Per si no sabieu, aquest any és el tercer centari de l'abolició dels furs després de la derrota dels partidaris del arxiduc Carles davant Felip V. Des del document d'abolició dels furs, els valencians primer, i més tard els nostres germans, varem pedre tota possibilitat d'autogovernar-se. Per a denunciar l'ocupació que vivim avui en dia, no cal que comencem a argumentar amb mil històries que alguns no entenen. Presentan el text d'abolició dels furs del 29 de juny de 1707 tenim tota l'argumentació vàlida per defensar, avui en dia, que hem estat ocupats i que això de l'estat espanyol no ha sigut triat pels valencians, sinó que ha estat imposat per les tropes castellanes del Felip V.
Moltes voltes hem pregunte que haguera passat si, la Corona d’Aragó haugera resistit i el Felip V no haguera pogut fer-se amb el control d'aquestos. Està clar que és història ficció, però no hem d’oblidar qui erem, qui som i qui volem ser. Erem un país amb autogovern, amb unes lleis pròpies, amb una cultura pròpia, que després d’aquest decret va ser tot tirar per terra: s’aboliren els nostres furs, s’acabà així la nostra personalitat política, la cultura es perseguida fins els nostres dies. Tot açò mostra com era l’absolutisme d’aquell Felip V que tants records ha deixat al País Valencià, sobretot a la ciutat de Xàtiva que va ser cremada per a demostrar el que passaria als municipis rebels. Felip V, era la representació viva del absolutisme en aquell s.XVIII, on el que volia era aconseguir una centralització dels seus territoris en totes les matèries per a aprofundir en el seu poder polític, econòmic i social. Aquest decret ha suposat, des de l’inici, la lluita per la recuperació de la personalitat política, econòmica i social. Fins i tot, els mateixos botiflers s’adonaren en alguns casos que no havien estat del costat del poble valencià, sinó que havien estat al costat del absolutisme de la mà de Felip V.
Cal fer un gran esforç des de l’àmbit cultural i recuperar, primer el lloc al que li pertoca la cultura, davant d'un món tant ple d’injustícies a causa del capitalisme feroç i de l’ànsia de poder que vivim dia a dia. La nostra història hem de mostrar-la a moltes de les que avui en dia formem part del país que, des del 1707, ja no som el que erem. Cal que s’ensenye des de xicotetes el que va passar, sense pudor a res, però sobretot, cal mantenir debats amb aquells que diuen que el decret d’abolició no fou tant com diem. Per a ells potser no fou tant perquè els beneficià que s’ocupara aquest territori, però per a nosaltres, els valencians, catalans, aragonesos i mallorquins, fou l’inici d’una ocupació militar en els àmbits civils i socials que han intentat acabar amb una cultura, amb un poble. Però així i tot, 300 anys després, tenim una cultura molt viva i reinvidinquem encara la nostra pròpia història que serà la clau per a la nostra llibertat.
Moltes voltes hem pregunte que haguera passat si, la Corona d’Aragó haugera resistit i el Felip V no haguera pogut fer-se amb el control d'aquestos. Està clar que és història ficció, però no hem d’oblidar qui erem, qui som i qui volem ser. Erem un país amb autogovern, amb unes lleis pròpies, amb una cultura pròpia, que després d’aquest decret va ser tot tirar per terra: s’aboliren els nostres furs, s’acabà així la nostra personalitat política, la cultura es perseguida fins els nostres dies. Tot açò mostra com era l’absolutisme d’aquell Felip V que tants records ha deixat al País Valencià, sobretot a la ciutat de Xàtiva que va ser cremada per a demostrar el que passaria als municipis rebels. Felip V, era la representació viva del absolutisme en aquell s.XVIII, on el que volia era aconseguir una centralització dels seus territoris en totes les matèries per a aprofundir en el seu poder polític, econòmic i social. Aquest decret ha suposat, des de l’inici, la lluita per la recuperació de la personalitat política, econòmica i social. Fins i tot, els mateixos botiflers s’adonaren en alguns casos que no havien estat del costat del poble valencià, sinó que havien estat al costat del absolutisme de la mà de Felip V.
Cal fer un gran esforç des de l’àmbit cultural i recuperar, primer el lloc al que li pertoca la cultura, davant d'un món tant ple d’injustícies a causa del capitalisme feroç i de l’ànsia de poder que vivim dia a dia. La nostra història hem de mostrar-la a moltes de les que avui en dia formem part del país que, des del 1707, ja no som el que erem. Cal que s’ensenye des de xicotetes el que va passar, sense pudor a res, però sobretot, cal mantenir debats amb aquells que diuen que el decret d’abolició no fou tant com diem. Per a ells potser no fou tant perquè els beneficià que s’ocupara aquest territori, però per a nosaltres, els valencians, catalans, aragonesos i mallorquins, fou l’inici d’una ocupació militar en els àmbits civils i socials que han intentat acabar amb una cultura, amb un poble. Però així i tot, 300 anys després, tenim una cultura molt viva i reinvidinquem encara la nostra pròpia història que serà la clau per a la nostra llibertat.
Aquest dissabte es va convocar a Xàtiva una manifestació, per commemorar la desfeta de la ciutat de Xàtiva, en mans de les tropes borbòniques i la imposició del Decret de Nova Planta. El dissabte la mani va recorrer els principals carrers del casc històric, amb el lema "Sense Autodeterminació no hi ha democràcia", amb l'assistència d'unes 400 persones. Aquesta estava integrada dins de la campanya unitària de la EI.
Companys...tot i els 300 anys...encara resistim...
0 algú ha dit...:
Publica un comentari a l'entrada