Millor apagaré la ràdio...

Són les 8:20 del matí, la ràdio em recorda que ací hem vingut a estudiar i no a dormir. Com sempre, la mateixa veu em desperta amb les notícies del dia, amb el temps i amb el comentari del periodista que a eixa hora alguna vegada diu alguna cosa amb trellat. De sobte una notícia m'impacta, volen fer un referèndum per a instaurar la cadena perpètua. La veritat que mire de nou el despertador, estaré somiant? No, és veritat i hi ha gent que demana fins i tot la pena de mort. Em pare a pensar, encara estic mig dormint i nosé ben be qui ha pogut demanar el referèndum. De seguida caic, els pares de la jove andalusa assassinada en un nou cas de violència de gènere. "Aquest és el cas que està eixint en tots els programes aquestos que els hauria de llevar el títol de periodista", pense alhora que desistisc en seguir pensant sobre aquestos programes. La veritat que entenc que la família estiga destrossada, que estiguen amb la sang calenta i demanen alguna mena de venjança, però d'ahí a que els familiars siguen la punta de llança d'una nova reclamació judicial hi ha molt. De segur que la cadena perpètua o, fins i tot, la pena de mort acabarà amb la violència de gènere? Pense que no...

Una altra notícia, ix el Fabra dient que no sap a quanta gent ha col·locat ell. Però contesta a aquesta gravació atacant a la ràdio que l'ha publicat. Un altre dia com tots, la cosa no canvia molt: mitjans de comunicació que es guien pel sensacionalisme i del morbo, altres que són atacats per mostrar l'autèntic calat d'alguns polítics corruptes, aquestos es querellen en contra d'ells en compte d'estar tranquils si tant innocents són com diuen, mentre hi ha partits il·legalitzats per pertànyer a un moviment amb uns ideals determinats, hi ha d'altres que posen en dubte els poders de l'estat i no els fan absolutament res... En fi, crec que millor apagaré la ràdio i posaré la música...