En aquestos moments està celebrant-se el Gran Premi d'Europa en el Circuit Urbà de València . Com posava en la notícia anterior, les grades no estaven al 100% ( crec que han llevat fins i tot una tribuna). No tinc molta més gana de parlar d'aquesta fita "històrica" per als neoliberals valencians, perquè per a la resta és un autèntic fàstic! Quin fàstic és veure a Camps per la televisió que mitjançant la Fórmula 1 obrim les portes a Madrid...però que no hi ha coses més bones a València com puga ser la nostra cultura, les nostres festes, els nostres intel·lectuals, etc etc? La teoria de que vivim en un país de faràndula i men fot segueix en peu...D'altra banda, trobe altres coses que em fan fàstic avui. Si l'altre dia posava un post sobre l'accident de l'avió, avui el torne a fer però per a criticar tot el revol que s'ha armat. És cert que ha sigut una mort tràgica de 153 tripulants, on cada víctima té la seva història tràgica. Però, em pregunte jo, totes les setmanes hi ha accidents a les carreteres i no passa aquest revol no? No fan funerals d'Estat ni res. Per moment, pareixia que haguera passat un atemptat terrorista pel bombo mediàtic que ha tingut, tant de les causes de l'accident (ja pareixia que començava a rebufar els bolígrafs d'aquells de la conspiració de l'11-M) o per contar les tràgiques històries dels familiars que han perdut una germana, una cosina, una cunyada, etc. Entenc que el dia següent, com vaig fer jo, es parlara d'això perquè és actualitat. Ara que a dia de hui, trobem encara portades de diari a tot color amb l'accident, em pareix passar-se'n. Un accident és un accident, i el que hi ha que fer és seguir com fins que això passarà, amb grans controls de seguretat per a eixir i intentar millorar en tot el possible.
El morbo que ha creat em pareix molt fastigós, i crec que avui en dia, la gent els peus en la terra els té cada volta més en un altre planeta. Ens deixem moltes voltes guiar per modes, per dates que fa res no eren importants però que la nova història que genera la cultura occidental fa que siguen. Però jo em pregunte, com abans he començat ja, per què les morts a les carreteres no tenen tanta repercussió? Per què les morts per la violència de gènere d'aquest sistema patriarcal no tenen tanta importància? Que morir per ser dona no és més tràgic i trist? Les morts d'accidents laborals no tenen gaire importància tampoc? Quants obrers i obreres han mort? Si em permeteu, estic cansat de que es parle de l'avió i que la premsa es guie pel morbo i no pel rigor informatiu de posar cada cosa al seu lloc. Aquesta manera no és la millor d'homenatjar o recordar als que van pedrer la vida, crec que hi ha formes millor com deixar viure a les famílies i no buscar el morbo. Si de veritat els serveis comunicatius feren la seva tasca no em faria fàstic veure les notícies...
