dimarts, de juliol 01, 2008

La samarreta

Demà comencem a gaudir de la "beca" d'estiu de mes i mig. Torna l'1 de juliol i això és sinònim de treballar. Per a celebrar-ho pose la primera cançó que he pensat : La samarreta , del gran Ovidi Montllor

Jo sóc fill de família molt humil.
Tan humil que d'una cortina vella
Una samarreta em feren: vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara
porta el cap topant a terra.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut eixir al carrer.
Ni treballar al meu ofici: fer de ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar jornals.
Així la gent ja no em veia:
Jo treballava amb la corbella.
I dins de tots aquells mals,
sé treballar ambdues coses:
amb el martell i la corbella.
Gairebé no comprenc perquè la gent,
quan em veia pel carrer em cridava: progressista!
Jo crec que tot això era promogut pel seu "despiste".
Potser d'altres en aquestes circumstàncies,
ja haguessin canviat de samarreta.
Però jo, que m'hi trobo molt bé amb ella.
Perquè abriga, me l'estime,
i li pregue que mai no se'm faça vella.


1 algú ha dit...:

oscar ha dit...

Ie xicon! Mola més la de "Als companys" que vaig posar jo l'altre dia XD, la samarreta ja està massa vista!

Per cert t'ha tocat un premi...