Naia, des de diferents comarques del País, ens porten una proposta íntima que amb la veu del cantant, les notes del clarinet i els acompanyaments rítmics, ens donen pau però també ganes de seguir endavant en el llarg camí de la lluita i la dignitat. Cantautors com Pau Alabajos ens fan recordar que tenim dignes successors de Raimon i que més enllà d'oblidar el seu passat, el recorden però per tirar endavant tant amb les seves lletres com amb la seva música. Els cardaors Bielorússia, que amb els seus inicis mostren que el pop valencià té una gran salut i cançons com aquesta ho demostren. Ah! I no, no m'he oblidat de Pep Gimeno Botifarra però què més puc dir d'un cantaor que és capaç de fer botar d'emoció igual o més que ho pot fer Fermin Mugurza?

No podem oblidar grups com Orxata ( escolteu-los, no calen paraules per a explicar aquesta explosió musical), com Rapsodes ( rap made in el Túria), Aspencat ( un del millor dub que he escoltat), Soul Atac ( música negra feta per valencians i valencianes), Red Roja ( els d'Ontinyent amb el seu nou rumb van a menjars-se a aquell que se'ls posse per davant), Feliu Ventura (que amb Borja Penlba han trencat fronteres i porten la lluita constant i diària a tots els àmbits de la nostra vida). Batà ( el nou projecte del Carles Llinares ), Hugo Mas ( l'Elvis Costello valencià), The Skafeinats ( Ska - jazz de qualitat!), Les Maededeus (no em digeu que l'himne regional no mostra la seva qualitat artística! ) etc etc etc...

Amb aquesta ràpida i breu llista dels grups del nostre benvolgut país, ens mostra que l'escena musical, amb obstacles arreu del país, està creixent tant en nombre, com en propostes, com en qualitat! I si voleu gaudir d'aquesta gran qualitat, el proper dimarts 30 de març el SEPC ha organitzat un homenatge al mestre Ovidi Montllor.

Falles al CEIP. Santa Teresa de València

2010-03-13T12:22:00.003+01:00

Ahir, al CEIP Santa Teresa de València, es van celebrar les falles del col·legi. Una plantà de la falla que tingué les hores contades ja que de vesprada es va cremar sense deixar rastre . Al principi semblava que la falla es resistia a convertir-se en cendres, sobretot "Les Animetes " i "L'amor de les 3 taronges"com si Enric Valor, el protagonista d'enguany de la falla, estiguera boicotejant una de les millors falles que s'han fet al col·legi (segons pares i mestres de l'escola).
Abans de la cremà, es va procedir a la desfilada de les diferents comissions amb la seva fallera major i el seu president, tots amb els tratges fets manualment de paper. Finalitzada la desfilada, es va procedir a la "globotà", on feren per uns moments, esclatar de soroll tot el pati. Amb les cendres de la falla ja presents entre nosaltres, es va fer la xocolatà i es tancà, un dels dies més divertits per als xiquets i xiquetes, donant pas així a una nova etapa ( o almenys això esperem!).

Avui...

2010-03-08T15:30:00.000+01:00

Frag mich warum

Pregunta’m el perquè d’aquell acord

que ens va tancar a tu dins,a mi dins

de les parets d’aquesta casa nostra,

pregunta-m’ho ara que retrobem,

mare, les claus de tantes inquietuds.

Res no han resolt els anys que ens han portat

a tu, a esperar darrere la persiana,

a mi, a arribar sempre tard a les coses,

i aquella fam que has heretat d’un temps

de por, de guerra i cues impossibles,

se t’ha instal·lat als ulls i ja no és fam

i ni tan sols és por, mare, què és?

(El temps en ordre)

Teresa Pasqual

I, aquesta vesprada a les 19.30h totes i tots al Parterre!

L'home que treballa fent de gos...

2010-02-25T10:05:00.001+01:00

Avui ha arribat el dia que els Amics de les Arts han fet públic l'esperat clip de l'Home treballa fent de gos. Els heu escoltat? Des de que ho vam fer no hem pogut parar. Si no teniu res a fer, demà actuen a Vinaròs, si podeu anar...ANEU!!! Molts els comparen amb Manel, no se perquè encara. No obstant això, l'estil diuen que és el mateix però la pràctica no té res a veure.

Els Amics pareixen més accessibles, més propers i més divertits. Pareix ser que no tenen darrere d'ells cap personatge que els fa estar a les primeres planes i tindre'ls fins a la sopa. Estan allí pel seu treball que es remunta a anys enrere. No han sorprès al panorama musical, la qual ja els coneixia, amb el seu últim disc. Quan acabeu d'escoltar el seu disc acabareu amb un somriure. El seu directe (pels vídeos que he vist per internet) és una autèntica festa i hi ha molt de contacte amb el públic, tenen lletres molt bones i divertides. A més, no se'ls veu agres ni antipàtics, sinó tot el contrari, bona gent. En fi, tot el que tinc són elogis per a aquests xics. Seguiu el seu bloc, és molt bo i descobrireu un gran grup però sobretot uns grans músics i molt bons "payos".

Garcia Benau inventa el : VAIG DONAR-SE (nou servei per l'estudiantat)

2010-02-19T16:37:00.000+01:00

Molts de vosaltres sabreu que es celebren d'ací poc les eleccions a rector de la Universitat de València. Aquesta vegada hi ha quatre candidats. Antoni Furió, Vicent Soler, Esteban Morcillo i Garcia Benau. Anit mentre sopàvem ho comentàvem al sector on em trobava. En un moment de la conversa, parlarem de la Garcia Benau, fet que ha motivat aquest post.

No pretenc fer cap escrit en contra de la seva candidatura ni a favor de cap altra. Bé, en part si que vaig a mostrar una evidència que mostra el grau "d'inteligència" de la candidata. Vos dispose un aparat del seu programa (pàgina 33, inici) que diu:

Històricament la Universitat de València s'ha preocupat per la

informació i assessorament als seus estudiants. La institució va ser

pionera en el desenrotllament de serveis com els que presten

VAIG DONAR-SE i CADE, o com els que des de mitjans dels anys

90 atenen les necessitats estudiants amb discapacitat. Així

mateix, en matèria d'assessorament laboral i de pràctiques

coexistixen els esforços d'ADEIT i OPAL.

Es preguntareu alguns i algunes, i que hi ha de dolent? Doncs tant sols dir vos que no hi ha cap organisme a la Universitat de València que es diga VAIG DONAR-SE. Probablement, per no dir que segur, la senyora candidata no s'ha parar a llegir-se la versió en la nostra llengua. I, a més, ens fa veure que ha gastat el traductor per fer el programa. Si no em creieu, proveu al Google Tarductor posar "Vaig Donar-se" i traduïu-ho del català al castellà. Quin serà el resultat? Doncs, amics i amigues: DI-SE. És a dir, el servei que vol referir-se la candidata és el DISE. No tinc paraules per descriure aquesta trista anècdota. Segurament no li donen importància des del seu equip, i pot ser que ho canvien si s'adonen de l'error. Però jo crec que és important i clarificador del que representa la seva candidatura.

Que ens demostra una candidata que espera ser rectora utilitzant el traductor per a traduir el seu programa a la nostra llengua? Doncs, que no l'importa gens ni mica la nostra cultura, que no té un esperit acadèmic i utilitza un traductor per fer-ho a altres llengües, que l'importa ben poc el coneixement i el que representa una institució com la Universitat de València d'Estudis Generals, etc. En definitiva, una candidata lamentable.

Les TICS a l'escola

2010-02-17T17:33:00.003+01:00

Les Noves Tecnologies han arribat a les escoles. Moltes persones (mestres) no són partidaries d'aquests aparells. Al meu parer, són un recurs ben interessant. Mireu i opineu!

Google fa del Gmail una nova xarxa social

2010-02-10T10:28:00.000+01:00

Va presentar ahir Google Buzz amb què l'usuari pot compartir arxius de tota mena amb amics i coneguts

L'anomenada batalla del 2.0 va tenir dimarts un nou episodi. En una conferència de premsa Google va presentar Google Buzz, un complement del seu programa de correu Gmail, que en fa un servei social amb algunes de les funcions de Facebook. Google Buzz forneix llistes automàtiques d'amics sobre la base de la gent amb qui l'usuari sol intercanviar correu. Sense sortir del Gmail permet de combinar serveis com Picassa o Twitter en un sol 'feed' i compartir-ne els continguts públicament, o amb un petit grup, a voluntat de l'usuari. Les novetats apareixen directament a la pàgina de correu de Gmail. Tots els usuaris de Gmail trobaran d'aquí a no gaires hores, si ja no la hi tenen, una pestanya més al menú principal del Gmail: la del Google Buzz. Com era de preveure, Google Buzz no solament es pot activar des de l'ordinador, sinó també des de qualsevol telèfon mòbil que accepti els serveis de correu de Google.

Aquest servei nou era esperat de feia setmanes, puix que Google havia manifestat que aspirava a detenir una posició més poderosa en el creixent mercat de les xarxes socials.

El responsable de Gmail, Todd Jackson, va presentar Google Buzz com un afegitó més al servei de correu. En una conferència de premsa a les oficines del gegant informàtic de Mountain View, Jackson va exposar les característiques principals del nou producte. Dissenyat com una plataforma oberta i de distribució, serà compatible amb Picasa, Google Reader, YouTube, Flickr, Blogger i Twitter. Ara, en tota la conferència de premsa cap dels responsables de Google, entre els quals hi havia Sergey Brin, un dels intel·lectes del cercador, no va mencionar Facebook. Però sí que algun va dir que Buzz seria una eina útil, a diferència d'algunes de les que hi ha disponibles ara mateix a la xarxa.

Bocairent i les seves festes de Moros i Cristians

2010-02-07T23:58:00.004+01:00

Pretenia fer un article sobre les festes, no ja de com han anat, sinó fer una valoració general. No pretenia fer cap escrit d'alló que he comentat al llarg de les festes. Però m'he trobat a un article que m'ha agradat i ens fa veure com som vistes les festes fora del nostre xicotet àmbit local. Un article del qual he de dir que coincideix i li done l'enhorabona pel seu article. Espere que hageu posat bones festes i ja esperem les festes del 2011 amb ganes. Vos deixe l'article de Joan Linares Domínguez publicat a Ara Multimèdia:

Començava un fred mes de febrer amb la pertinent festivitat de Sant Blai. Tot preparat en Bocairent per a retre-li tribut a aquell patró que els va lliurar de la tosferina en temps pretèrits: Santiago, com a patró, no els va fer cas a l'època i van decidir canviar-lo per un que si que atenia les seues pregàries (atenció a tots els Sants Patrons que no atenen als seus devots pobles que els pot passar el mateix).

I ja porten 150 anys amb els Moros i Cristians, què no és poc. Bocairent és així un reducte valencià entre pobles alacantins, que també celebren aquesta festivitat. Ací res de falles. És aquest 2010 un any de commemoracions, ja que la xifra revela una devoció molt assentada en aquesta població de la Vall d'Albaida. Però els Moros i Cristians a Bocairent tenen un sabor especial: no sabem si pel gèlid fred, si pel seu rigor i ordre, les seues peculiaritats, els seus reductes carlins o per l'herbero de la Serra de Mariola. Assistir a les desfilades i els actes que ens proposa la Festivitat de Sant Blai és participar d'una Festa original on les hi haja: no copien, no imiten, no tenen punts de referència. I aquest és, possiblement, un dels detalls que els fa sentir-se especials: mantenen i lluiten per la seua tradició.

Instaurats en ple segle XIX la Festa de Moros i Cristians de Bocairent perdura pràcticament igual que fa 150 anys. Una festivitat en el segle XXI amb unes fortes reminiscències huitcentistes que llueixen en els seus dissenys, les seues comparses, la seua organització, els seus anacronismes característics de l'època, el seu color, la forma de desfilar, etc. Bocairent en si és un xicotet bagul de tresors amb unes festes que reforcen la identitat d'un poble que camina pel segle XXI mantenint i respectant les seues tradicions.

