I love jazz ( volúmen I)

A la banda estem preparant un concert monogràfic de temes de Jazz. A partir del dia que ens van dir que fariem açò, vaig començar a investigar sobre aquesta música que tant desconec. I he de dir una cosa després d'haver conegut un poc aquest estil : m'agrada el jazz!

Però que és el Jazz? [ Estic donant-me compte que en els articles que estic fent sempre hi ha algun moment on pose aquesta pregunta de " però que és..?"] Doncs és un estil de música que va nàxier a Nova Orleans, on va passar el desastre del Katrina, a finals del segle XIX. Aquest tipus de fer música, d'expressar el sentiments mitjançant la música, on la interpretació i la improvisació és molt important. El jazz és una fussió de la música que es feia a Europa (tradició armónica) i de la música que es feia a Àfrica (amb els seus ritmes). Com hem dit, va sorgir a Nova Orleans, i no va ser per pura causa divina, no; es va fer perquè en aquesta ciutat estaven arribant grans remeses d'esclaus africans. Durant aquesta època, estava prohibit tocar els tambors per la llei, d'aquesta manera, els esclaus varen tenir que recòrrer a la percussió mitjançant palmes i el batre els peus per disfrutar de les seves festes i la seva música característica.

Així doncs, el jazz, com hem dit també anteriorment, naix de tres tradicions ( dos ja les hem nomenat): la nordamericana, la africana i la europea. La comunitat afroamericana del sud va desenveolupar la seva expressitiviat musical mitjançant la improvisació creativa sobre el material que els proporcionava les músiques religioses i seglars de l'Àfrica, la tradició instrumental de les orquestres i les formes i armoníes de la música europea. Al principi, eren una meslca de ritmes i instruments que estaven relacionats amb la seva situació social, és a dir, que tenia un marcat caràcter popular aquesta música. Amb la improvissació, el que feien era allunyar-se d'un mon que els estava oprimint, el mon dels blancs que tenien partitures on estava tot escrit i no es podia eixir d'ahi. La fussió d'estils es va produir pel seu aïllament cultural que estaven patint i per la permissitivitat que es donava a que tocaren la seva música. Els esclaus varen obtenir els seus primers instruments al final de la guerra de seccessió. Així amb els instruments que tenien a la seva ma varen poder reunir totes les influències musicals que es formaren els "marching bands" i les bandes de músiques bailables de l'època, que eren un reflex de la ja mencionada cultura popular. D'aquestos instruments que apareixen al jazz trobem els puntals de qualsevol big band: corneta, trombó, clarinet i bateria.

Seguint la tradició afroamericana del lloc on va nàxier el jazz, molts músics negres es van guanyar la vida com a mercenaris en bandes que tocaven en funerals. Aquestes bandes eren l'antesala de les formacions jazzístiques. Podem dir que el jazz va nàixer de forma autodidàctica per part dels músics negres. Prompte mostraren una gran facilitat per plasmar en el paper el que escoltaven i el que improvisaven, i a partir d'aquí és on coneixem el jazz. Tans sols queda dir-vos que no es pergau el concert de la banda el pròxim dissabte 14, en pròximes edicions intentaré explicar més sobre el que farem amb músics com Latino al saxo i flauta, i a Paul Evans a la trompeta. Sens dubte valdrà la pena...