divendres, de juny 29, 2007

Agustí Centelles

La guerra civil ha estat, i serà, un esdeveniment tràgic per als defensors de la llibertat i de la democràcia d'aquell temps davant el feixisme-catlocisime-espanyolista que varen imposar, que avui en dia encara tenim present, i encara lluitem dia a dia. Aquesta guerra ha generat grans debats en la historiografia, uns diuen que la guerra civil es va produir com a conseqüència de les reformes que van portar a terme la II República (fet lluny de tota realitat històrica), i altres exposen que la Guerra Civil es va produir per un alçament militar en contra d'una democràcia com la II República. També ha generat grans pel·lícules, com la de Tierra y Libertad que espere que el company Patriota faça prompte alguna crítica a la peli. Però més enllà el que ha generat la Guerra Civil, m'agradaria parlar sobre aquell material que ha sigut generat durant la Guerra Civil, com pamflets, cartells o fotografies. I en aquest cas farem una parada en un tal Agustí Centelles.

Qui és Agustí Centelles? Doncs és un fotògraf català, que va nàixer a València al 1905 i va morir a Barcelona al 1985. S'el considera com el Robert Capa català i és un dels iniciadors amb la famosa càmera Leica. Per què parlem d'ell? Doncs perquè la seva obra destaca per haver sigut important en els esdeveniments que varen passar a Barcelona durant la II República i la Guerra Civil. Practicava el fotoperiodisme i va col·laborar al 1934 amb diaris com Diari de Barcelona, Última hora, La Publicitat o la Vanguardia. Al començar la Guerra Civil, el seu treball, però també la seva ideologia, el varen fer marxar al front d'Aragó i es va dedicar a realitzar fotografies sobre les tropes. Una de les fotografíes que hem va agradar en l'exposició que hi ha sobre aquest fotògraf en Octubre CCC és una que va retratar a una dona plorant per un familiar mort després del bombardeig de Lleida. Al finalitzar la guerra i amb la victòria feixista es va exiliar al 1939, emportant-se amb ells els negatius d'aquelles imatges més rellevants.

El 1946 va tornar a Barcelona i es va presentar davant les autoritats. Va ser jutjat i va quedar en llibertat condicional. El seu passat polític li va impedir dedicar-se de nou al fotoperiodisme pel que es va decantar per la fotografia industrial. El 1976 es va traslladar de nou a França per a recuperar els negatius que havia deixat allà durant el seu exili. Les imatges van tornar a exposar-se i Centelles es va convertir en un símbol dels fotoperiodistes de guerra. El 1984, el Ministeri de Cultura li va concedir el Premi Nacional de Fotografia.

Aquest és un personatge en la història de la lluita antifeixista que s'ha de tenir sempre present per a poder vore amb les seves fotografies el que passava en aquell moment. Si voleu saber més sobre ell podeu entrar a un reporatge que va fer presència sobre la seva vida. Imatges com les que hi ha en la seva exposició, més enllà de deixar-les en una mostra fotogràfica ens han de fer pensar sobre aquell fet. No sobre la guerra civil espanyola en concret, no sobre el que significava. Un colp militar, un colp feixista que va acabar amb l'esperança de la classe popular i obrera de canvis que acabar amb el caciquisme, la importància de l'esglèsia, que seguira amb la seva lluita de classes acabant amb els privilegis de les classes burgeses, etc.

PS. Aquest és l'últim escrit des d'aquesta habitació a València ( i no Valéncia com vol posar l'Acadèmia)

3 algú ha dit...:

Anònim ha dit...

Osti que bé!! La setmana que ve que he d'acudir a València m'acostaré a veure l'exposició d'aquest Robert Capa nascut a la nostra terra. Gràcies per l'apunt Twenty!!

Víctor ha dit...

Si vas sense molts diners a Octubre, recomanat entrar i no mirar a la dreta. Motiu? Està 3i4 i sempre acabes, almenys jo, en un llibre o una revista en les mans...

floket ha dit...

Vaig estar la setmana passada en aquesta exposició i, realment és meravellosa. Amb aquestes fotos s'inmortalitzaren moments insignificants per a l'època, però il.lustrativíssims per a l'actualitat. Permeten contemplar escenes simpàtiques com l'amistat entre guardies civils i anarquistes i, d'altra banda, et fan esgarrifar les fotos de fosses comunes repletes de cadàvers. Si podeu visiteu-la, està al soterrani de l'OCCC, és gratuït i romandrá oberta fins el 31 d'agost.

ACPV està portant a València coses molt interessants que, en aquest edifici gegant que han plantat (clar, a València o és por todo lo alto o res) donen vida a una societat més dormida que dormida.