Vítol al Patró Sant Blai!

JORDI LINARES DOMÍNGUEZ

Avui dia 1 de febrer...

2010-02-01T13:47:00.005+01:00

1. Naix una nova proposta periodística "Ara multimèdia", que té l'objectiu de ser un punt d'informació de les comarques centrals.

am from dimare on Vimeo.

2. Comencen les festes de Moros i Cristians de Bocairent. Unes festes que celebren enguany el seu 150 Aniversari. Vos posem el cartell (fet per Ramonet, el qual mostra la importància de la música en la festa i li ho agraeix), si voleu saber més informació podeu entrar al web de la Junta de Festes, així com si voleu podeu anar mirant per la webcam com van transcorren els actes a la plaça de l'Ajuntament! Molt bones festes a totes i tots els bocairentins!

Avís per a navegants i navegantes!

2010-01-29T20:27:00.003+01:00

Des d'avui, tenim l'orgull i satisfacció d'anunciar una nova incorporació a aquest blog. El blog començà sent un espai de relfexió personal que ha estat durant vora ja més de dos anys i que ara, comptarà amb noves reflexions d'una gran companya. Per celebrar aquest esdeveniment històric del blog, us posem:

Kate Nash - Foundations
Cargado por Kate-Nash. - Ver más clips de música, videos en HD!

Dissabte 30 de Gener presentació de "De fang" a Bocairent amb la presència de Jose Rafael Pascual Vilaplana

2010-01-23T09:10:00.003+01:00

L'Associació Unió Musical de Bocairent informa que:

El proper dissabte 30 de gener a les 19h de la vesprada en la Sala Joan de Joanes de Bocairent, es presentarà el disc " De Fang" amb Jose Rafael Pascual Vilaplana, compositor i director de les obres.

El disc conté una trentena d'obres del mestre i que completa l'anterior monografia editada anys enrere. El doble cd, ha estat gravat a cadascuna de les poblacions de les diverses formacions musicals que han participat al projecte. El qual, ens mostra la grandesa musical i personal de Jose Rafael Pascual. El mestre, ha sigut capaç de comptar fins amb onze bandes i tres grups de dolçainers i tabaleters per portar la seva música a tot arreu. Bandes com l'Associació Unió Musical de Bocairent, que no dubtà en participar per a poder ajudar en tot el possible a un amic, a un director, compositor, músic, que ha deixat grans records a la banda i al poble.

Vos adjuntem el cartell i demanem la vostra màxima difusió de l'acte. A més, vos deixem a continuació tot un seguit d'enllaços web on podreu obtenir més informació, així com un correu per a posar-se en contacte amb els organitzadors de la presentació. Recordem que es podrà seguir en directe via Twitter i Facebook.

Més informació_____________
http://aumbocairent.blogspot.com/
http://www.pascualvilaplana.com/
http://twitter.com/aumbocairent
http://www.facebook.com/profile.php?id=100000014665438&ref=ts

Correu de contacte : aumbocairent@gmail.com

Visca els ovaris...

2010-01-20T17:07:00.003+01:00

de Mónica Oltra

Ceràmiques Guzman

2010-01-12T12:09:00.006+01:00

No esperava una noia tan bonica, darrere d’aquest taulell.

El teu estil em fascina, on has estat tot aquest temps?

I aprofitaré ara que et gires per donar gràcies al cel

i per passar-te revista dels talons fins als cabells.

I no t’espantis però ara voldria dir-te que ho ets tot per mi, que jo puc ser tot teu.

Vull sentir-te explicar la teva vida, el teus somnis i els teus grans secrets.

I tornes i em dediques el més gran dels teus somriures.

I emboliques el paquet, i les teves mans expertes l’adornen amb un llacet.

I congelo el moment quan les nostres mans es creuen a l’intercanviar el bitllet.

Però, els teus ulls estan nerviosos, has d’atendre altres clients.

Però, si dubtes, podries atrevir-te a sortir amb mi a fer un cigarret.

Per si penses que podria servir-te, jo m’esperaré per aquí encara algun temps.

Gràcies per tot

I si foren catalans i catalanes?

2010-01-07T19:06:00.012+01:00

Una notícia de nou ha arribat als meus ulls. No era una notícia inesperada, sinó tot el contrari. Vivim en un país governat per uns polítics que s'obliden que estan al capdavant per gestionar allò públic. Uns polítics que ho utilitzen tot per a enfrontar-se uns a altres, que han fet a gent que estima la política apagar la ràdio per a no escoltar-los. Aquesta gent no em preocupa si es mobilitzarà contra els polítics, ja que estan polititzats i no suporten als que diuen ser polítics. Diuen ser, perquè realment són netejafonspúblics. Em preocupa més la gent que està descontenta de la societat i no està polititzada. Em preocupa que comence a veure que cal opcions que estan aproximades al feixisme com la solució als mals polítics que vivim.

Un feixisme com el del nostre país que té com un dels seus punts centrals combatre a aquells que defensen el seu dret a l'autodeterminació. Els catalans, per tant, són el seu objectiu més recurrents per a amagar la seva ignorància. Tot el que fan està mal, tot el que escriuen, pinten, canten, pensen, festegen, lluiten, ballen, etc; és obra de la seva falta de lleialtat a la "Grande y libre" i que cal prendre mesures. Si no, mireu com una editorial conjunta per defensar un estatut va generar una gran polèmica (que no cal oblidar que l'estatut s'inclou dins del marc polític espanyol i no demanaven la independència). No han fet cap desacatament a la legislació espanyola, tot el contrari, estan complint-la i demanen reformar-la.

Vet aquí el problema de la qüestió. Què passaria si el senyors Camps i la seva benvolguda Rita foren catalans? Què passaria si ara, després de que el govern central haja parat provisionalment l'enderrocament del Cabanyal, s'ho saltaren amb un nou decret autonòmic català? N'estic realment ja cansat del govern corrupte d'alguns valencians. Per a xics i xiques amb xuleria ells, no hi ha que els guanye, i si hi ha que desafiar al govern central derrogant un BIC no tenen cap problema per fer-ho. Una llàstima que no desafien al govern central perquè creuen en un estat-nació com puga ser els Països Catalans, Euskal Herria, o , fins i tot, el Regne de València... Fan el que volen per al seu beneplàcit, per a poder traure tots els beneficis que puguen. Els importa ben poc la lleialtat a la seva pàtria si parlem d'interessos econòmics, i molt menys, la història i la cultura... Quina llàstima que l'acte al meu país serà vist com un acte valent per part dels que votaren a aquest nefast govern valencià. Que trist que la resta de l'estat ho veja com un simple desafiament entre governs i que no li donaran tant importància realment que té (van a enderrocar un barri històric-artístic perquè si!) si ho hagueren fet a altres llocs.

Però deixent-nos de tonteries. L'espectacle és desolador i tenim un protagonista com és el Cabanyal i els seus veïns i veïnes. S'han vist enmig d'una guerra de decrets per veure qui té més força i s'obliden del més important, de gestionar el públic (no parle de governar). El Cabanyal amb la xuleria d'uns pot quedar esborrat amb un bufit mentre d'una banda, la societat valenciana no desperta per defensar la terra, i d'alta banda, l'oposició no fa més que cridar a la calma als rivals... Per descomptat, els que defensen la terra no faltaran i estarem del costat del gran treball que realitza "Salvem el Cabanyal". Però, com a pessimista que sóc, tornaré a posar-me malalt per veure que sempre es trobarem defensant la terra els mateixos inconformistes. Què passaria si aquest cas haguera passat al Principat? Deixem de banda la premsa mediàtica ara. Segurament un poc més de mobilització social s'hagués produït ja que no tenen cap por a defensar el que és d'ells... Ací a València el que regna majoritàriament és poder eixir el dissabte de festa i poder tenir un cotxe baix d'una cosa pròpia mentre la terra es destruïda i espoliada de dalt a baix.

Memòria Històrica : Samaranch ha de dimitir

2010-01-05T11:21:00.006+01:00

Avui m'han enviat un correu en que calia adherir-me a una manifest demanant la dimissió de Juan Antonio Samaranch de president honorífic del Comitè Olímpic Internacional pel seu passat falangista i franquista. Molts de vosaltres ho voreu com un fet de justícia, d'altres pensareu que això per a que i bramareu, i d'altres direu que hi ha coses més importants per a exigir i unir-se... No obstant, crec que no cal caure en un joc de consignes i el que cal fer és tornar la memòria històrica i remdir els comptes que la transició no ha fet. Cal per tant, amb manifestos com aquest i amb grans treballs historiogràfics, contestar al moviment neofranquista/revisionista que estan recuperant la imatge que hi havia del conflicte civil des de l'òptica del Règim. Per tant, si signem aquest manifest estem fent justícia pel be de la democràcia i per l'esperit de germanor que sempre ha regnat en tots aquells que han format per de l'esport mundial. Un membre amb un passat feixista com el de Samaranch no pot estar en una entitat que transmiteisca valors com "germanor, igualtat i llibertat", ja que ell no ho ha respectat quan li ha interessat. A continuació vos dispose de l'enllaç i del manifest!

Samaranch ha de dimitir

Des de la seva fundació l’any 1894, el moviment olímpic -que és l’expressió més acreditada de l’esport mundial organitzat- ha insistit en la necessitat que l’esport sigui una activitat capaç d’estimular els valors ètics i democràtics arreu del món. Els principis del moviment, i els seus documents fonamentals, parlen de “germanor”, “llibertat” i “igualtat” entre comunitats humanes, com a valors primordials. A més, la Carta Olímpica –en la versió actualitzada del 7 de juliol, 2007– comença definint el “valor educacional del bon exemple i de respecte pels principis universals i ètics” com a elements indestriablement associats amb l’esport. Per altra banda, en el segon punt s’especifica que l’esport ha de veure’s com una manera de promoure “una societat pacífica preocupada per la conservació de la dignitat humana”.

Revelacions documentals recents, difoses per la prestigiosa revista d’història “Sàpiens” -amb seu a Barcelona- confirmen ben clarament que Juan Antonio Samaranch, president honorari de l’actual Comitè Olímpic Internacional, té un passat feixista i de clara col·laboració amb el règim totalitari del General Francisco Franco a l’Estat espanyol. Ho confirma sense cap gènere de dubte la fotografia que reproduïm més avall, reproduïda de l’esmentada revista, de la què importants historiadors han avalat la certesa documental. Nosaltres sincerament considerem que aquest fet fa del tot incompatible i incongruent que el Sr. Samaranch pugui continuar ostentant el càrrec de President Honorari del Comitè Olímpic Internacional. És per això que us demanem que us adheriu, personalment, o com a entitat, a la campanya internacional per exigir-ne la dimissió immediata. Us ho demanem pel bé de la democràcia i de l’esperit de germanor que ha d’imperar entre els pobles que conformen la gran família de l’esport mundial.

Atentament,

Democràcia i Dignitat a l’Esport.

Es mor l'actor i cantant Joan Monleón

2009-12-29T11:05:00.001+01:00

Va liderar el grup 'Els Pavesos' i posteriorment va ser una de les primeres cares populars de Canal 9

Joan Monleón ha mort aquest matí a l'hospital 9 d'Octubre de València, on era ingressat després d'haver patit els darrers mesos insuficiències respiratòries i cardíaques.

Joan Monleón va liderar als anys seixanta el grup 'Els Pavesos', una de les propostes més renovadors de la música popular valenciana. 'Els Pavesos' van saber assumir la tradició fallera valenciana i unir-la als moviments de renovació democràtica del país amb un repertori que combinava els temes més populars amb celebrades picades d'ullet sociològiques. Anys després en l'inici de Canal 9 com a televisió Monleón n'esdevingué una de les cares més popular gràcies a 'El Show de Monleón', on una celebrada paella feia de ruleta de la sort.

