El passat diumenge vaig anar al Cine a vore 13 rosas. El primer que hem va sorprendre va ser que en la sessió que anavem, la de les 19:30, estava tota plena de gent, raro en els Cines Babel on solem estar sempre prou soles quan vas a vore una peli. Però be, entre la gent destacar que hi havia un gran nombre de persones majoretes ja, i també estava Isabel Morant que últimament s'ha fet més famosa encara per guanyar un premi. Per què vaig triar aquesta peli? Doncs perquè havia escoltat parlar be d'ella a la ràdio i tenia ganes de vore com tractaven el final de la guerra civil al cine. Tot i que hi havia dos possibilitats, vore la nova de Woody Allen però en els cines Albatros, o vore una altra que no m'hen recorde però que tenia molt bona pinta també. Però en fi, allà que vam anar a vore este peli i la veritat...que ni fu ni fa.
En primer lloc, tot i que durant les 2 hores que passa la peli i que no t'aburreixes, no aconsegueix enganxar-te. Són escenes i accions totalment planes que tant sols busquen conectar amb l'espectador quan hi ha algun moment tràgic, com quan veu al fill o quan s'agafen de les mans en un cert moment. Aquest fet és el que més critique, seguix la moda que hi ha ara de fer pelis que tinguen a vore en etapes de la Guerra Civil o el franquisme (com Salvador), per a causar en la gent plorera perquè si. En cap moment plores pel fet final sinó per com tracta ell l'escena per a l'espectador. Com Salvador, tracta tant sols la visió personal per a causar en l'espectador més pena. En segon lloc, com deia la il·lusa que tenia al costat, en les escenes que estan a la presó, són les que estan sempre contentes i són les que no estan demacraes i estan totes arreglaetes. A lo millor és un efecte que pensa el director però nose, no m'acaba d'agradar. I en tercer lloc, i acabe ja, no m'agrada que durant la peli es diga tot el rato que es recorden sempre i que en un moment determinat, canive el discurs de que mai es borre qui eren els que tenien raó i els democràtics, pel de que no hi hagi rencor... Nose, en aquesta peli s'haguera pogut traure més suc a tot però el director, no ho ha aconseguit del tot (almenys el meu punt de vista eh!). Tot no sóc crítiques dolentes hi ha de bones, els vestuaris i els ambients, són perfectes, estan molt ben aconseguits. També m'han agradat molt els actors que ho fan molt be, el de representar dic.
En definitiva, aquesta pel·lícula sobre la Guerra Civil espanyola serà una més del montó, torne a dir que segons el meu punt de vista, i que seguix deixant a Tierra y Libertad de Ken Loach com la millor que s'ha fet mai en la temàtica bèl·lica espanyola.
___ + Informació
La web de 13 Rosas
Cines Babel i Albatros
Tierra y Libertad de Ken Loach
4 algú ha dit...:
No estic del tot d´acord amb tu.
Compartisc el gust per "Tierra y libertad" està en el meu Top 10 particular, recorde encara quan vam assistir al video-fòrum sobre la mateixa a Ontinyent amb Rossana Pastor.
Tanmateix dir-te que jo també vaig assistir diumenge com tu, casualitats de la vida, per tal de veure "Las 13 rosas", i a mi si que em va agradar, i moltíssim, crec què és el què és, una pel·lícula basada en fets reals, i no una visió de la guerra civil com si ho és "Tierra y libertad".
Però en fi, per a gustos colors.
per cert, si t´agrada la temàtica et recomane "La lengua de las mariposas", crec que t´agradarà.
Salut !
Nose...crec que no tracta del tot la temàtica del final de la guerra i principi del franquisme...però be, com tu dius, per a gustos colors. No l'he vista encara, i això que l'han fet a la la tele molt...
quan la veja ja opinaré de millor manera. De totes maneres, des de fóra costa menys veure les coses objectivament. Quan formes part de la història, les percepcions canvien per necessitat
http://www.muchocine.net/criticas/3240
http://www.filmaffinity.com/es/reviews/1/621294.html
Pose algunes crítiques perquè pensava que era l'únic que no li havia agradat. Hi ha gent que opina igual que jo, que el tema és molt bonic però que falta xixa!! jejeje
Gurú no entenc el que has dit
Publica un comentari a l'entrada