Feia quatre, quatre anys que no anava Sant Jaume. I la veritat que han sigut massa, perquè és una festa que m'agrada molt. Enguany he pujat tocant amb la meva banda, com la última volta que vaig pujar. Llevat del sol que ens pegava quan estavem tocant després de menjar-se l'entrepà, m'ho he passat prou be. El clàssic joc de l'AEIOU amb els músics quan arribavem ahi dalt o les cucanyes, fant d'aquesta, una festa popular que es remonta a temps dels nostres pares, o els nostres avis. Sempre resulta curiós parlar amb les persones un poc més majors que tu, ja que et conten les seves històries quan eren joves (es quedaven la nit d'abans per acampar i fer fogueres, tots al voltant d'ella, etc). A més, la pujada a Sant Jaume destaca perquè es sol fer amb les amigues i amics, amb la família en un lloc rodejat de natura pura i dura. Si voleu més fotos, podeu entrar al blog de Mariano.
0 algú ha dit...:
Publica un comentari a l'entrada