L'any 2008, el Festival de cinema valencià, L'Inquiet, de Picassent li va retre un homenatge com un dels primers actors a fer cinema en català durant la transició i una de les persones més importants per a la recuperació cultural del País Valencià, a través de la música i l'humor.

Moleón també va participar en una vintena de films, amb realitzadors com ara Carles Mira, Escrivá, Luis García Berlanga, Colomo, Ventura Pons o Canet. Tenia 73 anys d'edat.

Històries del Paradís a Banyeres de Mariola!

2009-12-16T23:43:00.003+01:00

En uns dies gèlids com els que estem patint, se'ns presenta una oportunitat de gaudir d'un dels escriptors amb més projecció del nostre estimat país. Ja vos he parlat alguna volta sobre aquest magnífic llibre, el qual si no vos l'heu pogut fer amb ell ja sabeu que aquestes dates podeu demanar-lo per carta! Un llibre que amb un llenguatge hàbil, ens fa posar-nos a la pell dels diferents personatges de les seves breus, però intenses, històries. Podreu gaudir de la presentació del llibre i de la seva presència el proper divendres a la casa de cultura de Banyeres. No podeu desaprofitar l'ocasió de conèixer de primera mà a l'autor d'aquest llibre i s'adonareu, que el seu llibre és un reflex de la seva persona: simplement brillant. Si podeu aneu i ja m'ho conteu que no podré anar!

El caganer

2009-12-15T09:51:00.002+01:00

Tot i que sóc poc d'aquestes cançons de nadal i totes les parafernàlies, aquesta cançó no podia no posar-la pels grans músics que col·laboren al vídeo! Albert Pla, Joan Miquel Oliver, Gerard Quintana, Estopa, Quimi Portet i Manel canten 'El Caganer', la cançó d'aquest Nadal. Un tema inclós en el disc col·lectiu Cançons preNadal (EDR Discos, 2009), editat en exclusiva per a l'Enderrock de desembre i que inclou aquesta Cançó de Nadal de TV3 i Catalunya Ràdio,

L'èxit nadalenc

2009-12-10T14:10:00.001+01:00

Menfotisme

2009-12-02T15:31:00.006+01:00

El que començava sent un post parlant d'educació ha esdevingut un post ple de ràbia i impotència. Que trist que manifestacions com les d'ahir siguen alhora que necessàries, invisibles o fins i tot inútils. Inútils no perquè la lluita social no servisca de res, sinó per culpa del Font de Mora i la seva colla. Tots i totes els que anàvem sabíem que avui eixiríem als periòdics de sempre, a alguns mitjans de comunicació de ràdio i televisió i poc més. Però sabríem que una manifestació que demanava un diàleg social que no anava a ser atès per qui havia de fer-ho. Però tot i això, allí anàrem vora deu mil insatisfets i insatisfetes a València, i d'altres milers a Alacant i Castelló.

No ho entenc, bueno si que ho entenc. La dreta valenciana no sols no els preocupa els casos de corrupció, ni molt menys que la nostra llengua estiga en perill d'extinció, ni molt menys l'educació. Ells tenen les seves escoles concertades, ells tenen les seves escoles privades, ells tenen un electorat fidel que tot i aquestos casos lamentables, van a seguir votant-los. El problema de que manifestacions com les d'ahir no tinguen cap resposta des de l'altre sector, a banda de les actituds xulesques i inútils, és perquè es pensen que aquest país és seu. Es seu perquè poden agafar un dia i pujar a un Ferrari i no pasa res, poden anar un altre dia a encarar-se a un ciutadà i no pasar-li res, poden riure's de milers de ciutadans que busquem una educació millor, es poden riure de tots i totes perquè la televisió la utilitzen com volen, etc etc... I què pasa? No passa absolutament res...

No ho entenc com avui en dia, treballadors i treballadores (el que sol anomenar-se classe obrera als manuals), com els funcionaris o altres grups socials, poden intentar que el partit actual pot solucionar el país. Perdoneu-me perquè estic escrivint molt i alhora res de nou. Però és fruit de la meva impotència i ràbia de veure com un element tant fonamental com és l'educació és pren com a menor, els en fot.

No sols això sinó que es riuen. Per què la realitat dels instituts (barracons, amenaces i mesures d'altres èpoques de Conselleria a qui va fer la vaga el 28A, instituts en mal estat, assignatures que no tenen sentit, sistemes d'avaluació tristos, pares que els cal educar abans a ells que als fills, etc) no ix tots els dies als telenotícies i si polèmiques absurdes sobre si aquest ma dit que jo sóc corrupte i no ho soc però es que ell...? Deixent-nos de parides, l'educació no funciona com la taronja. Però ja es veu el que importa en aquesta societat menfotista, on el que importa és anar a comprar l'última prenda de Breskha i tenir un cotxe baix d'una casa pròpia. La resta? Els menfot tot! Crec que amb aquesta societat que puga oblidar-se de la realitat que hi ha als instituts, col·legis i universitats, l'educació s'ha acabat...

Retrovisor

2009-11-30T12:40:00.002+01:00

Mirall que duen els vehicles, col·locat de manera que el conductor pot veure el que passa darrere seu.

El colp d'Estat de Rouco

2009-11-27T13:24:00.003+01:00

No he pogut resistir-me a posar aquest gran gag que representa el panorama actual...

Jornades Internacionals o Jornadas Internacionales?

2009-11-26T10:46:00.004+01:00

Aquesta setmana, a la Facultat de Geografia i Història mitjançant el departament de Història Contemporània s'ha celebrat unes jornades anomenades " 1939. La foscor al final del túnel". Unes jornades que s'emmarquen amb la recent ona per la memòria històrica que està vivint l'actual societat. Una ona que farà quasi 20 anys era inimaginable pel que ens han comentat professors com Julián Casanova. Les jornades han estat molt be, han mesclat conferències, taules rodones amb documents gràfics (documentals, pel·lícules). Com sempre, la xerrada que m'ha agradat ha estat la dels testimonis, on de nou, m'he adonat que l'Alejandra Soler n'és tot un símbol que tenim a casa nostra. Quina dona, amb 96 anys, no ha perdut la força crítica i no té por a callar-se el que pensa, i encara li queden forces després del que ha passat: Guerra Civil, Exili, IIGM a l'URSS, tornar a casa quan encara estava el règim...

Pensava que, aquestes jornades la gent que assistia ( a banda dels crèdits) anava per que servia per a reflexionar sobre el mal que ha fet el feixisme al nostre país, sobre que hem d'estar alerta amb els neofranquistes, que hem de veure com la intolerància i la xenofòbia ha destrossat no sols un país, sinó que ha destrossat famílies, somnis, esperances, etc... Que el feixisme vol acabar amb aquell que no pensa ni parla com ells... No obstant, m'he adonat que avui en dia, el neofranquisme dura. Entre els assistents trobaren certs comentaris en contra d'aquells que es varen expressar amb la nostra llengua, professors com Albert Girona o Antoni Morant foren recriminats per parlar en valencià. Qui pot assistir a unes jornades pel que hem dit anteriorment i dir aquestes coses o aplaudir quan ho diu, o donar-li la raó simplement? Aquesta és una victòria del feixisme franquista, la de que se'ns increpe per parlar amb la nostra llengua i ens diga que és una falta de respecte. Jo no se vosaltres, però a mi tota aquesta gent que ho va dir em pareixen uns intolerants, uns espanyolistes, uns ignorants. Al igual, que el professorat catalanoparlant ha fet algunes xarrades en castellà (no sé si per el que ha passat de les queixes o per alguna ordre superior, perquè els fa vergonya parlar amb la seva llengua, perquè pensen que és menys acadèmica... ja no se que pensar al final de veritat). L'altre dia em deien que la Universitat de Valencià havia tingut el títol per la multiculturalitat o nose qué. Doncs be, m'he adonat que a la meva facultat, aquesta multiculturalitat està acabant-se. L'EEES ha sigut l'excusa per traure's de damunt assignatures com País Valencià perquè es veu que molesta a alguns membres del deganat i dels departaments. En fi, com va dir el Girona més o menys, al pas que anem acabarem vivim en reserves indígenes per a poder parlar sense cap problema amb la nostra llengua...

1 D: Mou-te per l'ensenyament

2009-11-26T10:34:00.000+01:00

Quina diferència hi ha...

2009-11-17T14:01:00.007+01:00

entre aquest personatge públic...

i aquest?

The Kluba al Wah Wah

2009-11-13T10:43:00.004+01:00

Tenia ganes de veure el nou projecte del Juantxo Skalari i anit, vaig tenir l'oportunitat ací a València. El lloc era l'indicat: una sala xicoteta on de segur que no defraudarien a ningú. Tot i això cal indicar que, pot ser l'hora del Concert, el preu i un poc més de publicitat haguera plenat la sala de gom a gom. Cal tenir present que era The Kluba i no Skalariak, el nou projecte no ha arribat encara a tots els seguidors d'Skalariak i si ha arribat, pot ser no ha agradat a tots i totes. Però hi havia gent i en una puntualitat que tant sols saben fer els veïns de nord, començà el concert. La sala provocava que hi haguera proximitat entre el grup i el públic i això es notava al anar passant el concert. Això si, el públic començà gelat amb les primeres cançons de The Kluba, no obstant, s'animà quan tocaren alguna d'Skalariak. A partir d'eixe moment el públic entregat i el Juantxo i els seus donant-ho tot. Destacava la formació del grup, amb el bateria plantat ( el xaval era el que millor s'ho passava de tots, era un poc estrany voreu). Després teniem al Contrabaix que portava el ritme com ningú, acompanyat del violí que ens feia a vegades anar-nos a alguna tasca irlandesa. I com no, els vents on destacava el Marcos, posa-li el que vulgues que t'ho toca tot. Un concert que no sols tocaren tot el cd de The Kluba, que en el directe d'ahir guanyà moltíssim, tocaren mítiques cançons dels Skalariak com Puto Alcohol, Oligarquía o Despídeme. Un concert que quan estava en la cresta de la ola a l'hora de començar s'acabà, tot i que tornaren a tocar a l'escenari, em queda un regust un poc amarg de que si hagueren durat un poquet més haguera sigut el concert 10. Cal entendre que clar, el disc tant sols té 11 cançons i no donen per a més hores! En definitiva, fora bromes, el concert d'anit de The Kluba es pot dir que presenta de la millor manera el nou projecte del Juantxo, i m'ha fet que el seguisca més encara en la seva nova etapa!

"Pífia"

2009-11-01T18:08:00.006+01:00

Pífia : castellanisme d'Espifiar. Sinònim equivocar, fallar, no encertar la pilota, etc.

I a vegades...

2009-10-31T13:22:00.004+01:00

Pretenia fer un escrit pessimista sobre la societat valenciana, però que puc posar que ja no haja dit?O que no heu trobat pels blogs amics o el que vosaltres mateixa penseu? Pretenia estar ja un poc decebut amb tot el que envolta el panorama polític-social del moment. Volia criticar que mentre hi ha gent que no compta amb ajudes per als seus familiars discapacitats hi ha gent que critica als que pensem que el cement blanc de la ciutat de les ciències sobrava un poc per ara. Pretenia dir el que he dit mil voltes, però de sobte m'he recordat que avui és la manifestació contra la corrupció. Possiblement serà una manifestació més, però almenys t'adones que tot i això, a vegades ens em sortim. La societat valenciana majoritàriament està morta socialment, ja ho sabem, però hi ha encara una flama de "resistència indígena" que està disposta a eixir al carrer totes les voltes que faja falta per dir la seva. Si aquelles dones com Alejandra, la senyora Fina o Amparo, que el passat dimecres ens contaven als cursets d'Octubre les seves històries de l'exili, han pogut sobreviure i exigir justícia i dignitat com ho fan, i amb la seva edat... Per què no podem tornar a recuperar el nostre benvolgut i destrossat país? A vegades, com diuen els Manel, ens hem sortim.... i aquesta serà una!

