divendres, d’abril 25, 2008

Per fi...S.A amb Mala Sangre

Tornem a reactivar aquest blog, quan tinga les fotos de les Jornades que hem fet a Història, faré una crònica de les xerrades amb Pagès, Agustí Colomines, Pau i Furió, les quals han estat molt interessants. Encara m'hen recorde que he de fer un post sobre Bolonya eh!

En fi, he aconseguit el nou disc de Soziedad Alkoholika, i la veritat, que després de quatre anys sense traure un sencill nou al carrer, han tornat arrassant. El nou disc és diu Mala Sangre, i aquesta Mala Santre es nota amb les gitarres amb força, acompanyades de com no, de les seves grans lletres de crítica social i el doble pedal del bateria. Cal apuntar, que després de vendre amb l'anterior llançament, el DVD "Corrisva", més de 350000 còpies i aconseguir el disc dor, ha canviat de companyia i ha tret el disc amb la productora Road Runner, de gran prestigi internacional.

El disc comença amb Asalto, versió instrumental que ens posa dins de l'atmosfera d'aquest gran disc. Amb aquesta, hi ha un total de quinze cançons de ràbia i compromís solcial. Destacaria en primer moment "Intactos", aquesta és la cançó que li dediquen a a aquells que els han fet patir aquestos darrers anys suspensions de concerts a causa de la censura, l'AVT i els feixistes que diuen ser dreta democràtica. Aquesta cançó mostra que per molt que seguisquen censurant ells van a seguir "Nuestras convicciones, aun estan intactas, intacta nuestra furia, nuestra fuerza y nuestra rabia, nuestra actitud intacta esta!.Tu odio sigue, alimentando nuestra ira, seguimos aqui, te vamos a ver caer, no tenemos prisa". (concideixc amb el companys Pellikana en el troç que han escollit de la lletra de la canço).

Destacar també, com no una de les primeres cançons que van posar al myspace per a escoltar. "Dirección Pròpia", on animen a seguir els ideals de cadascú i encara que tingues moments de debilitat, cal seguir i sense que ningú t'impose líders. La segona és "Dios vs Alá", on col.labora el cantant de "Ratos de Porao", comença de manera tranquila amb unes gitarres que ens donen sensació de que estan lluny i de colp a repent, quan comença a tocar la bateria ens mostren de nou, la ràbia que tenen les guitarres i les lletres.

En definitiva...un disc que no va a deixar ningú indeferent, i lluny de parèixer ja un grup que porta molts anys als escenaris, ha demostrat que encara li queda molta ràbia i molta lluita als escenaris. Un disc que et deixa bocabadat!

2 algú ha dit...:

El Paelleta ha dit...

Molt bona la crònica del disc.
Ara esperem que mostren al Vinya Rock la seva força.

Twenty ha dit...

A vore, hi ha gent que en concert no li agraden, però jo els vaig vore al Festivern, i tot i no ser un dels millors concerts que han fet (segons els experts) va ser una passada. Ja hem contaràs que tal ha anat el Vinya!