diumenge, de febrer 08, 2009

Sobre festes

La meva intenció no és reflexionar sobre si les dates de les festes haurien de decidir-se mitjançant un consens entre tots els festers per a que el màxim de bocairentines i bocairentins puguen estar. Sé que sempre que venen festes el debat està ahi, al carrer, entre totes les colles d'amics i amigues, i que després no es diu res, però algun dia s'haurà de plantejar de veritat. Uns sempre diuen que si es canvia de dia no serà igual, que sempre s'ha fet així, que la tradició ho mana així...Tradició no és igual a immobilisme, tradició no és igual a egoisme, tradició és igual a senya d'identitat, a sentiment d'un poble que el practica i el fa seu. És igual de bocairentí un que viu a Bocairent que un que ha tingut que marxar fora del poble per qüestions familiars, personals, econòmiques, laborals, etc. No és injust que se'ls negue a una part del poble participar de la festa gran de totes i tots?

Tampoc tinc com a intenció fer al·lusió a la decisió errònia, tot i el resultat final, del dia l'entrada. Si l'any passat es van mullar els mosqueters, enguany s'han mullat les primeres comparses i tenen tot el dret del mon a queixar-se per no haver-se parat l'entrada mentre plovia. Be en part, cadascú té la seva responsabilitat d'haver-se banyat a l'entrada. Entenc que els festers, sobretot els capitans, vulguen eixir el seu dia, però que no li donen la culpa al gabinet ja que ells no els han obligat a eixir i si hagueren cregut convenient s'hagueren quedat a casa o esperant a que parara. Als músics, tema inacabable i que pareix que durarà molt més... Moltes eren les bandes que atacaven a la junta de festes, fins i tot als propis músics, però ninguna, ninguna, va parar. Així és difícil tenir consciència de "classe" i aconseguir el que s'havia aconseguit a llocs com a Muro o Albaida. I el gabinet va tenir sort, molta sort, i va errar començant l'entrada i no parant-la abans ja que amb aigua, no vol eixir ningú, o almenys és el que pensava jo. Les festes amb aigua ningú les desitja, amb l'aigua es perd molt.

Tampoc pretenc fer cap reflexió al voltant del castell de la nit de Sant Blai, el qual es va fer mentre algunes comparses estaven fent encara el passacarrer de després de la processó. Tampoc tinc intenció de dir quins comparses haurien de pillar exemple d'altres en el funcionament dels temes alimentaris i d'oci. Tampoc pretenc destacar la magnífica carrosa del sargento major, l'últim any de l'ambaixador cristià després de 50 anys, veure de nou el piquete dels suaus, el serafí, l'ambaixada de la risa, etc.

En definitiva, crec que tant sols volia dir que les festes han passat i que com tots els anys, hi han moments molt bons, bons i altres que sempre poden millorar-se però que no deixen de ser bons, sobretot perquè sempre estàs rodejat dels amics i amigues. Fins l'any que ve!

PS. Com no, si voleu autèntiques obres d'art sobre les festes podeu veure les fotos de Jose Antonio. També han publicat fotos sobre festes Mariano i Mila

2 algú ha dit...:

kkus asa2 ha dit...

No vullc parlar massa de les festes, la veritat no han estat les millors. Només una cosa, tot el meu recolzament als musics i en especial als del meu poble, que enguany han patit de valent.

Materatzzi ha dit...

Vic io vaig a mullar-me sobre la teua reflexió. En la meua opinió crec que no és deurien de cambiar les dates, posiblement seré un afectat algun any, però és una setmaneta que bé molt be a la gent que viu en el poble i que fa que aquest seguisca avant. Crec que és un premi per a d´ells per que en ocacions pareix que siga més fàcil montar-se el negoci fora que en casa. No vull dir que hem negaria a la proposta, però en cas d'aprovar-se crec que el millor seria canviar de data per a estiu o pascua, ja que dona igual celebrar Sant Blai el 6 de febrer que el de Agost. Pero es simple opinió.