La Ola

2009-10-22T08:53:00.005+02:00

Una dictadura ja no es pot donar en els temps que corren... La frase apareix al principi de la pel·lícula la Ola que ens mostra que, tot i l'aparent alfabetització en que viu la societat d'avui en dia, la societat continua estan apebressada. En teoria vivim en un moment diferent al del auge del feixisme a Europa: la Alemanya actual no té ni punt de comparació amb l'alemanya nazi, ni l'estat espanyol actual amb el dels feixistes que s'alçaren contra la II República, ni Berlusconi governa en un estat com el que es va trobar Mussolini en els seus temps. Oblidem-se de tonteries de que el feixisme va triomfar en Alemanya, Itàlia, l'estat espanyol o qualsevol dictadura sud-americana, per unes circumstàncies úniques, necessàries i que mai tornaran a repetir-se. A la pel·lícula, els joves nord-americans tenen una educació correcta, no tenen problemes econòmics, no tenen ningun odi a cap grup en concret, no veuen que el seu país estiga sent vapulejat per la resta dels estats, etc. El que fa la Ola forta no són els factors "històrics" que sempre apareixen als manuals per veure com va poder triomfar els nazis, sinó que trobem trets característics dels temps actuals. Els joves s'adonen que estan soles, que a casa no els fan cas, no tenen cap motivació, no tenen cap ideal, regna egoisme a la societat, etc. Aleshores, qui ens diu que el feixisme és un problema del passat amb aquestes premisses que han fet fort a un grup com la Ola? Grupúscles com els d'E2000, Democràcia Nacional o la dreta en general, comencen a implantar tècniques que aquestos grups descontents de la societat són fàcil d'arribar. Aquesta peli ens fa veure que més que mai em d'estar alerta amb el feixisme ja que és una amenaça real. Si abans era l'atur avui en dia és la falta d'atenció a casa o la falta de motivacions davant un futur incert. Contra el feixisme educació, així evitarem assassinats com els del Carlos Palomino, Guillem Agulló o les centenars d'agressions feixistes al nostre país. Vos deixe el trailer i vos recomane sens dubte, que mireu aquest film.

Al carrer!

2009-10-15T19:18:00.004+02:00

Tenir que fer la tasca d'una institució pública no és una tasca fàcil, ni tampoc molt recomanable, ja que no ens ha de tocar a cap associació, col·lectiu, plataforma, etc; fer-la seva feina. Però, també cal dir que, gràcies al Messies que tenim a Escola Valenciana al nostre país! Què faríem sense ells? A banda de ser una de les plataformes ciutadanes més crítiques, per no dir que és la única o de les poques, per l'aspecte educatiu valencià o per la mala promoció lingüística de la nostra benvolguda llengua al nostre país. Quin fàstic em fa veure com hi ha milers de diners de les nostres butxaques que van destinats als caps buïds venuts . Les campanyes de la Generalitat per a l'ús del Valencià no son simplement campanyes que consten de dos o tres cartells als metros i punt?

Com dèiem, què faríem sense Escola Valenciana? Ara ha engegat una nova campanya que té com objectiu fomentar l'ús del valencià al carrer. Amb el Voluntariat pel Valencià es vol aconseguir que es parle valencià a qualsevol lloc, siga al treball, al mercat o als comerços. Com informa E.V, la campanya "Parla'm en valencià" té per objectiu donar a conéixer a la societat valenciana l'existència d'un servei gratuït anomenat Voluntariat pel Valencià. Aquest servei va ser creat per Escola Valenciana l'any 2005 per a posar en contacte persones valencianoparlants amb gent que vol soltar-se a parlar en valencià i així crear parelles lingüístiques que queden per a xarrar en valencià davant d'un café, fent una passejada o compartint aficions.

Si voleu més informació, podeu entrar a la seva web!

Climbing

2009-10-13T18:09:00.003+02:00

Realment no sé com començar aquest post. Molts són els motius que m'han portat a fer un xicotet homenatge a Òscar Perez, aquell que es va quedar al Latok II després d'haver patit un accident al mateix cim. Anit al Largero de la Cadena Ser li varen fer una entrevista al seu company, Álvaro Novellón. Feia temps que no ho escoltava el programa, bàsicament perquè ho posava i em quedava fregit, però anit va ser uns dels programes que més m'han agradar, sobretot per aquesta entrevista on vaig escoltar aquesta història que em va commoure. Em venia la imatge a tots i totes aquelles que conec que estimen la natura i que la gaudeixen com a tants ens agradaria. Escriure alguna cosa més pot seria fins i tot erroni, per això, crec que escoltant la mateixa entrevista un es pot posar amb la seva pell i veure com, l'alpinisme és un estil de vida i un esport molt arriscat, més que altres que ixen tots els dies als nostres periòdics. En fi, això era, recordar a tots i totes aquelles que ens han deixat gaudint de la natura en estat màxim! (si apreteu damunt de l'altaveu ho escoltareu)

El Larguero (2ª Parte, 12-10-09)

emb&c18=prisacom&c20=gadget&h1=prisacom>cadenaser>gadget>llevatelo>emb>" width="0" height="0" border="0">

Una de titelles

2009-10-07T18:23:00.006+02:00

Feia temps que no escrivia i ho trobava a faltar, el fet d'escriure i els vostres comentaris. El principi del curs sempre té el seu temps per a adaptar-se al seu horari i crec que després de tres setmanes estem començant a aconseguir-ho. Tenia mil temes a comentar sobre l'inici de curs però hi ha un que m'ha agradant tant que no puc resistir-ho.

Què pensarieu si vos dic que hi ha titelles més grans que nosaltres passejant-se per Berlín? Doncs a Berlín, recordant que el mur va caure farà ja 20 anys, han volgut escenificar amb dos titelles gegants una història on animen a derrocar els murs de l'odi i on el final és sempre la pau entre classes. Crec que ací sobren les paraules i valen les paraules. Vos deixe algunes però si voleu veure-les totes entreu ací!

Més burro...

2009-09-20T16:10:00.004+02:00

i més major! I per a celebrar-ho vos deixe amb un xicotet autoregal que m'he fet, el Bainorena de Manu Chao. Ja ho sé, ho fa per traure diners, però mira, em feia il·lusió tindre'l!

I el 25 de Setembre...

2009-09-18T09:02:00.002+02:00

El proper divendres 25 de Setembre, a partir de les 22h de la nit tindrà lloc, en la plaça de Bous de Bocairent la primera edició del Boca Rock. Després de que el 5 de setembre s'haguera de suspendre pel mal temps, l'organització i els propis grups decidiren aplaçar-lo per a l'últim divendres de setembre. D'aquesta manera podrem tancar l'estiu de la millor manera: amb música en valencià i en un marc incomparable com és la Plaça de Bous.

Com ja sabeu, la primera edició comença amb un clar compromís per la música feta en valencià. No sols això, sinó que comptarem com a cap de cartell amb un dels grups que porta més concerts a les esquenes del panorama actual valencià, el grup de Pego La Gossa Sorda. A més a més, el Bocarock serà una de les últimes ocasions on els podrem veure en directe en el seu SAÓ TOUR, el qual els ha portat ha creuar les nostres fronteres per a actuar a Euskal Herria, Croàcia o República Txeca. Comptarem també amb el grup local Bielorússia, nominat com a grup revelació en els últims premis Ovidi. Tancaran el cartell els albaidins Neuròtics i el grup de la Safor Desgavell. L'entrada , amb un mòdic preu de 7€, es podrà adquirir el mateix dia a la plaça de Bous a partir de les 19h. Hi haurà preus populars a la barra que muntaran l'AFAB. El concert està organitzat per la Regidoria de Cultura de Bocairent i col·laborarà l'AFAB (l'Associació de Familiars d'Alzheimer de Bocairent)..

més informació a: http://bocarock.blogspot.com

Després del diumenge a Arenys de Munt...

2009-09-15T00:02:00.002+02:00

Comença el judici

2009-09-14T23:17:00.006+02:00

Ja ho he dit alguna volta que aquest tema sempre m'ha causat impacte. El meu cos sent coses que no havia sentit fins aquell moment. Recorde encara aquell fatídic dia, estava anant cap a València i ho vaig escoltar a la ràdio. Em vaig quedar gelat, quina sensació més estranya. No coneixia a Carlos, però em sentia rabiós i dolgut. Aquell haguera pogut ser jo mateixa o qualsevol company o companya meva. Poc a poc, amb les xerrades, concentracions i amb companyes de Madrid he anat coneixent el tema més a fons i encara em corre pel cos la sensació d'aquell diumenge 11 de Novembre. Em bull la sang i quan ho veig a la tele, ho llig o ho escolte, sempre respire profundament i els punys els tanque. Avui ha començat el judici, avui veurem si la "justícia" existeix encara i actua com ha d'actuar davant d'aquest assassinat del nazi militar aquell. Podeu seguir ací. Vos deixe el documental per a que conegueu l'any de lluita en memòria del Carlos Palomino.

Hui: 11 de Setembre Diada Nacional

2009-09-11T12:23:00.003+02:00

Tal dia com avui però de l’any 1714, moltes persones varen deixar la seva sang i el seu dolor per a la defensa dels drets i llibertats de Catalunya; i no volem que l’esforç i la lluita de totes elles siguin un bell record per caure demà en el seu oblit. La recuperació de la memòria de totes elles ens ha de permetre a nosaltres i a les generacions futures continuar tirar endavant aquesta lluita que a dia d’avui no s’ha acabat. Que l’ànsia de llibertat i justícia enforteixi el feble i envalenteixi el temorós.

I és que igual o més que en aquelles dates, avui, l’opressor, materialitzat en l’Estat espanyol i francès i en el sistema capitalista continua perseguint els febles, esquarterant la nostra nació, fent que la globalització prengui en el capital l’única forma comunicativa i el liberalisme en la clau per harmonitzar i atomitzar l’ésser relegant-lo a un mínim paper localitzador; on l’oci i el consum es converteixen en els màxims exponencials per atomitzar la nostra vida.

Des de la CUP estem treballant dia a dia per ser una expressió més de lluita fent de la cooperació, la solidaritat, la igualtat i la llibertat els principis rectors i inspiradors de la nostra actuació. Volem dotar al nostre poble de l’oportunitat de superar els entrebancs de l’aldea global, ser l’expressió de les voluntats i necessitats de la ciutadania; un canal on la representació directa sigui possible en democràcia; lluny de la retòrica política on el poder ens té encasellats, on la població no troba cap tipus de representació en la voluntat política actual, dominada per poders polítics privats, quart poder que assentat en els despatxos es quantifiquen i es determinen les nostres vides tant en l’elecció de la forma de viure com en les necessitats que hem de desitjar.

La CUP és un canal on acusar la impunitat amb la que actuen els mitjans de coacció, opressió i repressió de l’Estat espanyol i francès. Un canal on trobar-hi l’empara i la defensa dels nostres drets i llibertats. Un canal on travessar l’embassament social i obrir les portes al desenvolupament de la persona dins la col·lectivitat fent-la sentir com una part fonamental i imprescindible per a la realització dels imaginaris socials. Un canal on fomentar polítiques de vida, que permetin sortir d’una crisis arriada per la societat de la informació, la qual ha perdut i va perdent diferents valors, que allunyen a la ciutadania d’un fi comú; un lloc on el veí no es converteix en un enemic o un desconegut, sinó en un company de viatge.

