diumenge, de desembre 14, 2008

15 anys sense Guillem Agulló

Aquests dies que he estat amb les amigues i amics a la ciutat del millor equip, he comentat al voltant de la lluita que m'agrada portar i el que feia i el que faig. Aquesta setmana és clau dins de l'any homenatge al Guillem Agulló, el qual assassinaren fa 15 anys. Hi ha un article que publicaren al Levante el Josep Nadal i Natxo Calatayud, al voltant de la cita del dimarts a Burjassot on es farà un concert Homenatge a totes les víctimes del feixisme al nostre País Valencià. Aprofite a més per posar-vos un vídeo del reportatge de l'any 1995 a Canal 9 sobre el cas de Guillem Agulló. Ja vos contaré com ha sigut aquest acte que de segur estarà ple d'emocions i sentiments a flor de pell. Assistir a aquest acte no ha de fer-nos pensar que sóm ja antifeixistes, la vertadera lluita antifeixista és aquella que totes i tots fem dia a dia a les aules, al carrer, amb els repressaliats, amb els pobles oprimits, amb els afectats per la crisi, estimant i defensant la terra, etc... Per tot això, contra el feixisme ni un pas enrere!


Quinze anys sense Guillem

Quinze anys sense Guillem i han passat tantes coses. Érem més joves, més impulsius, el cap ens bullia amb la certesa del tot és possible i tots els dies eren bons per lluitar; però sempre recordarem aquella fatídica vesprada d´abril en què vam perdre la innocència política. Un grup de neonazis segava la vida del nostre company i molts de la nostra generació vam despertar bruscament del somni dolç de la societat democràtica ideal que emparava valors com la pau i la tolerància.
Al País Valencià alguna cosa no anava bé. Tornava a córrer la sang per motius polítics quan pensàvem que la Transició ja quedava ben lluny i, per sorpresa nostra, la societat valenciana no va tancar files únanimement per rebutjar l´assassinat de Guillem. Ans al contrari, en cert mitjà de comunicació molt influent al cap i casal es va voler presentar la víctima com a botxí i es va escarnir la seua memòria i la dels seus companys. El procés judicial i la posterior sentència també ens van deixar la sensació amarga de què no s´havia fet justícia.
Passats els anys ens dol en l´ànima comprovar com aquell fet sinistre no va ser més que un punt àlgid d´una sèrie d´agressions que han anat produint-se ininterrompudament fins els nostres dies. Continuen les amenaces i els atacs a partits, sindicats, col·lectius d´esquerres i associacions d´ajuda als immigrants. Ens despertem massa matins amb la notícia que han agredit algú per les seus idees, pel seu lloc de procedència, per la seua opció sexual o simplement per parlar en valencià. Tot això fins a 600 agressions de l´extrema-dreta al País Valencià l´any 2007 segons l´informe Raxen elaborat pel Moviment Contra la Intolerància. I entre tots aquestos successos no volem oblidar l´assassinat de dos immigrants marroquís a Sagunt l´any 2005 i a Castelló el 2004, d´un indigent búlgar a Alacant el 2002 o d´un treballador de Tunis el 2001 a la ciutat de València.
Pensem que és el nostre deure com a ciutadans denunciar aquesta situació i exigir a les autoritats que vetllen pels drets de tots i totes. És inadmissible que en una societat que s´autoclomplau d´anomenar-se democràtica assistim a aquesta espiral de violència sense que ningú faça res. Volem resultats, i pensem que és obligació del delegat del Govern, Ricardo Peralta, i de l´administració de justícia actuar davant d´aquesta xacra. I més quan els grups que promouen l´odi racial i antidemocràtic estan perfectament identificats.
Per tot això i per homenatjar les nostres víctimes ens aplegarem el proper 16 de desembre al Teatre Tívoli de Burjassot. Serà un acte de record i de justicia per a tota la gent que ha plantat cara a la bèstia feixista. Pels combatents represaliats a la Guerra Civil, per tots els afectats per la violència de l´extrema-dreta a la Transició i fins a l´actualitat. Comptarem amb la presència de testimonis d´aquests episodis de la nostra història i hi intervindran destacades personalitats del món cultural i social. Parlaments, videoprojeccions, teatre i cançons per recordar tota aquella gent que van donar el millor de les seues vides per nosaltres.
T´esperem el dimarts a Burjassot. Per fer justícia, per fer memòria, per exigir i per emocionar-nos. Per poder mirar als ulls als nostres nets sense haver de baixar la cara. Quinze anys després, Guillem Agulló, la lluita continua.

2 algú ha dit...:

Pau ha dit...

Dubte en aquestos moments que puga pujar... però tant de bo que poguera!

Ni oblit ni perdó! La lluita continua i continuarà!

Anna ha dit...

Vaig descobrir el cas de Guillem Agulló amb la cançó d'Obrint Pas (com molta altra gent suposo) i em va donar molt en que pensar..

Encara que sigui una lluita llarga aconseguirem fer desaparèixer el feixisme!
(No entenc com encara avui en dia hi ha gent que pensa d’aquesta manera, es inhumà!)