dilluns, de juliol 27, 2009

Volar

El passat 10, fins el 13 de Juliol, anàrem amb avió fins Holanda. Em va fer gràcia, quan tornarem ja els comentaris, les anècdotes, de com ho havíem passat durant el viatge, el que havien pogut veure per la finestra i el que no, el que es podia menjar o beure, si hi havia regals, etc. Te'n adones amb els comentaris que hi ha diferents tipus de viatgers.

Per un costat, trobem els que han nascut en avió, els que per a ells pujar en avió és com anar al WC. No sols no tenen problemes en pujar, sinó que damunt, a la gent que està nerviosa per pujar els fan encara bromes sobre què passaria si l'avió cau, que ha deixat tots els papers arreglats, que vull veure Viven per saber que fer... La veritat, que als que es posen nerviosos o tenen certa cura de pujar en avió, aquest grup és odiós. Per un altre costat, estan els que pugen prou a sovint, o que no tenen problema en pujar quan ho fan, els quals no fan ni xixa ni llimonà, és a dir, no molesten a ningú i no fan bromes als del tercer grup. Son com el primer grup però educats. I per l'últim costat, trobem els que encara que han pujat ja, estan nerviosos al enlairar-se i necessiten estar a prop d'algú conegut per agafar la mà per sentir-se segurs. Aquestos solen estar tranquils quan ja s'estabilitza, això si, a la mínima cosa que els passe es posen de seguida el cinturó i tanquen els ulls. També són experts en calfar-se el cap, tant al anar o al tornar, mentre l'avió està en marxa pensant que estàs a no se quants mils metres d'altitud. Aquest grup es pot subdividir amb els que no es menegen fins que no baixe l'avió i altres, que s'alcen quan està estabilitzat i fins i tot, miren per la finestra quan està tot tranquil.

L'altre dia, vaig sentir com li deien que era rara, fins i tot original, per tenir certes pors a pujar amb avió. Pot ser ho exagerem a voltes els que li tenim reparo, tot i que després et dones compte de que no és res. Però ara, crec que no tots hem de ser del primer grup, ser del tercer grup també és tot un orgull. Què avorrits si tots fórem com els del primer grup. Per a pillar-se açò amb certa gràcia, vos pose un monòleg de " El Club de la Comèdia".


3 algú ha dit...:

Susana i Laia ha dit...

Jajajaja Jo sóc del grup de: "Jo no tinc por! Què va! Però vull notar el terra als peus quan abans millor!!" Per cert,no em molesta gens ser original! ;)
Un besot gran!

flapi ha dit...

Jo sóc del grup dels que ha pujat prou vegades, però necessite agafar la mà d'algú, tant a l'hora d'enlairar-se com a la d'aterrar. Puc alçar-me del seient, però quasi tot el viatge el faig amb el cinturó passat i mirant per la finestra. No tinc por, però si respecte.
Un besset!!!

Pau ha dit...

Jo sóc del grup de que tot i la mala experiència, no tinc por a pujar als avions! (tot i que no acostume a fer-ho massa sovint...)

Quan vaig anar a Puerto Rico, fa ja uns 9 anys, a la tornada San Juan-Madrid, quan ja duiem 1 hora de viatge cap ací, ens vam sentir per megafonia que ens passarem els cinturons, que l'avió tenia una averia i haviem de tornar a aterrar en Florida (si no recorde mal)... al arribar, tot una rastrera de ambulancies, bombers i policies van seguir l'aterrament... a dia de avuí, encara no sabem el que va passar, però el susto no ens el lleva ningú!

haha! xD