2009-2010, és el curs que va a posar-se en marxa els nous Plans d'Estudi a la Universitat de València d'Estudis Generals (UVEG), els quals formaran part de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). És el resultat d'un llarg procés, l’anomenat Procés de Bolonya, que es remunta a diverses conferències de ministres d'educació europeus des de la declaració de la Sorbona (1998) fins el moment. Conseqüència també del procés de trencament de fronteres econòmiques per obrir un mercat europeu comú, basat en la mobilitat de mercaderies, mà d'obra i capital. La declaració que es va fer a Bolonya el 1999 és la més important de totes les conferències de ministres, ja que els sotasignats, marcaven els principals objectius del nou EEES: es destacava la intensificació de la competivitat internacional del sistema europeu d'ensenyament superior; harmonització de sistemes nacionals de titulacions, establint dos nivells (grau i postgrau); instauració d'un Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (ECTS) i implantació d'un suplement europeu als títols expedits per les institucions d'ensenyament superior, objectius dirigits a la fixació d'una sèrie de regles bàsiques comuns de contingut, organització i qualitat educativa. També es vol motivar la mobilitat dels estudiants mitjançant les beques i tindre un mateix currículum per a que la mobilitat fora més fàcil. En definitiva, tot un procés que és va a fer el canvi més dràstic i històric de la universitat al llarg de la història.
La teoria, és molt bona, però comença a fallar quan es posa en pràctica, i sobretot si mirem el cas de la UVEG. Una reforma com aquesta, on va a canviar-ho tot (temari, grups d'un curs, devaluació de la llicenciatura, ara el grau tindrà una durada de quatre anys, hi haurà menys optativitat, la especialització s'haurà de fer en un Màster, etc) hauria de comptar amb una gran dotació pública per fer-ho realitat. No obstant, a la UVEG la reforma va a fer-se a cost zero, és a dir, sense invertir cap euro de més. Aleshores, qui va a sufragar les despeses que va a generar la posada en funcionament de l’EEES? Si la Generalitat Valenciana no dona diners qui ho pagarà? O sinó es paga, serà vàlida una reforma a cost zero? Anem per parts perquè ací hi ha molta tela on tallar.
La reforma, per exemple, destaca per una reforma curricular total, buscant-se una qualitat òptima en tot allò que es fa ara. En aquesta línia trobem la recerca de reduir els grups a 30-40 alumnes per classe, necessitant per tant, més professors i més infraestructures. Hi haurà nous procediments d'avaluació i s'exigiran noves competències, fent que el professorat i el personal d'administració tinguen que estar preparats. Aquestos exemples són mínims del canvi que suposarà l'EEES. Veritat que es necessita una dotació econòmica pública important per a fer la reforma? Doncs la UVEG, va començar a fer-ho a cost zero en un moment de crisi econòmica total dins la universitat i amenaça amb la suspensió de pagaments si la Generalitat Valenciana no paga tota la quantitat de diners que deu (891 milions d'euros a les universitats valencianes dels exercicis anteriors). És intolerable que la Generalitat Valenciana tinga un deute tant elevat amb les universitats mentre despilfarra diners en obres faraòniques i deixa d'un costat la nostra educació, la vostra i la dels vostres fills i filles. Tal és la “xuleria” dels consellers, que no paren d'acusar a les universitats que estan massa subvencionades per les institucions públiques i que vagen pensant en que es va a tancar l'aixeta de les subvencions. Sense paraules veritat?
Ens adonem que tant el deute de la Generalitat, com el cost zero que ha dotat l'UVEG per posar en funcionament la implantació de l'EEES, han provocat una ferida de mort per la universitat pública. D’una banda, la mancança de pressupost públic per a posar-la en funcionament correctament deixa en entredit que siga pública com avui en dia la coneixiem. D’altra banda la reforma educativa que s’ha portat ja a nivell europeu, ens ha mostrat que està guiada per interessos mercantils de les empreses capdavanteres en temes d'investigació i necessitats en mà d’obra precària. Els dos arguments no són suficients garants per a que la UVEG accepte el capital provinent dels Bancs com Santander, Bancaja o de multinacionals com El Corte Ingles, en cas de necessitat econòmica com la que es troba ara mateixa? La veritat, que tot i la voluntat que posa l'equip rectoral en recordar que és pública i que ens devem a la societat, em pareix a mi que la Universitat ha sigut venuda al capital per la Generalitat (per posa més èmfasi en fer universitats privades com la Valencia International University) i pel propi equip rectoral, que no és capaç de pagar un cop de puny en la taula i aturar la reforma sinó hi ha inversió pública com es necessita. I açò, per desgràcia, tant sols és una de les grans contradiccions que hi ha en el Procés de Bolonya...
2 algú ha dit...:
Gran reflexió, el Procés de Bolonya, és un procés basat en els despropòsits.
El de començar la casa per la teulada, com ja tinguem els post-graus, doncs ara farem els graus...
El de la impossibilitat de quadrar nombres, ja que difícil serà repartir a 40 alumnes per les actuals aules, però és que més difícil és practicar la innovació amb 40 alumnes, ja que com bé saps, els estudis d'un departament d'història de la UB, indica que per a poder realitzar-se correctament el treball a l'aula pel professorat, les classes haurien de ser de 20 alumnes.
Però, el que més em preocupa és el gol, si em permets el terme futbolístic, que ens volen marcar, entre la Generalitat i rectorat, han organitzat un pla maquiavèlic , per a demostrar que sense el capital privat la Universitat, no pot anar avant, i això no és res més que la venda de la Universitat pública.
La innovació en classes de 80 serà pràcticament un somni, no existirà... Però be...a vorem com acaba la cosa i si encara estem a temps de parar-ho ja que ho tenim tot en contra, tant el sistema com als polítics
Publica un comentari a l'entrada