dimecres, juliol 01, 2009

D'Hondures al Festalberic

No cal que ens centrem tant sols amb el colp d'estat que hi ha hagut a Hondures per a observar que la democràcia liberal, del capital, de democràcia en té poc. Recentment al País Valencià hem trobat un nou cas de censura ideològica que ens recorden més a temps passats, tot i que la política que segueixen els governants valencians la veritat que és més del 1939 que del 2009. A Alberic s'ha censurat el Festalberic, on participaven Pau Alabajos, Cesk Freixas, els vall d'albaidins d'Odi i Auxili, i la Gossa Sorda (que prompte els veurem a casa nostra). Aquest últim grup, i de la mà del seu cantant, Josep Nadal (el qual és una persona digna d'admirar per la seva lluita compromesa i atacar el problemes d'arrel), han escrit una Carta Oberta a l'alcalde d'Alberic. No cal que ens anem lluny per veure que la democràcia del capital ens mostra cada volta més que censura sempre que supose qualsevol crítica al sistema. Ací vos d'eixe la carta que ha escrit Josep Nadal i que tant sols tinc paraules d'admiració i respecte.

Carta Oberta a Enrique Carpi, alcalde d'Alberic:

Bentrobat Enrique, no tinc el gust de coneixer-lo però en ser vosté la màxima autoritat civil del poble d’Alberic hi han algunes consideracions que m’agradaria fer-li.

Em presente, sóc Josep Nadal veí de Pego i cantant del grup musical La Gossa Sorda que el proper 4 de juny havíem d’actuar al seu poble junt amb altres grups i solistes dins del Festalberic, festival de música valenciana que porta avant el partit Iniciativa per Alberic (IxA) que vosté coneix bé.

Sé de primera mà que els organitzadors duen més de mig any cuidant cada detall del festival per a que no hi haguera sorpreses d’última hora i tot fóra el més correcte possible. També sé que des de l’ajuntament que vosté presideix no se’ls va donar cap facilitat per poder tirar avant l’esdeveniment en un espai públic i els organitzadors van haver de suar sang per trobar un lloc alternatiu de caire privat.

Em comenten que des de l’ajuntament se’ls va arribar a demanar fins i tot una fiança de 120.000 euros i clar, pobrets com són la gent d’IxA no ho podien assumir ni en somnis. També em comenten que quan ja havien trobat un lloc privat per poder fer el concert, i després d’haver fet tones de paperassa que vostés exigien, els demanen a només 15 dies de la data prevista un informe del Col·legi d’Arquitectes. L’informe arribaria en el millor dels casos el mateix dia del concert i en eixe cas encara estaríem en espera que vostés vegeren qualsevol subterfugi legalista i suspengueren el concert quan ja estaria tot en marxa. El que hauria pogut significar un prejudici econòmic colossal per als organitzadors. Finalment IxA ha decidit suspendre el concert i tornar a intentar-ho l’any que ve.

Vorà vosté Enrique, jo em dedique a això de la música i el fet de què em suspenguen un concert a 15 dies vista em produeix un prejudici econòmic important, igual que a la resta de gent dels grups, tècnics etc.. Com a mínim 30 persones es quedaran sense jornal gràcies a les accions del seu ajuntament. Cosa que a nosaltres acostumats com estem a pegar bacs amunt i vall tampoc és el que més ens preocupa, ens dol que passen aquestes coses però no ens preocupen els diners, que d’altra banda tampoc en són massa.

El que si que em preocupe bastant és per vosté i sobretot pel seu poble. Se suposa que vivim en una societat democràtica i que els poders públics haurien de ser els que garantiren el dret de totes les sensibilitats polítiques a expressar-se com vullguen. Pot amagar-se vosté darrerre d’enrevessats subterfugis legals, però aquestos subterfugis legals haurien de ser per a tots i no només per als seus adversaris polítics. Què creu que passaria si tots actuarem igual? Imagine vosté el dia que la bona gent d’Iniciativa per Alberic governen a l’ajuntament, creu vosté que demaran, posem per cas, 120.000 euros de fiança per poder fer processons religioses? O que li prohibiran al Partit Popular fer ús de les instal·lacions municipals per a portar a Rus a fer un miting d’aquells incendiaris que tant li agrada fer?

