dimecres, de gener 30, 2008

Quins són, segons el teu parer, els deu problemes i/o desafiaments més importants als que hem de fer front?

Aquesta era la pregunta de l'últim assaig de l'assignatura Geografia Humana. Vos els pose i ja hem dieu, segur que en falten. De fet hi ha alguns que llevaria i posaria ara, però be, és el que vaig fer. Quins són per a tu els 10 problemes més importants?

Davant d'aquesta pregunta em venen mil idees al cap, tot un fum de problemes que em passaria hores i hores nombrant. No obstant, m'he fet una llista on he posat tant sols deu problemes, els que considere jo més importants a dia de hui (pot ser demà en aquesta llista trobe algun error al llegir la premsa o al estudiar alguna cosa i trobar que és injusta i que caldria canviar-se). Tot i tenir la llista, no sé ben bé com començar. Escric i desfaig la introducció. Vist l'èxit de la meva poca originalitat, em dispose ja a nombrar els deu problemes i desafiaments de l'actual món.


En
primer lloc, el primer problema que veig és la gran importància que tenen les multinacionals en el desenvolupament de la vida econòmica, política i social de molts països. Des dels primers temps de la història, l'economia ha tingut un paper important en la confecció de les característiques d'una societat i d'un temps. Tot i ser important, el que regia la política era altra cosa que simplement interessos econòmics. Quan a partir dels tractats de Westfalia els acords econòmics apareixen, l'economia passa a ser un aspecte important en la política nacional i internacional. Però hi ha un canvi, que ara són les grans empreses, totes elles privades, que dicten el que cal fer. Dicten el gust d'una societat, el que han de comprar, bombardegen amb anuncis sobre el que cal tenir en casa, etc. Mentre segueixen amb aquest capitalisme agressiu, de menjar-se els peixos més petits, les empreses es posen al capdavant dels estats i són capaces de canviar el que les ciutadanes i ciutadans havien decidit democràticament.


En
segon lloc, i en relació amb aquest fet, trobem com hi ha una polarització major entre els que són rics i els que són pobres. Cada volta hi ha més rics a EUA, Unió Europea (UE) o el Japó i a més, cada volta ho són més. No obstant, en aquests territoris trobem també que comença a haver-hi una gran diferència entre els rics i els pobres. I, per contra, els estats que són considerats en vies de desenvolupament o del “Tercer Món” estan a més distància que els països “desenvolupats”.


En
tercer lloc, un aspecte que està de “moda” i que a totes i tots no se'ns pot oblidar mai, és la destrucció del territori natural i de la contaminació mundial. El desenvolupament de les societats està fent-se, en molts llocs, a costa de la natura. El canvi climàtic està a la taula dels estats i comencen a fer tota una sèrie de mesures per a contribuir el menor possible en accelerar aquest procés. En canvi, no tots ho fan, ja que per molt que estats com els de l'UE o els d'Amèrica Llatina, facen tota una disposició de mesures per acabar amb, per exemple, les emissions de CO2, si EUA i la Xina popular no accepten els acords internacionals entrarem en un cercle viciós on cadascú farà el que voldrà i no s'agafarà consciència de la destrucció mediambiental. Aquest efecte devastador ens afecta a totes i tots per igual.


En
quart lloc, el fet que les empreses multinacionals estiguen al capdavant de les economies mundials ha provocat que la cultura del consumisme siga la més venerada per la població. Es compren productes que ixen al mercat sense cap necessitat aparent, hi ha famílies que s'hipotequen per voler tenir-ho tot i deixar d'una banda les despeses que provoca. Hi ha una gran part de la població que vol imitar les élits,volen ser rics sense ser-ho. Les grans multinacionals esborren la memòria històrica de la nostra cultura i comencen a crear tota una sèrie de dades falses que s'inclouen dins de la cultura consumista ( crec que aquest punt va aparèixer en l'anterior assaig). Aquesta cultura el que provoca és que prime el traure beneficis, que siga més important adquirir un capital. Contrasta amb temps passats, on el que primava era el saber, tenir coneixements, valorar el que t'envolta, recuperar textos antics per a avançar; però tot això ha canviat i el progrés és el consumir perquè sí.


