Setmana llarga, intensa, de vora dos (o tres) assemblees diàries, sentades, manifestacions improvisades, accions que no se'ns van un poc de les mans però que ixen be, "ocupacions" de facultats, ocupació de rectorat, etc... Alguna cosa s'està coent a la Universitat de València, i no és cap broma.
Professors que s'emocionen però tant sols passen pel costat de les assemblees d'estudiants, altres que ens recolzen i signen els nostres manifestos donant-nos la mà per a tot el que necessitem (com F.Garcia Oliver, Carmen Pérez, Pau Viciano, Joan Brines o Paul Preston). Equips deganats que es posen nerviosos al menejar-nos els estudiants i posem en dubte una institució com aquesta, que té poca participació democràtica. Nervis, intents d'imposar autoritat a base de crits, negació d'entrar als espais reservats per als estudiants, etc. Pràctiques que demostren que els que s'assenten a les cadires comencen a tenir preocupació del que pot venir i no son tant democràtics com diuen.
"Democràcia" representativa atacada per l'assemblearisme participatiu, intents de perdurar dels xuplacadires per por als de dalt o perquè volen seguir la seva carrera política, demostració que l'única democràcia que val és la participativa i no la passiva. Discussions sobre el paper dels sindicalisme estudiantil, atacs contra l'únic sindicat que treballa i lluita per una educació popular, pública, antipatriarcal, de qualitat i en català. Debat, torns de paraula tancats, voltes i més voltes, però s'arriben a conclusions diverses. Sectarisme d'algunes assemblees que van de revolucionaris però tenen pràctiques feixistes; les assemblees tenen la veu però els sindicats recolzen, on queda demostrat quin és l'únic que actua i lluita...
Amistat, companyerisme, diversió, formació, cultura, educació, festa, lluita... els estudiants universitaris comencen a encendre l'espurna que encén la flama de la revolta...
A la barrica d'avui dia la nit torna als carrers de la renúncia i la mentida. Però amagada al calaix de la història hem trobat el tresor de la teua trista memòria, una vella bandera que al teu cor oneja amb tres frases pintades: Tornarem a lluitar, Tornarem a sofrir,Tornarem a vèncer! [Obrint Pas]
7 algú ha dit...:
Una llàstima, que comence tant tard.
pel que fa a les picabaralles entre els companys, ja saps, ens ho tenim que agafar amb més filosofia.
Víctor,
M'ha agradat molt aquest post. Saps per què? Perquè m'ha recordat els temps que lluitarem d'eixa manera contra la LOU. Entenc cadascun dels paràgrafs i de les paraules que has escrit, perquè ho vam viure de manera igualment intensa una sèrie de persones que en aquella època ens dedicavem quasi exclusivament a militar ("els viejunos", jeje). Encara recorde aquella nit que vaig acabar d'encartellar per a la Festa de Maulets a les 5 del matí i a les nou estava a Blasco Ibáñez per a reventar el claustre que aprovaria els estatuts de la LOU. O el dia que anarem a liar-li-la a Bricall. O les assemblees amb els reventa-assemblees (clar que aquest no és un bon record, òbviament). Malauradament, la LOU acabà aprovant-se l'any 2001, convertint-se en l'avantsala de l'entrada de l'EEES a l'estat espanyol. I l'EEES també acabarà aplicant-se. De fet, està ja pràcticament en la recta final. Vol dir això que les lluites són inútils? No, clar que no, i saps per què? Per què la única batalla que es perd és la que no es lliura.
Així que molts ànims, companyes. Boteu-li foc a la universitat podrida!
això arnau, ens ho agarrem amb filosofia...
Gràcies Irene, una abraçada.
Gràcies a tu també Aurora. La veritat que és molt complicat canviar-ho, però si ens quedem de braços creuats quan vosaltres a la LOU segur que està perdut. I encara tenim a algun company de la vostra promoció i sempre ens recorda aquella mítica lluita de la LOU que ens dona ales per a seguir i veure que no estem bojos. M'alegre que t'haja agradat! Avui em fet el debat... ja ho comentaré xd Ah! I gràcies per les notícies que m'he deixares del que vam fer el dijous!
de nou m'he avançat i he comentat coses del debat, que he vist per internet. però espere les teues reflexions!
És MOLT gran!! Estic amb tu, enganxa com un deu! jajaja
És molt bona eixa, però si he de triar una... Iragarkien Tartea, la millor (de moment xD)
A veure si tenim sort i PER FI el podem veure per ací a prop... (jo no l'he vist mai :( )
Endavant amb la lluita!
Quina lliçó que esteu donant a la resta d'estudiants del país...
Salut i sort!
iepa! deixe el link d'un video sobre els tancaments a l'universitat de valència contra el pla de bolonya;
http://www.youtube.com/watch?v=k-qGlCopvbI
salut!
Publica un comentari a l'entrada