La lluita com a única via

Comença demà oficialment el nou curs escolar a l'ensenyament secundari dels nostres instituts. Un curs marcat, com em pogut anar llegint als periòdics del país, pel desordre en matèria educativa que la Generalitat Valenciana té actualment. El tema més destacat, o el tema que més està sent comentat, és el de l'assignatura de Educació per a la Ciutadania que s'impartirà amb anglès. Aquesta ha sigut una polèmica que s'ha generat després de que el Consell valencià decidira impartir-la. Els agents sindicals han desenvolupat tota una sèrie de mecanismes de protesta.

Les accions sindicals que l'STEPV han fet van des d'informes, a estudis sobre l'inici de curs, p accions judicials, entre altres. Podriem veure que l'STEPV és un sindicat de crítica educativa i social. Però amb protestar públicament no serveix de res. Be, dic una falsedat. Han servit per a que els periòdics que intenten mostrar un poc millor la realitat valenciana que altres, tinguen articles per a plenar i que les ràdios puguen tindre més temes de que parlar. La societat valenciana pareix adormida i la Generalitat, que totes sabem com funciona, no fa ni cas . No sols això sinó que engega una campanya sobre educació dient que, si es dona anglès és per a que els estudiants tinguen expectatives d'elit (algo així era). Quina educació, quina formació van a impartir amb aquesta assignatura si va a fer-se amb una traducció simultànea en anglès del que va a ensenyar-se? A més, no oblidem que el sistema educatiu és tant pèssim que alumnes com jo quan ixim de l'institut de l'anglès en sabem ben poc sinó es busquem la vida.

S'ha de passar a l'acció d'una vegada per totes, mobilitzar-se i fer la veritable lluita social per a defensar el sistema educatiu públic, en valencià, de qualitat, popular i antipatriarcal. El curs passat es va tancar amb protestes del professorat, les quals, han passat desapercebudes. No em val que Canal 9 estiga monopolitzada per notícies oficialistes del PP o que la crisi afecta tant que la gent no està interessada per aquestos temes. Hipocresia, menfotisme i egoisme, és el que contestaria jo a les persones que em contesten el d'abans per a justificar la seva no-moblització.

La lluita social per l'educació pública i de qualitat que els nostres menuts han de tenir no és una cosa de poca broma i s'ha d'evitar que siga una arma política per cap partit, cosa que desgraciadament passa amb els dos més "grans". Als que diuen que ara sols importa la crisi, crec que encara en més motiu, en un moment de crisi total el que cal preservar abans que els ingressos de les empresses són que totes i tots els ciutadans tinguen els servicis bàsics complerts, tant com l'educació, la sanitat, transports públics, etc. Deixen-nos de denúncies, de recórrer sentències o fer pressió als consells sindicals, l'única via que hi ha per aconseguir els objectius de l'educació que totes i tots volem, és la lluita social. Sinó fem això, estem perduts. No sigam més negatius i siguem optimistes, si no lluitem les coses no canviaran mai i em d'aprofitar aquesta situació per fer arribar el nostre dircurs a tots els llocs possibles.

PS. La imatge de dalt feta pel gran Iker, que avui és el seu aniversari