diumenge, d’abril 13, 2008

"Que diguen el que vulguen que estem ben vius"

El cap de setmana començava amb una Opera minimalista al Cabanyal, anomenada "Ales". He de dir que no em va agradar, potser perquè era nova o perquè el baríton no m'agradava com cantava. La música en una Òpera és importantíssima i ahi va fallar, i molt... Això sí, la posada en escena era magnífica. Menys mal que no vaig pagar els 22 euros ja que en el carnet de la universitat entrava gratis.

Al dia següent tocava anar a Burjassot als actes que havia organitzat Maulets per recordar al company Guillem. Actes molt emotius, on l'acte polític em va agradar moltíssim, a destacar als bascos tocant la txalaparta ( quina tranquil·litat em dona sempre quan escolte aquest instrument desconecte de tot), l'albà que cantà la companya (aborronats i més nerviosos que ella, eh L.Ressaca?!) i la cançó d'Al Tall que dedicaren a Miquel Grau (sense paraules, escolteu-la si podeu). Com no, els parlaments que recorden i denuncien l'onada feixista que avui en dia vivim, ompliren de contingut aquestos actes. Després al concert, o com en alguns moments va resultar, al dia que avorriria la cervesa. Com deia el company , al qual ningú li feia cas al final de la nit : " sinó tinguérem cervesa i coca-cola no se que faríem...".

Durant aquestos dies, els companys de Madrid m'han mostrat la cara més sensible però més ferma que feia temps que no veia. No tinc altres paraules cap a ells que no siguen tot lloances per la seva lluita constant i ferma, sobretot després d'un pal tant dur com va ser l'assassinat de Carlos, fa tant sols 5 mesos que se'l van emportar. Pense encara en el final de la concentració quan em vaig trobar al company de Madrid i l'abraç que ens pegarem, i m'aborrone encara. Crec que avui sóc més antifeixista que ahir. El motiu? Haver conegut de primera mà els casos de Guillem i de Carlos, vorer com els del seu voltant no sols no han deixat de lluitar sinó que han seguit i amb més ganes. Si ells, que han sigut les vertaderes víctimes d'un assassinat, seguixen lluitant i recordant-lo, perquè no anem a seguir denunciar la impunitat feixista i retre un homenatge a un com nosaltres que va ser assassinat per això, per pensar com nosaltres? La construcció d'una realitat social nova, per un sistema on totes i tots siguem iguals, on el mestissatge, la defensa de la nostra terra i la cultura agredida pels botxins institucionals, on cap agressió no tinga una resposta, etc; serà la millor manera de recordar a Carlos, a Guillem, a Davide i a totes i tots aquells que han mort per defensar unes idees, per haver sigut africà o asiàtic, o simplement per no seguir el que els vertaders terroristes diuen... I com diuen els de la Gossa en la seva cançó: Que diguen el que vulguen que estem ben vius...



PS. Clickeu en la imatge per vore-les més gran ( fotos cedides per Imatges Iker)

1 algú ha dit...:

ire ha dit...

Moltes gracies company. De tot cor. Sí fueron días y momentos muuy emocionantes, y aun me lo siguen pareciendo.Nos marcaron para el resto de nuestros días.

Me alegra descubrir tu blog, nos leemos company! Y nos vemos seguramente más pronto que tarde!

Fins la victoria sempre!
Una abraçada des de Madrid internacionalista i antifeixista!
No passaran!