Des dels ajuntaments, però també des del carrer, la CUP proposa alternatives polítiques que trenquen l’esquema capitalista basat en la maximització del benefici i en el foment de les desigualtats a través del seu sistema econòmic i financer. S’aposta pel decreixement, per la defensa del territori i dels seus recursos naturals, per l’autogestió, per les polítiques que abracin un marc pedagògic i de recolzament davant els constants atacs que les dones estan patint fruit d’aquesta rauxa masclista inspirada per la no educació o una educació mal entesa i amanida per la religió, per unes polítiques laborals on les persones treballadores tinguin l’oportunitat de materialitzar els seus drets i on el salari obtingut no sigui devaluat per índex de preus mal intencionats o pels somnis de la patronal d’obtenir més beneficis.

Tenim una responsabilitat a les nostres mans. Traçar un camí, uns Països Catalans, on les generacions futures puguin caminar en llibertat i no es trobin un desert on només es cullin diners que no serveixin per menjar.

Països Catalans, 11 de setembre de 2009
Manifest de la CUP

Franquisme/"Estat democràtic" 1 - Democràcia 0

2009-09-09T23:10:00.007+02:00

"Sigo creyendo en la grandeza de la democracia, de la libertad, seguiré trabajando para que Zapatero no convierta a España en un régimen. Yo quiero democracia, libertad, justicia, trabajo y sueños. Jueces y fiscales han de trabajar al servicio de todos. El PSOE intenta instalar un régimen de terror”. Francisco Camps, un tipo que vesteix molt be i no té molta capacitat per a pensar.

Després d'aquestes declaracions que més es pot dir? No sorprenen a ningú, ens mostren el que són, feixistes i que ells no volen governar per a tots i totes, ells el que volen és el poder i punt. Que algú em diga la línia política del PP a València? A València ninguna, tot és anar en contra del govern estatal quan són els que governen ací i ens estan deixant un país lamentable.

La dreta espanyola mostra que no creu en la democràcia, i menys si no està controlada per ells, a Madrid trobem com el panorama no és molt diferent. Avui dos associacions d'extrema dreta han fet que el jutge Garzón estiga assegut a la banqueta. El seu fet ha estat haver intentat tornar la dignitat als que pergueren la vida defensant la democràcia republicana. La Justícia espanyola mostra que el franquisme és intocable, ja ho va deixar ben lligat el règim franquista amb la suposada transició per a que el tema fora inexistent en les causes judicials. La Memòria Històrica anava a suposar que anava a portar la dignitat al que havien estats assassinats pel franquisme. Anava a suposar per què ja es veu que el Franquisme final i els d'avui en dia estan arrelats no sols a les instiucions polítiques si nó també a les institucions judicials amb personatges com Adolfo Prego.

Què trist, ja sé que no és sorprenen però a mi veure aquestes coses em donen ràbia. Com tenen la cara tant dura de dir que no vivim en democràcia aquells que la controlen i damunt controlen la justícia? No tenen dret a queixar-se. Però ara que ho pensen tenen raó. És cert, no hi ha democràcia: si hi haguera la justícia actuaria en contra de la corrupció, no hi hauria lleis de partits com l'actual, no hi hauria problemes amb simples consultes populars, els més rics pagarien més, no hi hauria especulació, la sanitat o l'educació funcionarien correctament, ect. I el que més important, si la justícia funcionara vetllaria per a que la dignitat, els drets dels ciutadans i ciutadanes que els legisla estarien coberts. Però no ho estant, la dignitat i els drets dels familiars dels milers de desapareguts estant sent xafats per aquells que assassinaren als seus avis...

El setembre bo és, si no plou en tot el mes

2009-09-06T11:51:00.004+02:00

Impotència i ràbia era el que es respirava ahir a la Plaça de Bous per la vesprada. Això és mala sort, tota la setmana feia un oratge esplèndid, amb un calor sufocant que ens recordava a Agost. Però ja es sap, Reliquia de Banyeres és sinònim de mal temps, i clar fer un concert el dia de l'entrà... En fi, bromes apart, finalment es va agafar l'opció correcta d'aplaçar el Boca Rock fins a un altre dia. 25 de Setembre és la data que s'ha triat per a que el Boca Rock faja de la plaça, una autèntica sala on de la mà de la millor música en valencià passem una bona nit per tancar l'estiu. I damunt, no hem d'oblidar que cal acostar-se a la barra totes les voltes que siguen necessàries ja que estarem ajudant a l'AFAB. El divendres 25 no teniu que fer cap gestió, cap plan aquella nit perquè ja teniu una cita: Boca Rock a la plaça de bous. Esperem que no es complisca el de Al Setembre, el mal temps és de témer, ni El Setembre s’emporta els ponts o eixuga les fonts i si El sol de setembre madura el codonyer...

Per acabar, vos presente al nou membre de la comparsa dels Contrabandistes que ha presentat abans el Sergi Carrasca.

La frase

2009-09-04T16:00:00.007+02:00

"En la Constitución no cabe la autodeterminación y la independencia" Maria Teresa Fernández de la Vega, demòcrata com ella soles...

La Constitució és demòcrata? La constitució busca acabar amb el patriarcat? La Constitució respecta els Drets Humans de la Carta de les Nacions Unides? És anticonstitucional fer un referèndum democràtic o bombardejar a civils en Afganistan? En fi...

Elvis Perkins In Dearland

2009-09-02T23:04:00.008+02:00

No sol escoltar aquest tipus de música, però des de que el meu cosí em va dir que ho escoltara ara no puc parar d'escoltar-ho. Tot i que siga yanki, m'agrada pot ser el nom ens recorde a alguns altre tipus de personatge, però de veritat, m'agrada. Ell afirma que és el nou Dylan, nosé, Dylan era molt gran però si que és cert que feia temps que no escoltava aquest tipus de música. Nosé si perquè sóc més d'un altre tipus de música o perquè ningú era digne de que es comparara a Dylan. En fi, feia temps que no posava cap post sobre música i avui m'apetia. Ale, a gaudir! Ja sabeu que el dissabte vos esperem a tots i totes a Bocairent en el BOCAROCK!

Lina i sus promesas

2009-09-01T23:00:00.004+02:00

Imagineu-vos la situació. Un bon dia, mentre esmorzeu a la vostra caseta que ha estat construïda il·legalment, escolteu a la SER d'Ontinyent, que el govern progressista del poble vol fer instaurar la legalitat i acabar amb el desordre urbanístic de les casetes d'Ontinyent. De sobte, el cafè en llet que teníeu a dins, acaba per empapar el periòdic Lo Clar. Els minuts posteriors són d'histèria i de veure amb l'antic govern d'EU, Bloc i PSPV, els autèntics dimonis. Tant dimonis que no són fins i tot d'Ontinyent. Què vergonya! Com s'atreveixen a tirar-me la caseta que m'he fet amb els meus diners? Com els agafe els mate! De seguida preguntaré a l'altra gent que estiga com jo de prendre mesures per a parar els peus a aquestos que diuen governar per a tots i totes!

Doncs be, aquesta situació va passar als dos últims anys de l'anterior legislació del poble d'Ontinyent. Però no patiu, que a banda de tindre un sector del poble que volia acabar de qualsevol manera amb el compliment de la legalitat, ens trobem amb l'actriu protagonista. La Lina Insa, zaplanista fins a la mèdula, va fer la seva gran promesa de que no volia acabar amb la cultura de les casetes d'Ontinyent i que estava en contra d'aquest aplicament de la legalitat. De seguida l'ADECA, a banda de presentar al poble d'ontinyent grans trets d'incultura política, acceptaren que Lina fora la seva abanderada i que amb aquest tema, aconseguiren acabar amb un govern progressista a Ontinyent.

Doncs be, Lina guanyà les eleccions gràcies a aquest tema, al meu parer. Però el pastís s'ha destapat i ja hi ha ordre de que hi ha 21 casetes han de ser derrocades, entre elles el president de l'ADECA (l'Associació en Defensa de les Casetes). Aleshores en que quedem senyora Lina? No havia dit vostè que no estava a favor d'aquesta destrucció? Doncs si jo fora un d'ADECA, la meva histèria col·lectiva anava a centrar-se en la seva falta d'ètica política i d'haver guanyat les eleccions amb mentides. La veritat no m'estranya, Lina no destaca per ser una gran política (no ho dic per l'estatura malpensats), de segur que ho haurà fet per culpa del anterior govern. Però no s'adona, que els PGOU no són coses que els ajuntaments puguen controlar, no serà que els seus amigues del Cap i Casal són del bàndol contrari i no li van a deixar anar-se'n de rosetes com a Camps i els seus amics? Ais Lina, menys promeses i més tenir trellat alhora de fer política!

BOCA ROCK

2009-09-01T10:42:00.003+02:00

El proper dissabte 5 de Setembre, a partir de les 22h de la nit tindrà lloc, en la plaça de Bous de Bocairent la primera edició del Boca Rock. La primera edició comença amb un clar compromís per la música feta en valencià. No sols això, sinó que es comptarà com a cap de cartell amb un dels grups que porta més concerts a les esquenes del panorama actual valencià: el grup de Pego La Gossa Sorda. Trobarem també al grup local Bielorússia, nominat com a grup revelació en els últims premis Ovidi. Tancaran el cartell els albaidins Neuròtics i el grup de la Safor Desgavell. L'entrada constarà 7€, la qual es podrà adquirir el mateix dia a partir de les 19h en la mateixa plaça de bous. El concert està organitzat per la Regidoria de Cultura de Bocairent i col·laborarà l'AFAB (l'Associació de Familiars d'Alzheimer de Bocairent)

Vos adjuntem el cartell per a que pugueu fer la màxima difusió possible!

Podeu confirmar la vostra assistència a la xarxa social Facebook.

Us esperem el proper dissabte 5 a Bocairent!

________________

correu de contacte: bocarock2009@gmail.com

I BOCAROCK - 5 DE SETEMBRE 2009

2009-08-25T17:47:00.001+02:00

Com diu Lucrecia de Borja...

2009-08-21T09:00:00.000+02:00

[extret del blog les dones no som (tan) complicades] Està científicament comprovat que les persones que estan enamorades perden la capacitat de criticar a les seues parelles, son incapaços de vore'ls els defectes, cosa que confirma que l'amor és cec. Hi ha qui s'oblida dels amics i només té temps per a la parella, altres es parlen l'un a l'altre com si foren xiquets d'escoleta fent veuetes estranyes, alguns fins i tot escriuen poemes o fan declaracions d'amor mega-cursis, i la majoria semblen oblidar que tenen gent al voltant...

I a mi, que sóc una romàntica... , aquestes coses em pugen el sucre.

No aprenem?

2009-08-13T11:11:00.005+02:00

Els passat 6 i 9 d'Agost va fer 64 anys del llançament de les bombes nuclears d'Hiroshima i Nagasaki. Avui en dia, l'energia nuclear és una font important tot i el gran desenvolupament d'energies renovables. Per no parlar de la carrera nuclear, que no sols segueix sinó que ara diuen que està en mans d'alguns estats encapçalats per personatges. Que trist, que la història en compte d'aprendre dels errors, no tinga cap sentit per a la majoria dels peixos grossos...

I què passarà en la reliquia ara?

2009-08-10T22:41:00.003+02:00

El diumenge, després de sopar, començarem a parlar al voltant de fenòmens de la grip A i tot el que genera. Al centre salut del poble, per exemple, segons tres fonts consultades han assegurat que hi ha una línia que no es pot passar per a no entrar en contacte amb els que estan a secretaria (on donen les receptes). I clar, el dubte se'ns va generar: què passarà en les relíquies? La gent major, una de les més afectades per aquesta malaltia, estaran en un gran perill. Ja sabeu que les relíquies no destaquen per la seva higiene. No és un problema que als que ho estàvem comentant ens importara molt, la veritat. Varem estar pensant i creem que hem trobat algunes solucions que proposem a les institucions eclesiàstiques. A partir d'ara, per a la relíquia ha de comptar amb uns plàstics, tipus postics, que a cada persona que ho bese es llevarà. Esperem que ho tinguen present, ja que d'aquesta mesura s'evitava el control directe. Si, és una mesura dràstica, però hi ha llocs que animen a no xocar-se la mà ni besar-se al veure's... Esperem no hi haja pressa a última hora i tinguen que agafar els plastiquets del pernil del supermercat per a poder fer això. Què penseu vosaltres?

