L'educació en peu de guerra

Tot i que sé que aquest darrere sóc mono temàtic, la actualitat del maniàtic que escriu aquestes línies s'envolta al voltant de l'educació, tant universitària com de secundària.

D'una banda, començarem per a aquesta última, l'educació a secundària, ja que demà a València es celebrarà una manifestació convocada per la Plataforma per l'ensenyament públic. D'aquest aspecte en sé el que estic llegint a premsa i per tant, tant sols vos puc remetre a la web de la plataforma. Els diversos agents educatius de secundària s'han posat en peu de guerra després de l'absurda política educativa que seguix el conseller Font de Mora. Per això, demà cal eixir per a defensar una educació pública, de qualitat i fora de repressió lingüística contra la nostra llengua.

D'altra banda, la Universitat de València aquesta setmana ha sigut prou convulsa. Accions guiades pels impulsos, assemblees en sopars que tenen poc de sentit, assembles legítimes que sols tenen validesa a una hora, i si després se'n fa una altra s'ha d'acatar l'anterior i punt. Els tancaments d'aquest darrer mes ha servit per a que el moviment estudiantil començara a organitzar-se i a posicionar-se en contra del Procés de Bolonya amb una sola veu. Tots sabem que aquesta setmana, el rectorat a utilitzat les eleccions per a desocupar les facultats ocupades. Jugada bruta per part de la institució, que amb l'excusa de que la democràcia funcionara correctament ha tallat les protestes. Be tallar no ha tallat, ja que les accions han continuat celebrant-se, però amb molta menys força. Moltes voltes per impulsos i amb molt poc missatge darrere. La reivindicació del referèndum pareix que siga l'única per les diverses intervencions dels estudiants. Els impulsos d'actuar en consells de govern que no tenien cap sentit, les ocupacions de rectorat perquè si després de que haguera fallat la convocatòria estrepitosament, ens ha de fer reflexionar i ensenyar-se de que cal més unitat i saber quan tenim força i quan no.

Unitat, assemblearisme i una taula de coordinació. Aquesta setmana era l'òptima per a construir una organització de totes les assemblees que fora interlocutora amb les institucions acadèmiques. També era la setmana òptima per a posar-se les piles en aquelles facultats que havíem decidit no ocupar aquesta setmana. I així ha segut, aquesta setmana vinent se'ns ha de presentar com una setmana d'engegar de nou l'engranatge per a donar l'últim colp definitiu abans del paró de nadal i els examens. L'engranatge s'ha de basar amb l'asseamblarisme, amb el cap no amb els impulsos, amb una línia d'actuació clara i amb unes reinvidicacions molt clares, seguir aportant el nostre projecte anti-bolonya (anticapitalista) a tothom, etc.

Per acabar, hem de valorar positivament el que estem fent i hem de veure com la protesta del rector al ministeri ha sigut pel nostre moviment i que alguna cosa hem d'estar fent per a que els rectors exigisquen al govern que accepten les responsabilitats que els toque. En definitiva, tant sols ens queda que seguir actuant per a aconseguir una educació de qualitat, popular, pública, antipatriarcal i en català.

Per què l'educació no és cap mercaderia, la lluita anti-bolonya és una lluita anticapitalista!

----
PS. Des d'ací felicitar als companys del SEPC-història per la victòria d'ahir a les eleccions de la facultat (sense oblidar l'èxit de l'Assemblea d'Història i de la resta de companys del sepc a filosofia, filologia, tarongers, burjassot i magisteri)