dilluns, de març 09, 2009

Avui també és 8 de març

[Editorial de Gara] Numerosos actes es van succeir ahir amb motiu del Dia Internacional de la Dona. Uns, els institucionals, van recordar els avanços en matèria d'igualtat i reconeixement de drets de la dona. Són els quals no es repetiran fins al pròxim 8 de Març. Molts altres, de la mà del moviment feminista, no obstant això, van evidenciar que, més enllà de reconeixements oficials, els drets reals de les dones lluny de plasmar-se en una commemoració anual, precisen de la implicació diària de la societat.

Aquest 8 de Març ha girat entorn de la crisi econòmica i al dret a l'avortament. Una crisi que per a les dones no és novetat quant a precarietat i discriminació laboral i que, a més, serà més devastadora per a elles quant a pèrdues d'ocupació es refereix. Quant a l'exigència de l'avortament lliure, cal posar en evidència les legislacions que suposadament pretenen garantir drets però que en realitat neguen alguna cosa tan elemental com que les dones puguin decidir sobre el seu propi cos, fruit d'un sistema econòmic i social capaç de compatibilitzar la persecució a qui decideixen interrompre el seu embaràs amb la marginació laboral de les treballadores que decideixen ser mares; que evita i fins i tot entorpeix la necessària educació sexual que incideixi precisament en una major prevenció enfront de l'avortament; que proclama la igualtat de sexes però discrimina a un d'ells; que, en definitiva, se sustenta en els valors patriarcals que pretenen justificar tanta violència física i psíquica cap a les dones. Tot això no manca d'explicacions que s'estenen des de l'àmbit moral fins al purament tècnic, però fàcils de resumir en una sola paraula: hipocresia.

Avui les pàgines de GARA recorden el procés contra la «bruixeria» en Lapurdi protagonitzat pel tristament famós en aquestes terres Pierre de Lancre, les víctimes de les quals van ser majoritàriament dones. Certament, es tractava d'altra època; no obstant això, 400 anys després les dones dia a dia segueixen patint aquesta «culpabilitat» de ser dona, a pesar que els discursos institucionals pretenguin desmentir-lo una vegada a l'any.