No crec que cap d’aquestes coses arribe a succeir, estic segur que els militants d’IxA ni es plantegen actuar així. Quant algú és demòcrata no pensa en arraconar els adversaris sinó en fer propostes millors que aquestos per poder guanyar democràticament. I vosté que en pensa Enrique de tot això? es considera vosté un demòcrata ? Li agradaria que el dia de demà quan canvien les tornes l’arraconen a vosté i al seu partit a fer actes a sa casa si és que vol fer algun acte polític?

Potser pensarà vosté que en ser del Partit Popular ja és normal fotre als rojos valencianistes. Clar que és el que fan Rus, Camps i cia, renegar de la cultura valenciana i adquirir mètodes falangistes per actuar en el que se suposa que és una democràcia. Però ja li dic jo que m’he corregut el país de punta a punta tractant amb ajuntaments i festers de diferents pelatges que aquest no és l’únic camí a seguir i que als concerts de La Gossa Sorda han vingut alcaldes i regidors del seu partit amb la dona i els fills a gaudir de l’espectacle. Gent de dretes, tolerant i demòcrata que han encaixat les crítiques com li pertoca a una autoritat institucional i que fomenten la concòrdia entre la gent del seu poble. Crec que eixe no és el seu cas Enrique i per això estic preocupat per vosté i pel poble d’Alberic.

Enguany no es farà el FestAlberic però hi ha il·lusió de tornar-ho a intentar l’any que ve. La il·lusió per ara no necessita d’informes ni de fiances, pot moure muntanyes i fer caure governs municipals. M’agradaria que reconsiderara vosté la seua actitud i convidar-lo al concert de La Gossa Sorda que farem el 2010 al seu poble.

M’acomiade de vosté tot esperant que les meues paraules el facen reflexionar sobre la seua funció d’alcalde que crec que a hores d’ara no la té massa clara, desitjar-li també que passe un bon estiu i que mai ningú arribe a censurar-lo per la seua ideologia.

Atentament

Josep Nadal
Cantant de La Gossa Sorda


dilluns, juny 29, 2009

Què està passant a Hondures?

El passat diumenge, a Hondures es va produir un colp d'estat militar. El president electe, legítim per les urnes i els ciutadans i ciutadanes d'aquell país, Manuel Zelaya, va estar segrestat i deportat fora del país per militars. Les informacions que ens arriben parlen de que fins i tot els tribunals havien declarada il·legal la consulta al poble. Des de quan els militars fan un colp d'estat i és legal? No vos pareix que hi ha alguna cosa que no funciona? La majoria de les informacions provenen de periòdics estatals que en l'apartat d'Amèrica Llatina sempre mostra la seva vertadera cara: empreses i no mitjans de comunicació lliures. Avui he llegit el Público, i de nou, Ignacio Escolar (que llàstima que no estiga al capdavant de Público com abans) ha desxifrat amb set punts algunes incògnites que giren al voltant. Abans de posar-vos el text, vos recomane seguir des de pàgines com Rebelion o Kaos en la Red per a contrastar-les amb les notícies estatals, d'aquesta manera podreu tenir una visió més àmplia del que veritat passa. Ací teniu l'article [traducció del google traductor]:

1- El que havia convocat per al diumenge, el que els colpistes han impedit, no era la reelecció permanent de Zelaya ni la presidència vitalícia. Ni tan sols la reforma de la constitució. Ni siquiera la reforma de la constitució. El que es votava era una consulta no vinculant per preguntar als hondurenys si els agradaria que en les pròximes eleccions, en les de novembre, es votase també la creació d'una assemblea constituent de reformar la carta magna. En resum: era una cosa aparentment tan inofensiu com preguntar si es podia preguntar per reformar la constitució, un fet que, d'altra banda, la pròpia constitució hondurenya impedeix.

2 - L'actual constitució d'Hondures estableix un mandat únic als presidents de quatre anys. Zelaya acaba el seu aquest any i, en qualsevol cas, no es podria presentar a la reelecció perquè pel novembre no estaria aprovada la reforma constitucional que ell proposa. Com a molt, hauria estat possible que en aquesta data es votara la possibilitat d'una reforma constitucional. Ell mateix ha negat en diverses entrevistes que tingui intenció de presentar-se a la reelecció.

