
L'Himne de Bocairent va estar composat a iniciativa del President del Centre Valencianista de Bocairent, Joan Beneyto Bernàcer, el qual volia fer un himne per a representar i unir als Bocairentins i Bocairentines. Per això va manar al seu amic Àngel Bernat la música i a Juliàn Herrero que fera la lletra. L'himne va ser estrenat el 2 de febrer del 1933, cantat per les xiquetes i xiquets del poble, i interpretat per primerva volta per la Associació Unió Musical de Bocairent. L'himne va ser cantat i interpretat fins l'any 1936, però amb la Guerra Civil i amb la posterior pujada la poder de Franco, es va prohibir que es cantara aquest himne. A partir de l'any 1973 es va poder tornar a cantar. L'exposició mostra la part més humana dels tres bocairentins que varen ser l'artífex d'aquest himne. A més també es fa especial incís en el fet del Centre Cultural Valencianista de Bocairent, que destaca per ser uns dels que varen signar les Normes de Castelló del 1932 i per tenir una gran tasca cultural al poble. També destacaria altres fets com:
- Es va fer una xerrada al 1932 amb el nom de "Criteri d'adopció a un estatut d'autonima al País Valencià"
- La crida del Programa de Festes de Sant Blai es feia en valencià (destaca per la seva marcava visió nacional i avançada per a aquell temps, mostrant quin era el nivell dels grans intelectuals de Bocairent, si es llegira avui en dia es diria que és una declaració d'independència, i no ho dic de conya) i 22 de les propagandes de les firmes col·laboradores també ho feien.
- Hi havia 42 persnes matriculades als cursos de Llengua Valenciana, Geografia i Història del País Valencià, impartides pel mestre Baldmer Vendrell al Centre Valencianista
P.S. Si voleu podeu clickar damunt per llegir millor la lletra de l'himne
2 algú ha dit...:
Reconèixer com molt bé dius al teu escrit, la feina de Rafa que ens va donar totes les facilitats per tal de disposar del material de l'A.U.M. Bocairent. Estes persones anònimes tantes vegades, es mereixen un reconeiximent, perque han estat la base d'aquesta exposició.
Jo també vull deixar constància del treball de Rafa. Jo he compartit amb ell moltes hores a l'arxiu de l'AUMB i vos puc assegurar que està completament enamorat de la seua tasca.
Des d'ací, moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada