dissabte, d’octubre 31, 2009

I a vegades...

Pretenia fer un escrit pessimista sobre la societat valenciana, però que puc posar que ja no haja dit?O que no heu trobat pels blogs amics o el que vosaltres mateixa penseu? Pretenia estar ja un poc decebut amb tot el que envolta el panorama polític-social del moment. Volia criticar que mentre hi ha gent que no compta amb ajudes per als seus familiars discapacitats hi ha gent que critica als que pensem que el cement blanc de la ciutat de les ciències sobrava un poc per ara. Pretenia dir el que he dit mil voltes, però de sobte m'he recordat que avui és la manifestació contra la corrupció. Possiblement serà una manifestació més, però almenys t'adones que tot i això, a vegades ens em sortim. La societat valenciana majoritàriament està morta socialment, ja ho sabem, però hi ha encara una flama de "resistència indígena" que està disposta a eixir al carrer totes les voltes que faja falta per dir la seva. Si aquelles dones com Alejandra, la senyora Fina o Amparo, que el passat dimecres ens contaven als cursets d'Octubre les seves històries de l'exili, han pogut sobreviure i exigir justícia i dignitat com ho fan, i amb la seva edat... Per què no podem tornar a recuperar el nostre benvolgut i destrossat país? A vegades, com diuen els Manel, ens hem sortim.... i aquesta serà una!

2 algú ha dit...:

Toni ha dit...

Tant de bo poguérem recuperar-lo Víctor, però no sé si ho vorem...

arnau ha dit...

Això és el que hem de fer, volen que ho avorrim tot, i així que siga tot seu, però no els ho hem de permetre.