3 - El parlament està enfrontat amb el president entre altres coses perquè Zelaya, un terratinent acomodat i conservador que va concórrer a les urnes pel Partit Liberal, ha fet després una política d'esquerres i s'ha aliat amb Hugo Chavez. A Hondures governen des de fa dècades dos partits, el Liberal-de centre dreta-i el Partit Nacional-de dreta-. Fa uns dies, el Congrés va aprovar una llei per prohibir que se celebrés qualsevol tipus de consulta 180 dies abans d'unes eleccions. És una norma ad hoc, feta per impedir el referèndum de Zelaya.

4 - La constitució hondurenya es va redactar el 1982, sota la tutela d'una dictadura militar que va pactar una transició. És bastant fàcil de reformar-n'hi ha prou amb una majoria de dos terços del Congrés, de fet el text constitucional és ple de correccions-excepte en alguns punts, que es consideren irreformables, com la unitat de la pàtria o la no reelecció del president (el model de president no reelegibles i no reformats es va imposar a principis de segle després de diverses guerres civils provocades per això). De fet, el seu article 4 qualifica la "alternativa en l'exercici de la Presidència de la República" com obligatòria i qualifica la infracció d'aquesta norma com a "delicte de traïció a la Pàtria", una cosa a la qual s'aferren els colpistes argumentant que Zelaya , en plantejar una reforma, ja és un traïdor. Zelaya argumenta que no és així, ja que ell no té intenció de tornar a presentar, que és el que li qualificaria de traïdor. Més clar és l'article 239: "El ciutadà que hagi ocupat la titularitat del Poder Executiu no podrà ser president o vicepresident de la República. El que menyscapte aquesta disposició o proposi la seva reforma, així com aquells que ho recolzin directament o indirectament, cessaran d'immediat en l'acompliment dels seus respectius càrrecs i quedaran inhabilitats per deu (10) anys per a l'exercici de tota funció pública.

5 - L'argument que va utilitzar Zelaya per seguir endavant amb la seva consulta, tot i les sentències, la constitució i noves lleis en contra, era que no es tractava d'un referèndum sinó d'una enquesta. A Hondures, el vot és obligatori. No així en la consulta d'Zelaya, on el vot era opcional. Per esquivar les sentències, la "enquesta" anava a ser realitzada per l'equivalent hondureny al CIS, l'Institut Nacional d'Estadístiques. L'oposició argumentava que la consulta estaria manipulada, ja que el recompte ho faria un organisme que depèn del president.

6 - El Tribunal Suprem que ha ordenat l'expulsió de Zelaya del país (segons la surrealista explicació dels colpistes) no és un Tribunal Suprem equiparable als europeus. 6 Per començar, perquè el seu nom complet és Tribunal Suprem Electoral, la seva composició, com la de la Cort Suprema de Justícia, emana del poder legislatiu (és a dir, del parlament, dels partits que estan enfrontats amb Zelaya, els colpistes que avui han donat per bo el cop militar) i entre els seus poders està regular les eleccions però no detenir els presidents electes. No és la primera jugarreta d'aquesta "institució". Quan Zelaya, inesperadament, va guanyar les eleccions, el TSE va retardar durant més d'un mes seu accés al poder amb excuses tècniques.

7 - Com jurídicament no està establert que el president deixi de ser-ho perquè l'exèrcit ho aturi a la seva casa de matinada per obligar-lo a abandonar el país, els colpistes han falsificat una carta de renúncia de Zelaya-que el seu suposat autor ha negat-signada fa uns dies i on s'assegura que deixa el càrrec per motius de salut. El Congrés ha votat avui la seva destitució i el nomenament d'un nou president fent-la servir com a argument.

