Hors de prix

Feia temps que no estava cinèfil, i és que en exàmens el que més interessa quan aplegues a casa és tindre el cap un poc buid de dades. Aquestos dies, abans de dormir, en compte de passar estona es navegant per les xarxes socials, el messenger o a qualsevol altra tonteria, el cinema a aparegut a casa nostra. La veritat, quin gust dona veure pel·lícules, i si són bones, millor encara. Començarem amb alguna fricada americana per despejar-se, passant per les d'animació i acabant amb el cinema europeu.

Enguany és un curs, que pels motius que siga, que em proten molts records de temps passats . I en aquells temps, hi havia una pel·lícula que vam anar patriota i jo que m'apetia veure de nou. És la d'Hors de Prix, un engany de luxe. La veritat que és una peli prou simple, no la podem comparar amb altres obres que he comentat per aquestos blogs, peró sí que et fa riure i gaudir del cinema francès. La protagonista, l'Audrey Tautou, ens presenta a la típica jove que es vol vendre per viure en un sistema de vida glamuròs. L'esforç, el treball, la constància, no apareixen en els seus objectius a curt termini. El protagonista, un barman, canvia el seu mètode de vida per allò que mou milers de vides, l'amor. Tot açò emmarcat en un marc turístic com la Costa Blava que en aquestos dies de tancaments, tant desitgem per pegar una volta. I ara, a gaudir del millor bàsquet amb bona companyia i amb un salmó que té bona pinta.