dijous, d’octubre 11, 2007

El taronger

Al país de les taronges, governava un partit que deia ser el més taronja de tots, solien dir que lluitaven pels interessos de totes les taronges. Tal era el suport d'aquest sector del taronger, que pràcticament ocupaven vora més del 55% ( on fins i tot més). No recorde ben be ara les seves principals característiques com a grup social, però si que recorde el que solien cridar quan passava una taronja de l'altre bàndol : volien que el taronger de dalt li passara l'aigua que tenia per a regar-se ja que ell no en tenia, deia que no eren igual que els taronges de dalt i de l'est perquè tenia un altre sabor, solien fer sempre festes i parafernàlia per a demostrar el que no eren, miraven sempre a les altres fruites que no pas a les taronges, solien representar-se com autèntiques fruïts i ser fidels a la seva horta, etc. També els agradava especular i solien podar moltes branques per a poder empeltar més rametes, així cada cop hi hauria més mentre elles guanyaven més importància en el cel de les taronges. Però en realitat, no eren tant taronges com deien, perquè el agricultor els tirava més pesticida que solien ser molt dolentes per al consum i damunt solia quedar-se un color molt blau que anava en contra del que havien sigut i del que eren.

Aquestes taronges emblavides, solien estar sempre des de l'extrema dreta fins a la dreta més moderada, a continuació trobàvem a les taronges del centre, que ni fu ni fa. Deien que eren com la resta de les taronges però en la realitat solien representar el mateix que les seves veïnes ja que solien fer la contra a les taronges emblavides, les quals sempre estaven disputant-se el control del taronger mirant sempre al centre, al pou que estava en mig de tota l'horta. Aquestes no cal parlar molt perquè la veritat, les pobres donen molta llàstima i més el seu líder, el taronjaplà!! Però mira tu per on que hi havia un sector minoritari que trobàvem a l'esquerra de tot el taronger, les quals es distingien pel seu color taronja brillant, tant intens que pareixia a voltes roig i tot. Defensaven a més que eren germanes que les de dalt i les de l'est, els pareixia una autèntica tonteria el dir que eren diferents pel sabor. També volien fer un pacte amb tot el taronger per l'aigua ja que veia com les emblavides solien despilfarrar molta quantitat d'aigua en les seves fulles, ja que tenien tot tipus de luxe per a poder créixer millor. No sols això, volien tindre més identitat front a la resta de l'horta, i veien que junt amb les seves germanes les taronges d'altres tarongers podrien mirar més pel seus propi interès i fer justícia, ja que des de xicotetes havien sigut tarongers independents de la resta d'arbres. Però sempre solien estar més perseguides, i cada cop rebien més mosquits per a acabar amb ells,es veu que tenien por alguns per aconseguir que el taronger fora com era en essència...

En definitiva, aquesta és la xicoteta presentació del taronger on estic últimament, a vore si algun dia puc posar una altra edició.

PS: Si és una rallà ja ho sé, però el més fort és que ha sigut tot després de comprar 1'5 kg per fer suc de taronja

2 algú ha dit...:

mesque ha dit...

I és precisament ací on sorgeix el conflicte. Els camps de tarongers se'n van adonar que gastaven més aigua i contaminaven més que qualsevol altra cosa i, en compte de transformar-se en pins longevs van plantar més tarongers sentenciant la seva mort.

PD: Està molt xula aquesta comparació.

Twenty ha dit...

Gràcies...vorem les pròximes edicions si puc fer que tinga un poc de sentit...