8 - L'oposició política al president fa temps que utilitzava el poder judicial per boicotejar el seu govern. Entre els casos més surrealistes està el d'un pla per reduir el consum de combustible i la contaminació que es va denominar "Avui no circula", a imitació d'un altre semblant de Mèxic DF, que funciona des de fa anys. Zelaya pretenia obligar tots els cotxes que parasen un dia a la setmana. La Cort Suprema de Justícia ho va declarar inconstitucional.

divendres, juny 26, 2009

Al voltant del Pro-Monestir i la Junta de Festes

Aquestes darreres setmanes, la plataforma Pro-Monestir de Bocairent ha engegat una nova campanya per a seguir demanat finançament per a la compra del Monestir. Recordem, que el Monestir va estar amenaçat de vendre's per part de l'ordre religiós dels agustins cap a una promotora immobiliària. Finalment, aquesta amenaça immobiliària no es va materialitzar per a satisfacció de totes i tots els bocairentins. L'amenaça va provocar que s'organitzara una plataforma ciutadana a favor de que el Monestir-Convent seguira sent patrimoni religiós, cultural i històricoartístic de Bocairent. Des d'aquesta Plataforma es demanava a les autoritats civils i religioses que actuaren per a que no es posaren en venda un patrimoni important. Finalment, la Parròquia del poble es va quedar amb la propietat pagant 1.202.00 euros (preu inicial de la venda que no es va tocar ni un pèl, tot i el bon acord a que es va arribar).

Per tant, la tasca de la plataforma ciutadana després d'aquesta compra ha estat destinada per a ajudar a la Parròquia de Bocairent en l'adquisició d'un ben patrimonial com és el Monestir. És ben sabut per tothom la gran tasca que estan fent la plataforma per a que es quede en propietat religiosa. Tal ha sigut la insistència d'aquesta plataforma per aconseguir el seu objectiu, el que el Monestir siga de la Parròquia del poble, que han aconseguit de la Junta de Festes de Bocairent una quantitat entre 7000-8000 €, amb un compromís no signat de que es tornaran (més o menys com si fora un préstec).

Em pareix noble la tasca que fa la plataforma ja que lluiten pels seus ideals, els quals són tant respectables com els que puguem tenir altres. Però, crec que la Junta de Festes ha actuat malament. Ha cedit uns diners dels festers i festeres que aporten amb les seves quotes per a la correcta celebració de les festes dels Moros i Cristians. Tampoc s'ha consultat als festers i festeres, almenys a mi no, i sí s'ha fet a les comparses, la meva no ho ha consultat. Crec que si les informacions que circulen són correctes, la Junta de Festes caldria presentar explicacions i assumir les responsabilitats del seus actes. Em dona igual que als Estatus l'article 81è els done alguna legitimitat que no tenen. Han actuat de la manera individualista, mesclant els seus pensaments o interessos amb la seva tasca: organitzar les festes de moros i cristians. Els càrrecs que atorguen algun reconeixement social estan portant a la gent a mesclar els àmbits privats en àmbit públics, o com aquest cas de la junta de festes, associatius.

Respecte la seva lluita però no la compartisc : si aconsegueixen el que desitgen acabarà amb la propietat definitiva de la parròquia i no de l'Ajuntament de Bocairent, d'on si que formem part totes i tots. La possibilitat de que l'Ajuntament siga propietari ha quedat arraconada des d'un principi per l'Arquebisbat (o pel mateix Ajuntament). Per tant, la compra hauria de fer-se per part de l'Arquebisbat de València i no pels propis bocairentins i bocairentines. Qui diu que s'ha d'actuar pensant amb el poble, ajudant a la parròquia no pensa que, moltes voltes, l'Arquebisbat (el propietari últim de la Parròquia) tant sols pensa que amb ells i no amb el poble de Bocairent. A més, crec que corre més pressa al poble ajudar a altres associacions locals, al fi i al cap, la església és una entitat més del poble (la més gran sí, però una més). Associacions com l'AFAB de segur que els vindria be un préstec com el que s'ha pagat, i sincerament, crec que el poble necessita una associació com aquesta.

Ara, si volen invertir per invertir, ja que els sobra diners, la Junta de Festes amb aquestos diners podria arreglar el carrer que han fet nou o pagar per a que l'antic palau de Casanova (on estava la Guardia Civil) es reformara un poc. O fins i tot, podria fer alguna berbena que altra o haver ajudat a la crisi del València CF, que també li fa falta. No obstant, i bromes a part amb aquestos exemples, crec que els diners han de ser sols per a l'organització de les festes (per això es paga una quota no?).