La por

2009-08-08T11:14:00.006+02:00

Aquesta setmana a El Temps, m'ha cridat l'atenció un article que parlava sobre l'estat federal d'Alemanya. Aquest article, fet per Jürgen Stark Dahlkamp i Holger, ens descriu un panorama polític marcat per la por a un possible atemptat terrorista i també, per les eleccions al parlament alemany. No pretenc parlar-vos ara sobre en quina situació es troba Alemanya, no per què no siga un tema interessant, sinó perquè la veritat no tinc idea. Aquest article m'ha fet veure com la por és un element mundial, a arreu s'utilitza per a fins partidistes, per a fins electoralistes. En aquest cas, els alemanys tenen posades les mirades en l'estat espanyol del 2004, on un atemptat a les eleccions al parlament els serveix de precedent. De fet, pel que es comenta a l'article, mai s'havia vist un desplegament tant brutal per part del govern federal per posar l'alarma antiterrorista. La qüestió està sempre i, com deia, és internacional: fins a quin punt és cert les alarmes terroristes? La por que propaguen els governants és real per a prevenir d'un atac terrorista o per a que accepten totes les mesures possibles per a poder controlar-los més? Però no sols la por terrorista té efectes sobre la població, la por econòmica de la crisi munidal, la por sanitària de la grip A. Avui en dia, en un moment de crisi ideològica total, almenys pel que fa l'esquerra crec que hi ha una nova corrent política: el "porisme" (lamentable invenció feta per un servidor, si algun filòleg ho llig li demane que no ho tinga en compte ja que no vull fer malbé la nostra llengua). La por és el que meneja a la població, la por a perdre el treball provoca a que milers de treballadors i treballadores estiguen treballant de manera precària. La por al patriacat genera centenars de dones mortes. La por al desconegut genera a les persones ignorants els genera xenofòbia cap als que no són com ells. La por a perdre l'estatus social genera manipulació dels ents públics, dels informatius, genera corrupció, genera malversació de fons públics. En definitiva, la que meneja les masses d'avui en dia és la por i no el socialisme de temps passats, ni l'amor a la pàtria com ens conten les batalles medievals.

Previsible

2009-08-03T13:55:00.002+02:00

Previsible: adj. [LC] Que pot ésser previs

Si nó fora per Otos i Montixelvo...

2009-07-30T12:48:00.011+02:00

Mentre busque informació sobre les fonts, escolte passes. Mira, algú amb qui parlar ara! són els primers de la vesprada. Els atenc, però em trobe amb una parella un tal peculiar, sobre tot la dona. Ja s'ha queixat per l'horari, escolta, quina culpa tindré jo?. Però bé, li vaig explicant i l'home em fa cas, em pregunta, jo li conteste i pareix satisfet amb les meves respostes. La dona per contra, no baixa del burro i ja passa al sarcasme amb les seves protestes que l'únic que fa és que em dedique exclusivament al seu home. Em demana informació, li la done, tota la que em demana. Però de sobte, apareix la “fera”. Es queixa, no ho entén, ha agafat un fullet en valencià. Pareix desbocada, pareix que la vena se li faça més grossa i fins i tot, pareix que tinga algun problema bucal. De sobte, la dona es transforma amb un ultra espanyolista i comença un discurs que sorprèn fins i tot a l'home. Es queixa de la informació que hi ha en valencià i exigeix que siga solament en castellà. Em quede gelat, però no em pose nerviós ja que a aquest tipus de discurs estem mal acostumats. Però de sobte, segueix i amb una forma que ataca durament. Diu que aquest és un poble d'interior, amb to despectiu, que no té diners, que ací venen més castellans que catalanoparlants, etc. Ara si que sí, cedisc el meu lloc a la meva companya...

Vaig fora, de sobte em trobe amb uns joves que busquen informació. Els acompanye fins a dins i comence a explicar-los. Em pregunten, els conteste, pareixen satisfets, de fet, volen més informació. Els done tota la que puc i em donen les gràcies. Tot això cadascú parlant amb la seva llengua. Em fixe amb un d'ells, pareix ser antimonàrquic per la samarreta que té. Els pregunte d'on són i em diuen que són madrilenys. Em ric, i el xic em pregunta que perquè em ria. I els dic que abans havia trobat una parella madrilenya que m'havia plantejat certs problemes per fer la meva tasca. Ens riem una estona i els acompanye fins a la plaça. Els explique alguna cosa sobre la plaça i ens desitgem sort en la vida.

Entre i veig els fullets que l'anterior parella havia deixat per què no entenia, em fixe i era sobre els pobles de la Vall d'Albaida: Otos i Montixelvo. De sobte recorde una conversa amb uns companys on deia: sense els pobles no hi ha països... I menys sense pobles com aquestos!

Volar

2009-07-27T14:04:00.005+02:00

El passat 10, fins el 13 de Juliol, anàrem amb avió fins Holanda. Em va fer gràcia, quan tornarem ja els comentaris, les anècdotes, de com ho havíem passat durant el viatge, el que havien pogut veure per la finestra i el que no, el que es podia menjar o beure, si hi havia regals, etc. Te'n adones amb els comentaris que hi ha diferents tipus de viatgers.

Per un costat, trobem els que han nascut en avió, els que per a ells pujar en avió és com anar al WC. No sols no tenen problemes en pujar, sinó que damunt, a la gent que està nerviosa per pujar els fan encara bromes sobre què passaria si l'avió cau, que ha deixat tots els papers arreglats, que vull veure Viven per saber que fer... La veritat, que als que es posen nerviosos o tenen certa cura de pujar en avió, aquest grup és odiós. Per un altre costat, estan els que pugen prou a sovint, o que no tenen problema en pujar quan ho fan, els quals no fan ni xixa ni llimonà, és a dir, no molesten a ningú i no fan bromes als del tercer grup. Son com el primer grup però educats. I per l'últim costat, trobem els que encara que han pujat ja, estan nerviosos al enlairar-se i necessiten estar a prop d'algú conegut per agafar la mà per sentir-se segurs. Aquestos solen estar tranquils quan ja s'estabilitza, això si, a la mínima cosa que els passe es posen de seguida el cinturó i tanquen els ulls. També són experts en calfar-se el cap, tant al anar o al tornar, mentre l'avió està en marxa pensant que estàs a no se quants mils metres d'altitud. Aquest grup es pot subdividir amb els que no es menegen fins que no baixe l'avió i altres, que s'alcen quan està estabilitzat i fins i tot, miren per la finestra quan està tot tranquil.

L'altre dia, vaig sentir com li deien que era rara, fins i tot original, per tenir certes pors a pujar amb avió. Pot ser ho exagerem a voltes els que li tenim reparo, tot i que després et dones compte de que no és res. Però ara, crec que no tots hem de ser del primer grup, ser del tercer grup també és tot un orgull. Què avorrits si tots fórem com els del primer grup. Per a pillar-se açò amb certa gràcia, vos pose un monòleg de " El Club de la Comèdia".

Howard Zinn, el bombarder de napalm

2009-07-23T15:11:00.005+02:00

Vilaweb de la mà d'Andreu Barnils, està dedicant un monogràfic a l'Amèrica d'Obabama. Mai m'havia fixat amb aquestos articles, la veritat, però avui m'ha cridat l'atenció el de Howard Zinn. El qual ja vos vaig comentar mesos enrere alguna cosa sobre el llibre que estava utilitzant per aquell temps. Recomanables tots els articles ja que es veu una altra visió dels EUA que normalment no es podem trobar durant el dia a dia.

'Vaig ser pilot d'aviació a la Segona Guerra Mundial. Vaig anar-hi perquè volia lluitar. Havia llegit llibres sobre el feixisme, la guerra civil espanyola i Mussolini, i estava políticament compromès. Vaig bombardejar ciutats i pobles alemanys i, em temo, també de francesos. Un dia ens van fer llevar a mitjanit, era cap al final de la guerra. S'ha d'anar en aquest poble i bombardejar-lo. Hi ha tropes alemanyes estacionades, esperant quietament que la guerra s'acabi. No ataquen, els alemanys s'esperen i prou. Tenim l'ordre de bombardejar-los igualment, ens van dir. Aquesta vegada no portaríem les bombes habituals de 220 quilograms, ans tiraríem bombes de gasolina de gelatina. Això ens van dir. Vam tirar les bombes. Quan ets allà dalt, a 30.000 peus d'altura, no veus la sang, ni els crits, ni res. És un vol net. Vaig acabar sabent, amb els anys, que aquelles bombes eren de napalm. Aquell poble francès devia ser la primera prova de napalm de la història d'Europa.'

El jove soldat Howard Zinn, acabada la guerra, no solament va tornar-se pacifista. Va estudiar història a la Universitat de Columbia i va acabar essent un dels capdavanters de la desobediència civil als Estats Units: radical, va ser dels primers, i únics, professors blancs a fer classes al sud, que va anar-hi per desig exprés. A l'Institut Spellman, d'Alabama, va ensenyar-hi història als negres, que vivien segregats. Les autoritats el van acabar expulsant. Els anys seixanta l'ex-soldat va militar de professor a la Universitat de Boston, on encara ensenya. Durant la guerra del Vietnam, detall clau, l'exèrcit del Vietkong va acceptar l'alliberament de tres militars nord-americans amb la condició que els recollissin membres del moviment pacifista americà. Hi van anar Howard Zinn i dos més. L'alliberament va acabar bé, però durant l'espera, a Hannoi, Zinn va sobreviure un bombardeig. Aquesta vegada, per primer cop, el bombardeig, el va viure des de sota.

Els anys 80, l'historiador, ja gran, va escriure un llibre des del punt de vista dels de sota. El llibre, 'A People's History of the United States' ha fet vint anys amb grans vendes. Graan llibre: 'M'estimo més d'explicar la història del descobriment d'Amèrica des del punt de vista dels indis arawks, la de la constitució des del punt de vista dels esclaus, la d'Andrew Jackson vist pels cherookes, la de la Guerra Civil vista pels irlandesos de Nova York, la de la Revolució Industrial vista per les noies de les fàbriques tèxtils de Lowell, la de la Febre d'Or pels pagesos del sud, la de la Primera Guerra Mundial pels socialistes, la de la Segona Guerra Mundial pels pacifistes, la del New Deal pels negres de Harlem, la de l'Imperi Americà de postguerra pels 'peones' de Sud-amèrica. I etcètera. Fins on pugui arribar el meu esforç de 'mirar' la història des del punt de vista dels altres.'

Explicar la història des del punt de vista de les mestresses de casa, i no dels senadors; dels llogaters de Nova York i no dels Rockefeller; dels pagesos i no dels generals de les batalles; des de les cases okupes i no del Despatx Oval. Destruir els herois nacionals. Thomas Jefferson, un dels Pares de la Pàtria, signant de la declaració de la independència, que enuncia 'que tots els homes són iguals', va ser un esclavista. No santificar els de sota: el suport popular a la guerra de l'Irac fou del 80%.

Del volum, se'n han venut més d'un milió d'exemplars. Per tot el país se'n fan lectures, documentals i films. El boca-orella ha funcionat poderosament i ha travessat els oceans. A mi, el llibre, me'l va recomanar, a Barcelona, un conductor d'autobús, en Josep Garganté: 'Si vas als EUA, agafa'l, que t'agradarà.' Vaig comprar-me'n gustosament un exemplar, en tapa tova, a la llibreria The Strand de Manhattan, al preu popular de 18,95 dòlars. M'ha pagat la pena: 'Gairebé mai no se'n parla, però els Estats Units són una societat de classes. L'any 1995 els rics més rics, l'1% de la població, havien guanyat més d'un bilió de dòlars i retenien el 40% de la riquesa del país.'

