dimarts, d’octubre 13, 2009

Climbing

Realment no sé com començar aquest post. Molts són els motius que m'han portat a fer un xicotet homenatge a Òscar Perez, aquell que es va quedar al Latok II després d'haver patit un accident al mateix cim. Anit al Largero de la Cadena Ser li varen fer una entrevista al seu company, Álvaro Novellón. Feia temps que no ho escoltava el programa, bàsicament perquè ho posava i em quedava fregit, però anit va ser uns dels programes que més m'han agradar, sobretot per aquesta entrevista on vaig escoltar aquesta història que em va commoure. Em venia la imatge a tots i totes aquelles que conec que estimen la natura i que la gaudeixen com a tants ens agradaria. Escriure alguna cosa més pot seria fins i tot erroni, per això, crec que escoltant la mateixa entrevista un es pot posar amb la seva pell i veure com, l'alpinisme és un estil de vida i un esport molt arriscat, més que altres que ixen tots els dies als nostres periòdics. En fi, això era, recordar a tots i totes aquelles que ens han deixat gaudint de la natura en estat màxim! (si apreteu damunt de l'altaveu ho escoltareu)

El Larguero (2ª Parte, 12-10-09)

emb&c18=prisacom&c20=gadget&h1=prisacom>cadenaser>gadget>llevatelo>emb>" width="0" height="0" border="0">

3 algú ha dit...:

Paco ha dit...

Pensa... després de quasi dos mesos entre aclimatació, preparació dels camps, instal·lació de cordes fixes, entrada de mal temps, espera, desesperació, patiment, vies impossibles, graus i graus baix cero, neu, fred, congelacions, possibles amputacions, algun edema que altre i moltíssims diners gastats; i, per supost, la teua vida pendent d'un fil, d'una errada insignificant o d'un mal dia, arribes i veus el món als teus peus, veus amaneixer a més de 8000 metres d'altura i a sobre, tornes viu o viva per a contar-ho i recordar-ho. Això, no només és una qüestió de valor i decisió, sinó també d'estima. I per suposat, no té preu.

Gràcies per recordar-nos aquest fet i penjar-nos l'entrevista.

Toni En Blanc ha dit...

Uff, que dur degué ser per als companys deixar-lo allí i per a ell, òbviament, quedar-se allí. Com dius un esport que a la llarga és poc valorat.

Salut amic!

Víctor ha dit...

Quanta raó Pakuel, la sensació d'estar allà dalt no és resumeix amb valors com els de valor i decisió.

Fou dur, però en eixe moment seria l'única opció correcta...