En
cinquè lloc, ens trobem amb una falta de consciència col·lectiva, que l'únic que fa és que l'individualisme estiga a l'ordre del dia. Casos com la violència cap a les dones, com la falta d’infraestructures bàsiques que té un barri i altre no, l'acomiadament d'obreres i obrers sense cap motiu, injustícies socials com la discriminació per gènere o nacionalista,etc. Tots els casos que hem nombrat, deixant d'una banda el per què es provoquen, es podrien solucionar si la societat recuperara el que en temps passats els unia davant de les élits, l'associacionisme davant l'individualisme (si jo estic bé i la resta em dona igual).


En
sisè lloc, davant els canvis constants de la societat d'alguns estats el que provoca és que pugen els extremistes de dretes i d'esquerres (si foren realment d'esquerres no farien el que fan) que són partidaris de solucions totalitàries, deixant d'una banda el millor sistema que hem trobat totes i tots fins el moment, la democràcia. Però no hem de pensar que aquests casos passen en estats on hi ha una precarietat total i que opten per opcions totalitàries per a eixir el més prompte possible d'una crisi. A Europa també trobem casos que opten per solucions d'extrema dreta a causa de l'arribada d'immigrants. Cap extremisme és bo. A més, en les democràcies occidentals també ens trobem en un moment on la població mostra un desencant sobre ella.


En
setè lloc, tornem a un moment on l'integrisme religiós està agafant molta força, que ens recorda a temps no tant passats de la Guerra Santa d'Islam contra el Cristianisme. Terroristes islamistes que agafen força com a conseqüència de les injustícies en què viuen i veuen com a principals culpables els occidentals, els cristians. No obstant, trobem casos d'integrisme religiós al cristianisme també, sinó mirem com a la mort de l'anterior Papa hi havia milers de persones a la plaça del Vaticà durant dies i dies; escenes dures en Setmana Santa o manifestacions per la família que cal seguir.


En
octau lloc, trobem com la immigració és un desafiament que s'ha de tenir present, els països receptors han de modificar una societat que veu com arriben noves veïnes i veïns als seus barris i que tenen cultures diferents a les “indígenes” i que xoquen moltes voltes. Com hem comentat en anteriors assajos, s'ha d'arribar a fer polítiques d'immigració amb l'objectiu d'integrar en la societat als nous vinguts, però s'ha de tenir clar que és un fet que s'ha de fer entre totes i tots, que les polítiques que es seguisquen han de tenir com a objectiu únic crear una societat on totes i tots s'involucren i no on sols uns cedisquen i altres no.


En
novè lloc, trobem com el canvi del centre econòmic cap al continent Asiàtic va a generar tota una sèrie de desafiaments cap a la societat occidental ( l'actual centre econòmic i que ha sigut des de principi dels temps). Europa i EUA han de saber respondre a aquest canvi econòmic, ja que pot generar molts desequilibris com la precarietat laboral (ja que a Àsia la manca d'unes directrius laborals devaluen els drets de les treballadores i treballadors); que aportaran a l'economia-món ( serveis, tecnologia); si els acords internacionals que han estat anant encaminats a protegir la seva indústria serà beneficiosa o no; etc. En definitiva, tot un repte que esperem que les multinacionals no siguen les que guien el camí i siguen les i els representants del poble.


I en
darrer lloc, pel que fa al que volem ser, historiadores i historiadors, hem d'afrontar la confecció del projecte europeu i veure com s'ha de fer. La constitució europea serà la que regisca tots els estats? Què passa amb els pobles sense estat que hi ha a la UE, poden optar al dret d'autodeterminació? La unió econòmica serà l'únic objectiu de la UE o es fomentarà la consciència de que totes i tots som europeus? I com encallar la UE en un moment on la globalització és cada volta més present? Tot un seguit de mesures que s'han de tenir en compte i vore si de veritat el Tractat de Lisboa el senten com seu totes i tots els europeus.


1 algú ha dit...:

Anònim ha dit...

molt be totes les reflexions que dius, pero jo crec que en falta una .....perque no es fomentas mes la educacio deu ser perque a molts no els interesa que la gent pense per si mateix i si que fomenten la religio per a poder manipular a eixa gent que no te opinio propia ..... besitos