Els de dalt. Els de sota. Amèrica. Nosaltres. Tots nosaltres explicats per Howard Zinn, un ex-bombarder de napalm que escriu com els àngels.

Confio molt...

2009-07-21T21:36:00.005+02:00

Confio molt que sempre hi haurà algun

desconegut que en llegir els meus poemes

se sentirà commòs, talment com jo

m’hi sento quan els escric. Hi confio

profundament, i puc imaginar

els clars estímuls de la descoberta,

la molt fecunda i estimable enveja

que establirà lligams irreversibles,

per tal com jo mateix n’he estat i en sóc

protagonista atent moltes vegades.

L’estimo ja des d’ara aquest lector

desconegut i amic. Sovint hi penso

i no tan sols en el moment d’escriure.

Entre ell i jo hi ha aquell profund amor

que per distant i net i essencial

no provoca ni dol ni patiment.

Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita

just al moment establert. Jo, des d’ara,

li’n dono ja sincerament les gràcies.

Miquel Martí i Pol

Un xicotet homenatge a totes i tots que seguiu aquest bloc tot i els meus escrits i les meves històries d'un maniàtic

Apolo

2009-07-18T10:49:00.003+02:00

L’Apolo 11 ha estat sempre un tema que m’ha cridat l’atenció perquè l’he vist com un dels casos més patètics de fer propaganda nacionalista. Les teories, els debats o els documentals al voltant del vertader viatge, o el fals, a la Lluna s’expandeixen arreu del planeta. No obstant, a mi tot això la veritat, que si la bandera estava no sé com, que si no hi havia estreles, etc; em dona prou igual.

Aquest esdeveniment, del viatge a la Lluna pels EUA, s’ha d’emmarcar amb la lluita ideològica, nacionalista i armamentística on es trobaven tant la URSS com els EUA en plena Guerra Freda. Nixon que n’era el president per aquells temps, necessitava fer veure a una població com la nord-americana que eren més poderosos que els soviètics. Clar, per a aquells temps, es veu que la Guerra Freda els llevava totes les idees genials i mostraven que tenien poques llums. Aquesta farsa de l’home a la Lluna es va fer després de que la URSS els adelantara en el viatge espacial, o fins i tot, perquè una de les guerres més cinematogràfiques i tràgiques per a la seva història com era Vietnam, no funcionava com volien.

Accions com aquesta, mostra com la manipulació dels ciutadans i ciutadanes per part dels governants és freqüent, tant freqüent que pareix que siga fàcil. Em pose en la pell d’aquell que ho visqueren i pot ser, jo també m’ho haguera cregut, més si fora yanki i tot el meu entorn estiguera condicionat amb la creuada anticomunista. Però anys després, i mirant les imatges crec que totes i tots podem veure com hi ha algo que no ens quadra. Que pujara a la lluna o no crec que no era el que buscava Nixon, el que volia era que la seva nació estiguera unida i forta davant "l’amenaça" comunista (quan l’autèntica amenaça eren ells). I ho va aconseguir.

Aquell va muntar una autèntica pel·lícula de cinema. Actualment els polítics fan ben poc per a que un nació estiga més unida o menys unida. Avui en dia, pel que fa al nacionalisme espanyol, fa més Nadal, Fernando Alonso o la roja pel espanyolisme que Zapatero i els seus plans Ñ. Qui sap, a lo millor davant una època com aquestes de crisi no econòmica, sinó ideològica a molts llocs del planeta, ens trobem en alguna nova parafernàlia d’aquestes no?

Anoxves

2009-07-08T23:43:00.005+02:00

El cas Grütel, o com es diga, és ja una autèntica bomba de rellotgeria per al PP, sobretot per al valencià. De tots es sabut que darrere dels grans esdeveniments i de la especulació immobiliària podria haver alguna cosa que no quadrara. Per fi, pareix que la desjustícia espanyola ha començat a investigar fets que no pareixien ser molt legals. Els populars s'han adonat que el seu silenci davant els corruptes (com no van a callar si són tots uns corruptes) els pot portar algun disgust polític que altre. Els dos partits viuen tant sols per a guanyar eleccions, però de tots es sabut, que els populars valencians són els autèntics campions ja que viuen en contínues campanyes electorals (només cal escoltar els seus discursos, promeses promeses promeses i ZP dimissió) i pot ser per això, han elegit una altra tàctica aquestos dies.

Uns dels caps més visibles d'aquesta màquina que està destrossant el nostre país de dalt a baix, pareix que estiga en les hores comptades, sobretot si les acusacions acaben per ser reals. Camps, nuestro presidente, està en un envolat que no vol acceptar, ens fan tontos i ens fa veure que ell també vol que l'investiguen per a que es demostre la seva innocència. Davant, uns fets que cada volta són més difícils d'amagar (de fet, hi ha 11 proves que mostren com els vestits de Camps van estar pagats per aquesta trama corrupta) el PP comença a tirar de demagògia, però sobretot comença a mostrar incoherència.

El PP valencià s'ha tirat al burro de negar els fets i recolzar al seu president per damunt de tot. I clar, la jugada pareix que els estiga eixint mal. Estan nerviosos, sinó mirem com a la senyora alcaldessa es posa nerviosa atacant al president del govern espanyol (que poc originals per cert). Els propis populars s'adonen que Camps hauria d'haver dimitit per a demostrar que això dels vestits no era un "regal" de la trama. Les anxoves càntabres (pot ser Rita té accions en anxoves i està volen que la gent les compre, per això la publicitat, per a guanyar diners i pagar la fiança de Camps quan estiga a presó) es mostren com ara la tàctica no es defensar la no culpabilitat de Camps i atacar a l'enemic de la manera més fàcil. No tenen assessors polítics? Pareix mentira que en els diners que tenen no saben contractar a gent que els mesures les seves actuacions públiques. Les actuacions de Rita ens mostren com ara el que s'intenta es ja justificar lo que abans negaven, que Camps va rebre 12000 euros amb vestits. Les anxoves a Camps li van a parèixer autèntics maldecaps ja que el PP ja no el defensa, ara ataquen a l'enemic per a fer veure que no són ells els únics dolents que accepten "regals". Total, lo més normal del món és rebre regals valorats en 12000 euros per ser president de la Generalitat, què qui no ho acceptat mai? De segur que ho faria per a poder arribar a final de més. Què tenen a veure les anxoves del Revilla (un dels pocs polítics que sempre diuen el que pensen i no pensen el que diuen) ara? El mateix serà una cosa que una altra...

En fi, se'ns pixen a sobre i diu que plou. Crec que Camps no va a donar cap ajuda al sector pesquer (les anxoves li van a sentar mal) perquè s'ha adonat que s'està quedant sols i els que defensen no el defensen: admeten que és el que tots sabíem, un corrupte que no vol eixir del búnquer del poder.

D'Hondures al Festalberic

2009-07-01T12:07:00.006+02:00

No cal que ens centrem tant sols amb el colp d'estat que hi ha hagut a Hondures per a observar que la democràcia liberal, del capital, de democràcia en té poc. Recentment al País Valencià hem trobat un nou cas de censura ideològica que ens recorden més a temps passats, tot i que la política que segueixen els governants valencians la veritat que és més del 1939 que del 2009. A Alberic s'ha censurat el Festalberic, on participaven Pau Alabajos, Cesk Freixas, els vall d'albaidins d'Odi i Auxili, i la Gossa Sorda (que prompte els veurem a casa nostra). Aquest últim grup, i de la mà del seu cantant, Josep Nadal (el qual és una persona digna d'admirar per la seva lluita compromesa i atacar el problemes d'arrel), han escrit una Carta Oberta a l'alcalde d'Alberic. No cal que ens anem lluny per veure que la democràcia del capital ens mostra cada volta més que censura sempre que supose qualsevol crítica al sistema. Ací vos d'eixe la carta que ha escrit Josep Nadal i que tant sols tinc paraules d'admiració i respecte.

Carta Oberta a Enrique Carpi, alcalde d'Alberic:

Bentrobat Enrique, no tinc el gust de coneixer-lo però en ser vosté la màxima autoritat civil del poble d’Alberic hi han algunes consideracions que m’agradaria fer-li.

Em presente, sóc Josep Nadal veí de Pego i cantant del grup musical La Gossa Sorda que el proper 4 de juny havíem d’actuar al seu poble junt amb altres grups i solistes dins del Festalberic, festival de música valenciana que porta avant el partit Iniciativa per Alberic (IxA) que vosté coneix bé.

Sé de primera mà que els organitzadors duen més de mig any cuidant cada detall del festival per a que no hi haguera sorpreses d’última hora i tot fóra el més correcte possible. També sé que des de l’ajuntament que vosté presideix no se’ls va donar cap facilitat per poder tirar avant l’esdeveniment en un espai públic i els organitzadors van haver de suar sang per trobar un lloc alternatiu de caire privat.

Em comenten que des de l’ajuntament se’ls va arribar a demanar fins i tot una fiança de 120.000 euros i clar, pobrets com són la gent d’IxA no ho podien assumir ni en somnis. També em comenten que quan ja havien trobat un lloc privat per poder fer el concert, i després d’haver fet tones de paperassa que vostés exigien, els demanen a només 15 dies de la data prevista un informe del Col·legi d’Arquitectes. L’informe arribaria en el millor dels casos el mateix dia del concert i en eixe cas encara estaríem en espera que vostés vegeren qualsevol subterfugi legalista i suspengueren el concert quan ja estaria tot en marxa. El que hauria pogut significar un prejudici econòmic colossal per als organitzadors. Finalment IxA ha decidit suspendre el concert i tornar a intentar-ho l’any que ve.

Vorà vosté Enrique, jo em dedique a això de la música i el fet de què em suspenguen un concert a 15 dies vista em produeix un prejudici econòmic important, igual que a la resta de gent dels grups, tècnics etc.. Com a mínim 30 persones es quedaran sense jornal gràcies a les accions del seu ajuntament. Cosa que a nosaltres acostumats com estem a pegar bacs amunt i vall tampoc és el que més ens preocupa, ens dol que passen aquestes coses però no ens preocupen els diners, que d’altra banda tampoc en són massa.

El que si que em preocupe bastant és per vosté i sobretot pel seu poble. Se suposa que vivim en una societat democràtica i que els poders públics haurien de ser els que garantiren el dret de totes les sensibilitats polítiques a expressar-se com vullguen. Pot amagar-se vosté darrerre d’enrevessats subterfugis legals, però aquestos subterfugis legals haurien de ser per a tots i no només per als seus adversaris polítics. Què creu que passaria si tots actuarem igual? Imagine vosté el dia que la bona gent d’Iniciativa per Alberic governen a l’ajuntament, creu vosté que demaran, posem per cas, 120.000 euros de fiança per poder fer processons religioses? O que li prohibiran al Partit Popular fer ús de les instal·lacions municipals per a portar a Rus a fer un miting d’aquells incendiaris que tant li agrada fer?

No crec que cap d’aquestes coses arribe a succeir, estic segur que els militants d’IxA ni es plantegen actuar així. Quant algú és demòcrata no pensa en arraconar els adversaris sinó en fer propostes millors que aquestos per poder guanyar democràticament. I vosté que en pensa Enrique de tot això? es considera vosté un demòcrata ? Li agradaria que el dia de demà quan canvien les tornes l’arraconen a vosté i al seu partit a fer actes a sa casa si és que vol fer algun acte polític?

Potser pensarà vosté que en ser del Partit Popular ja és normal fotre als rojos valencianistes. Clar que és el que fan Rus, Camps i cia, renegar de la cultura valenciana i adquirir mètodes falangistes per actuar en el que se suposa que és una democràcia. Però ja li dic jo que m’he corregut el país de punta a punta tractant amb ajuntaments i festers de diferents pelatges que aquest no és l’únic camí a seguir i que als concerts de La Gossa Sorda han vingut alcaldes i regidors del seu partit amb la dona i els fills a gaudir de l’espectacle. Gent de dretes, tolerant i demòcrata que han encaixat les crítiques com li pertoca a una autoritat institucional i que fomenten la concòrdia entre la gent del seu poble. Crec que eixe no és el seu cas Enrique i per això estic preocupat per vosté i pel poble d’Alberic.

Enguany no es farà el FestAlberic però hi ha il·lusió de tornar-ho a intentar l’any que ve. La il·lusió per ara no necessita d’informes ni de fiances, pot moure muntanyes i fer caure governs municipals. M’agradaria que reconsiderara vosté la seua actitud i convidar-lo al concert de La Gossa Sorda que farem el 2010 al seu poble.

M’acomiade de vosté tot esperant que les meues paraules el facen reflexionar sobre la seua funció d’alcalde que crec que a hores d’ara no la té massa clara, desitjar-li també que passe un bon estiu i que mai ningú arribe a censurar-lo per la seua ideologia.

Atentament

Josep Nadal
Cantant de La Gossa Sorda

Què està passant a Hondures?

2009-06-29T21:21:00.008+02:00

El passat diumenge, a Hondures es va produir un colp d'estat militar. El president electe, legítim per les urnes i els ciutadans i ciutadanes d'aquell país, Manuel Zelaya, va estar segrestat i deportat fora del país per militars. Les informacions que ens arriben parlen de que fins i tot els tribunals havien declarada il·legal la consulta al poble. Des de quan els militars fan un colp d'estat i és legal? No vos pareix que hi ha alguna cosa que no funciona? La majoria de les informacions provenen de periòdics estatals que en l'apartat d'Amèrica Llatina sempre mostra la seva vertadera cara: empreses i no mitjans de comunicació lliures. Avui he llegit el Público, i de nou, Ignacio Escolar (que llàstima que no estiga al capdavant de Público com abans) ha desxifrat amb set punts algunes incògnites que giren al voltant. Abans de posar-vos el text, vos recomane seguir des de pàgines com Rebelion o Kaos en la Red per a contrastar-les amb les notícies estatals, d'aquesta manera podreu tenir una visió més àmplia del que veritat passa. Ací teniu l'article [traducció del google traductor]:

1- El que havia convocat per al diumenge, el que els colpistes han impedit, no era la reelecció permanent de Zelaya ni la presidència vitalícia. Ni tan sols la reforma de la constitució. Ni siquiera la reforma de la constitució. El que es votava era una consulta no vinculant per preguntar als hondurenys si els agradaria que en les pròximes eleccions, en les de novembre, es votase també la creació d'una assemblea constituent de reformar la carta magna. En resum: era una cosa aparentment tan inofensiu com preguntar si es podia preguntar per reformar la constitució, un fet que, d'altra banda, la pròpia constitució hondurenya impedeix.

2 - L'actual constitució d'Hondures estableix un mandat únic als presidents de quatre anys. Zelaya acaba el seu aquest any i, en qualsevol cas, no es podria presentar a la reelecció perquè pel novembre no estaria aprovada la reforma constitucional que ell proposa. Com a molt, hauria estat possible que en aquesta data es votara la possibilitat d'una reforma constitucional. Ell mateix ha negat en diverses entrevistes que tingui intenció de presentar-se a la reelecció.

3 - El parlament està enfrontat amb el president entre altres coses perquè Zelaya, un terratinent acomodat i conservador que va concórrer a les urnes pel Partit Liberal, ha fet després una política d'esquerres i s'ha aliat amb Hugo Chavez. A Hondures governen des de fa dècades dos partits, el Liberal-de centre dreta-i el Partit Nacional-de dreta-. Fa uns dies, el Congrés va aprovar una llei per prohibir que se celebrés qualsevol tipus de consulta 180 dies abans d'unes eleccions. És una norma ad hoc, feta per impedir el referèndum de Zelaya.

4 - La constitució hondurenya es va redactar el 1982, sota la tutela d'una dictadura militar que va pactar una transició. És bastant fàcil de reformar-n'hi ha prou amb una majoria de dos terços del Congrés, de fet el text constitucional és ple de correccions-excepte en alguns punts, que es consideren irreformables, com la unitat de la pàtria o la no reelecció del president (el model de president no reelegibles i no reformats es va imposar a principis de segle després de diverses guerres civils provocades per això). De fet, el seu article 4 qualifica la "alternativa en l'exercici de la Presidència de la República" com obligatòria i qualifica la infracció d'aquesta norma com a "delicte de traïció a la Pàtria", una cosa a la qual s'aferren els colpistes argumentant que Zelaya , en plantejar una reforma, ja és un traïdor. Zelaya argumenta que no és així, ja que ell no té intenció de tornar a presentar, que és el que li qualificaria de traïdor. Més clar és l'article 239: "El ciutadà que hagi ocupat la titularitat del Poder Executiu no podrà ser president o vicepresident de la República. El que menyscapte aquesta disposició o proposi la seva reforma, així com aquells que ho recolzin directament o indirectament, cessaran d'immediat en l'acompliment dels seus respectius càrrecs i quedaran inhabilitats per deu (10) anys per a l'exercici de tota funció pública.

5 - L'argument que va utilitzar Zelaya per seguir endavant amb la seva consulta, tot i les sentències, la constitució i noves lleis en contra, era que no es tractava d'un referèndum sinó d'una enquesta. A Hondures, el vot és obligatori. No així en la consulta d'Zelaya, on el vot era opcional. Per esquivar les sentències, la "enquesta" anava a ser realitzada per l'equivalent hondureny al CIS, l'Institut Nacional d'Estadístiques. L'oposició argumentava que la consulta estaria manipulada, ja que el recompte ho faria un organisme que depèn del president.

6 - El Tribunal Suprem que ha ordenat l'expulsió de Zelaya del país (segons la surrealista explicació dels colpistes) no és un Tribunal Suprem equiparable als europeus. 6 Per començar, perquè el seu nom complet és Tribunal Suprem Electoral, la seva composició, com la de la Cort Suprema de Justícia, emana del poder legislatiu (és a dir, del parlament, dels partits que estan enfrontats amb Zelaya, els colpistes que avui han donat per bo el cop militar) i entre els seus poders està regular les eleccions però no detenir els presidents electes. No és la primera jugarreta d'aquesta "institució". Quan Zelaya, inesperadament, va guanyar les eleccions, el TSE va retardar durant més d'un mes seu accés al poder amb excuses tècniques.

7 - Com jurídicament no està establert que el president deixi de ser-ho perquè l'exèrcit ho aturi a la seva casa de matinada per obligar-lo a abandonar el país, els colpistes han falsificat una carta de renúncia de Zelaya-que el seu suposat autor ha negat-signada fa uns dies i on s'assegura que deixa el càrrec per motius de salut. El Congrés ha votat avui la seva destitució i el nomenament d'un nou president fent-la servir com a argument.

8 - L'oposició política al president fa temps que utilitzava el poder judicial per boicotejar el seu govern. Entre els casos més surrealistes està el d'un pla per reduir el consum de combustible i la contaminació que es va denominar "Avui no circula", a imitació d'un altre semblant de Mèxic DF, que funciona des de fa anys. Zelaya pretenia obligar tots els cotxes que parasen un dia a la setmana. La Cort Suprema de Justícia ho va declarar inconstitucional.

Al voltant del Pro-Monestir i la Junta de Festes

2009-06-26T15:50:00.004+02:00

Aquestes darreres setmanes, la plataforma Pro-Monestir de Bocairent ha engegat una nova campanya per a seguir demanat finançament per a la compra del Monestir. Recordem, que el Monestir va estar amenaçat de vendre's per part de l'ordre religiós dels agustins cap a una promotora immobiliària. Finalment, aquesta amenaça immobiliària no es va materialitzar per a satisfacció de totes i tots els bocairentins. L'amenaça va provocar que s'organitzara una plataforma ciutadana a favor de que el Monestir-Convent seguira sent patrimoni religiós, cultural i històricoartístic de Bocairent. Des d'aquesta Plataforma es demanava a les autoritats civils i religioses que actuaren per a que no es posaren en venda un patrimoni important. Finalment, la Parròquia del poble es va quedar amb la propietat pagant 1.202.00 euros (preu inicial de la venda que no es va tocar ni un pèl, tot i el bon acord a que es va arribar).

Per tant, la tasca de la plataforma ciutadana després d'aquesta compra ha estat destinada per a ajudar a la Parròquia de Bocairent en l'adquisició d'un ben patrimonial com és el Monestir. És ben sabut per tothom la gran tasca que estan fent la plataforma per a que es quede en propietat religiosa. Tal ha sigut la insistència d'aquesta plataforma per aconseguir el seu objectiu, el que el Monestir siga de la Parròquia del poble, que han aconseguit de la Junta de Festes de Bocairent una quantitat entre 7000-8000 €, amb un compromís no signat de que es tornaran (més o menys com si fora un préstec).

Em pareix noble la tasca que fa la plataforma ja que lluiten pels seus ideals, els quals són tant respectables com els que puguem tenir altres. Però, crec que la Junta de Festes ha actuat malament. Ha cedit uns diners dels festers i festeres que aporten amb les seves quotes per a la correcta celebració de les festes dels Moros i Cristians. Tampoc s'ha consultat als festers i festeres, almenys a mi no, i sí s'ha fet a les comparses, la meva no ho ha consultat. Crec que si les informacions que circulen són correctes, la Junta de Festes caldria presentar explicacions i assumir les responsabilitats del seus actes. Em dona igual que als Estatus l'article 81è els done alguna legitimitat que no tenen. Han actuat de la manera individualista, mesclant els seus pensaments o interessos amb la seva tasca: organitzar les festes de moros i cristians. Els càrrecs que atorguen algun reconeixement social estan portant a la gent a mesclar els àmbits privats en àmbit públics, o com aquest cas de la junta de festes, associatius.

Respecte la seva lluita però no la compartisc : si aconsegueixen el que desitgen acabarà amb la propietat definitiva de la parròquia i no de l'Ajuntament de Bocairent, d'on si que formem part totes i tots. La possibilitat de que l'Ajuntament siga propietari ha quedat arraconada des d'un principi per l'Arquebisbat (o pel mateix Ajuntament). Per tant, la compra hauria de fer-se per part de l'Arquebisbat de València i no pels propis bocairentins i bocairentines. Qui diu que s'ha d'actuar pensant amb el poble, ajudant a la parròquia no pensa que, moltes voltes, l'Arquebisbat (el propietari últim de la Parròquia) tant sols pensa que amb ells i no amb el poble de Bocairent. A més, crec que corre més pressa al poble ajudar a altres associacions locals, al fi i al cap, la església és una entitat més del poble (la més gran sí, però una més). Associacions com l'AFAB de segur que els vindria be un préstec com el que s'ha pagat, i sincerament, crec que el poble necessita una associació com aquesta.

Ara, si volen invertir per invertir, ja que els sobra diners, la Junta de Festes amb aquestos diners podria arreglar el carrer que han fet nou o pagar per a que l'antic palau de Casanova (on estava la Guardia Civil) es reformara un poc. O fins i tot, podria fer alguna berbena que altra o haver ajudat a la crisi del València CF, que també li fa falta. No obstant, i bromes a part amb aquestos exemples, crec que els diners han de ser sols per a l'organització de les festes (per això es paga una quota no?).

No és tracta el tema de si església si o església no al voltant del Monestir, és tracta més be de que la Junta de Festes ha actuat de manera irresponsable i individualista sense demanar als associats opinió al respecte. Si l'Ajuntament està format per totes i tots els que es troben al cens bocairentí, si l'associació d'hostaleria està formada per hostelers, la junta de festes està formada per festers i festeres i no sols per una Junta que ha pensat amb els seus interessos i no amb el de tots i totes les festeres, perdent tota legitimitat que tenien.