Mal context dels otros...

La vida de los otros, és una pel·lícula alemanya que va ser nominada per a un Òscar a la millor pel·lícula estrangera l'any passat, i va ser l'òpera prima de Henckel von Donnersmarck. A més, també va tenir prou premis del cine alemany i fou candidata als globus d'or...Però qui són los otros i els que no són els otros? Doncs, si agafem com a referent podríem dir que els que eren perseguits per la RDA, són els que els ha agradat molt aquesta pel·lícula, de fet l'aplaudeixen a tots els balcons (diuen que fan festes i tot...). En canvi, els altres, els que no aplaudeixen ni ixen als balcons, no diuen res per a no poder ser acusats de ser els que veuen amb bons ulls aquella dictadura tant terrible...

Bé tot s'ha de dir, pel que fa a la peli, el tema de la peli és sobre les tècniques que utilitzava la Stasi (era poques les cases que no tenien un micròfon per ser sospitosos). Sobre aquest últim apunt, era tal la desconfiança a les rebel·lions, que hi havia parelles que eren els dos membres de la Stasi o eren els típics esquirols que ho contaven a la policia, mentre la seva parella no sabia absolutament res... Per aquest tema, tota la raó del món i aplaudisc com ha sigut tractat; al igual de quina pasta eren els membres alts del partit... De fet, el ministre encarrega al tinent coronel de la Stasi, que investigue per a poder llevar-se de damunt a un dramaturg que sospitava que no anava a continuar sent fidal a la causa comunista...

L'encarregat de fer aquesta tasca se'n adona que el seu sentiment comunista pateix una transformació. La pel·lícula mostra com per culpa d'aquesta investigació privada, obri els seus propis ulls d'una vida, la veritat, que molt depriment i avorrida... I aquesta és la vida que li dona l'encant a la peli i que fa que els espectadors estiguen atents, i deixa de costat els fets històrics...

Per què dic això? Qualsevol que haja estudiat història, o tinga una certa idea de com era la RDA com cal, s'adonarà que en la RDA no hi havia llocs buits als bars (de fet havies de tenir sort per poder entrar a un). Mostren una ciutat de Berlín com si fora fantasma, on no hi ha cap moviment per la nit.... L'art i la cultura, eren importants per al col·lectiu, el que limitaven era l'individualisme. A més, cap membre del Stasi tenien un càtering de prostitutes al seu servei, ni estaven capacitats de que alguna persona s'enfonsara en la seva carrera en l'Stasi (com si això fora el més important de qualsevol ciutadà de l'RDA).

La peli més enllà de la història que conta, el que intenta és fer veure que la RDA no era la legítima i que la vertadera Alemanya era la Federal...

En fi, una bona història dins d'un marc històric erroni...