"Visca la república"...però amb legalitat, clar

Quina notícia més curiosa la del dissabte. La veritat que m'he rist molt per com es va produir tot i com reaccionà el Jose Bono (que cada dia el veig més amargat). Si no sabeu del que parle vos pose en antecedents. Resulta que el dissabte, es feia un homenatge a vora 400 repressaliats polítics de l'etapa post-república (és a dir, el franquisme). Vosaltres imagineu-vos la situació, Bono tot emocionat fent elogis a aquells que es van jugar la seva vida per la llibertat, pels drets, mentre un públic que abarrotava la sals l'aplaudia a cada moment. Els deia que eren part fonamental de la història de l'estat espanyol... Aleshores, ja arribà a un punt que va alabar la "lluita d'aquells que varen ser privats per la lliberta de defensar la legalitat". I ací ha sigut on s'ha produït, al meu parer, la anècdota de la jornada.

Després d'aquesta frase, el ex-represaliat comunista Mollà (que per cert! és valencià i membre del Partit Comunista del País Valencià) s'ha alçat de la cadira i ha tret la seva bandera tricolor i ha exclamat "visca la república". Però, les alarmes han saltat i Bono ha mostrat la seva cara més, com podria dir-ho d'una manera suau, mmm "institucional"? (crec que ho he dit massa be i tot). De seguida ha atacat al republicà condemnant aquesta manifestació que, segons ell, llevava valor als que varen passar part de la seva vida en la presó. I ací, quan ha ha dit, se li ha vist el plumero al Bono.

D'una banda, de quina legalitat parlava? Si estava fent un homenatge als repressaliats republicans, seria a la República no? Aleshores, quin problema hi ha al fer un càntic a aquell règim que era legal, el qual havien defensat els 400 assitents que ahí estaven i havia estat lloant-los feia 1 minut abans que Mollà traguera la bandera? Crec que l'acte que ell tenia pensat, un acte que mostrara la seva cara més "d'esquerres" li ha fallat i ha tingut que recular perquè s'havia "radicalitzat o extremat" massa (per utilitzar els seus termes).

No s'ha d'oblidar el que les 4oo dones i homes han fet i per això fem un poc de memòria històrica; aquestes persones varen lluitar per la llibertat, igualtat i la solidaritat, que representava la República. A més, varen lluitar per un règim republicà que havia fet fora feia 5 anys enrere al avi de l'actual monarca. Per tant, no varen lluitar per un règim monàrquic com el d'ara, el qual va ser establert després de que fora elegit per Franco com a successor. Tampoc cal oblidar que lluitaren per una educació i un estat laic, que encara que diguen que ara és un estat laic no trobe molt de sentit la creu alhora de jurar els nous càrrecs. A més, aquestos no van lluitar tampoc per un règim neoliberal com el d'ara (comença una fase de crisi i reestructuració de l'economia-mon com ha passat al llarg de la història), ni van lluitar per un règim que oprimeix la llibertat d'expressió (la comdena de Bono a Mollà per treure la tricolor), tampoc van lluitar per un règim masclista (44 dones assassinades fins el dia de hui), per un règim on encara trobem corrupció judicial i policial (cas de Coslada, les agressions que fan la policia) etc. etc.

Per tant, crec que Bono alhora de defensar la legalitat parlava de la que ells veneren tant, la que es basa en la inamovible i intocable Constitució del 1979 (que és impressionant l'amor que li tenen a un text com eixe, que el consideren perfecte després de 30 anys de vida). Això si, la legalitat que defensaren als que estava homenatjant era una altra, basada en realitats i somnis on hi havia diversos elements comuns : llibertat, igualtat, revolució, etc... Així, s'enten com les 400 persones que formen part de la història de la resistència antifeixista a l'exili, varen cridar per la República, règim legal i pel qual van lluitar sense cap por a res i que dista molt de la legalitat i realitat actual....