No, no vull parlar del magnífic blog del Felip, sinó tant sols dir que ja he tornar a València. És motiu per a alegrar-se o per a preocupar-se? Doncs no ho sé, però l'únic que sé es que ja es necessitava un poc de normalitat i seguideta que el mes d'agost s'ha fet molt monòton. València segueix igual, calorosa i amb olor a desaigüe, així i tot, ho trobava a faltar... La dona dels guants de plàstic que eviten els del pis quan està en la caixa a Mercadona, eixos plats de pasta que obliguen moltes voltes a fer una becadeta abans d'anar a classe o posar-te a fer coses, la facultat igual com sempre (crec que ja han acabat les obres famoses...), etc etc... No obstant, espere seguir coneixent més a la ciutat que va enamorar a Estellés i que després Ovidi la cantà, o que els Obrint Pas també ens contaven que feien o el relat de camals mullats pels carrers de Cavallers que la Gossa ens ha fet visualitzar tant... Entre altres poetes i grups que ara mateixa no recorde (m'acabe d'alçar de la migdiada), així que, si ens deixen seguirem fent la nostra tasca.PS. La foto l'he agafat d'ací
8 algú ha dit...:
Jo no he anat mai a València però si ha enamorat a tanta gent és per alguna raó així que suposo que m’hi deixaré caure algun dia.
El teu bloc estèticament és molt bonic i original. El contingut és interessant, entretingut i útil.
No m’estranya que tinguis tantes visites!
Records des de Catalunya, concretament, Castelldefels :)
Jo també necessitava tornar a València perquè l’estiu ha estat prou avorrit i pesat. Fins i tot tinc ganes de posar-me a treballar ja i d’anar boja tot el dia amunt i avall sense parar, eixir al carrer, caminar pel Carme...com bé dius, tornar a la normalitat.
Sort als exàmens! jo aquest dimecres en tinc un :(
Per cert, ja em diràs si et criden de l’escola, espere que si...
Ens veiem prompte.Un bes!
Ei! Gràcies per la part que em toca ^^ Jo per una banda tinc moltes ganes de tornar també; m'agrada molt estar a València, però per l'altra este estiu ha estat molt molt bé. Però sí, ja és hora de tornar a tot allò, que també cal!
Au Víctor, ens vegem!
Que fort tindre ganes de tornar a la vida del mal de cap... qui ho diria no?
De totes formes és cert, ja hi han ganes d'anar a classe, al quartet, al Terra, de passar el dia per alli, i dir tinc classe, però tantes altres cosses que fer que no puc parar...
Quina pena...jo també tinc ganes de tornar a València, i a la universitat, d'anar loca amunt i avall amb la bici, sempre justeta de temps...però enguany no potser i estaré al poble... espere no parar, fer moltes coses, però no serà el mateix, perquè estaré a casa...
P.D.: espere fer alguna escapadeta a la ciutat!!! ;)
Laia això es que estas ja València?
Ja ho sé que l'estiu és sempre estiu, però Felip a mi l'agost... Ja et contaré quan em convides a una cervessa
Doncs si Bryan, qui ho diria això quan estem a finals de juny! jeje
Flapi, però estaràs fent el que vols a casa no?
Pos jo em cague en València!
És conya, trobava a faltar la rutina de la Universitat. Primer dia, primer exàmen i el mestre canvia les preguntes i veig l'horari i enguany comencem a les 8 del matí i tenim classe divendres, no se com quadrare les assignatures de altres anys....
En definitiva: I LOVE VALÈNCIA!!!!
Sempre fa il·lusió tornar després de l'estiu, i molt més si ha estat tan rutinari com el meu. El comences amb ganes, però sincerament jo he acabat una mica farta d'estar a casa!La meua tornada no ha sigut cap a València, però part del meu coret sempre està per allà :)
Que vaja molt be!
Publica un comentari a l'entrada