No és tracta el tema de si església si o església no al voltant del Monestir, és tracta més be de que la Junta de Festes ha actuat de manera irresponsable i individualista sense demanar als associats opinió al respecte. Si l'Ajuntament està format per totes i tots els que es troben al cens bocairentí, si l'associació d'hostaleria està formada per hostelers, la junta de festes està formada per festers i festeres i no sols per una Junta que ha pensat amb els seus interessos i no amb el de tots i totes les festeres, perdent tota legitimitat que tenien.

divendres, juny 19, 2009

Crec que estic enamorat

Imagineu-vos un dia com aquestos, on els nervis amb els exàmens estan a flor de pell, on la calor no ens deixa respirar ni veure més enllà dels nostres apunts, llibres, etc. On la societat cada volta pareix més boja i tot és agressiu i competència. Aleshores, poseu la ràdio i escolteu una veu que vos emociona, vos tranquil·litza, vos lleva el calor, vos enamora, aquesta és Lídia Pujol i ha sigut una grata sorpresa trobar-la de nou. Vos recomane els escoltar els seus disc, on la primera cançó del segon disc és una autèntica joia, i també les col·laboracions que té com la de Kepa Junkera o la d'Ovidi se'n va al palau amb Miquel Gil. O també la col·laboració que té amb Dulce Pontes que et deixa amb la boca oberta amb la seva gran veu!

dissabte, juny 13, 2009

Diversos

Victòries electorals que més enllà de fer-nos sentir inferiors ens ha de donar-nos més energia per continuar treballant per construir un moviment social combatiu més ampli. Aquestes eleccions tant sols ha demostrat que la dreta està mobilitzada i que l'esquerra hi ha un buid i una falta de lideratge important (quan dic esquerra no em referisc al PSOE ni molt menys). Per tant, ens queda tot un mon per construir.

Trobem també com equips blancs se'ns pixen a sobre i diuen que plou. Però de que van? Com es poden gastar tant milions per un jugador? Crec que més enllà del que ha costat el tal CR7, hem de veure que el futbol està a un altre nivell. Si hi ha una despesa tant gran per un jugador és perquè el mercat prompte li donarà beneficis. Per tant, el que hi ha que mirar és com hi ha equips amb pressupostos milionaris, jugadors que cobren més que molts pressupostos locals, i que en un moment de crisi capitalista, aquestes quantitats desorbitades l'únic que fan és veure que el problema no som nosaltres, sinó ells.

Entre aquesta amalgama de problemes que hi ha, o almenys m'ho pareix a mi, sempre hi ha alegries al llarg del dia. Una d'aquestes ha estat el recent clip dels Rapsodes, Rap&Soda, quina passada. Per a que es quedeu amb un bon gust en aquestos temps que ens preocupa tot, menys calfar-se el cap per canviar les coses, la música ajudat a trobar tranquil·litat per a relaxar-se. Així que, tranquil·litat i bons aliments!


divendres, juny 05, 2009

Hors de prix

Feia temps que no estava cinèfil, i és que en exàmens el que més interessa quan aplegues a casa és tindre el cap un poc buid de dades. Aquestos dies, abans de dormir, en compte de passar estona es navegant per les xarxes socials, el messenger o a qualsevol altra tonteria, el cinema a aparegut a casa nostra. La veritat, quin gust dona veure pel·lícules, i si són bones, millor encara. Començarem amb alguna fricada americana per despejar-se, passant per les d'animació i acabant amb el cinema europeu.

Enguany és un curs, que pels motius que siga, que em proten molts records de temps passats . I en aquells temps, hi havia una pel·lícula que vam anar patriota i jo que m'apetia veure de nou. És la d'Hors de Prix, un engany de luxe. La veritat que és una peli prou simple, no la podem comparar amb altres obres que he comentat per aquestos blogs, peró sí que et fa riure i gaudir del cinema francès. La protagonista, l'Audrey Tautou, ens presenta a la típica jove que es vol vendre per viure en un sistema de vida glamuròs. L'esforç, el treball, la constància, no apareixen en els seus objectius a curt termini. El protagonista, un barman, canvia el seu mètode de vida per allò que mou milers de vides, l'amor. Tot açò emmarcat en un marc turístic com la Costa Blava que en aquestos dies de tancaments, tant desitgem per pegar una volta. I ara, a gaudir del millor bàsquet amb bona companyia i amb un salmó que té bona pinta.