La música no té edats...

Aquesta fotografia pot resumir un poc en quin lloc estic en l'AUMB. Juntament amb Ruben i Robert, estem encarregant-se de tot el de la Banda Jove. La veritat que en la vida deia jo que aquesta responsabilitat m'agradaria tant i em faria gaudir com ho faig cada dissabte. La veritat, que si, és cert que tots els dissabtes de matí hem d'estar a l'assaig, però veure als xiquets i xiquetes com estimen la música des de menuts, em fa veure'm a mi anys enrere i intentar ajudar-los amb tot per a que puguen ser el que ells volen: músics. És una sensació estranya, abans em deien a mi quants compassos portaven de silenci, per on anàvem, m'aconsellaven a tocar d'una o altra manera... Ara sóc jo el que ho intente fer de la millor manera. Sé que no sóc el millor músic ni trompeta, però intente que el xiquet que tinc a la foto, juntament amb els altres dos trompetes siguen els millors trompetes i músics; al igual que la resta de xiquetes i xiquets de la Banda Jove en els seus respectius instruments. És una sensació dolça i molt enriquidora veure com des de menuts, estimen la música i volen ser músics. Et fa pensar que la música no té generacions, que senten el mateix, o fins i tot, senten coses diferents a tu però hi ha un lligam comú, la música i el fet d'expressar una melodia amb el teu instrument, expressar el que sents. En fi, vos pose una cançó que em tocat prou en la banda jove i és un himne ja per a totes les generacions : Quenn's Park Melody de Jacob de Haan. Aprofite per donar-li les gràcies a Jose Antonio que m'ha passat la fotografia i ha tingut el detall de enviar-la.