I que visquen els pobles!

Moltes voltes m'han dit que cal anar a València el dia de les manis perquè "cal fer país". Aleshores la resta de l'any no fas país? I algú m'ha arribat a contestar després de la pregunta d'abans, "es que no estic a València". Gent d'aquesta hem trobem a tots els llocs, gent on es pensa que posar una estrelada en un lloc ja ha fet tot el que cal fer, o posant-se una samarreta on pose "Lliberta" ja ho té tot fet... O fins i tot, es pensa que amb la lluita diària que un té, per exemple, a la universitat entre setmana ja ho té tot fet tambè...

Hui mateixa, després de les primeres classes, he parlat amb un company (tant de classe, com de lluita, com de vida) que el que importa és el dia a dia i no pas el discutir sobre si posen una estrelada ací o allà. Durant aquesta conversa hem parlat sobre la tasca que es fa als pobles, la qual, segons el meu parer, és la més important (pot ser també per què visc a un poble). Actualment, a Bocairent, després de dictadures del PP i de corrupció a l'ajunament amb els dos trànsfugues, pareix que la cosa està funcionant cap a una normalitat com toca. Les associacions del poble, siguen del tipus que siguen, estan comptan amb tot el suport del consistori, que aquest fet abans no passava sempre. O el que era pitjor, que quan anaven a un acte d'una associació que no els agradava, estaven en primera fila i fent males cares...

Tot aquest rollo que estic dient és perquè aquesta última setmana s'han esdevingut tot un seguit de fets al poble que m'han alegrat un poc i he vist una llum on abans hi havia ombra. D'una banda, després de les pluges del 14 de Setembre, es va inundar la passtiseria local. Doncs be, al dia següent vaig vore com l'alcalde eixia d'aquest comerç per vore com estava. Fins ací normal, però el fet es que s'havia preocupat perquè hauria ajudat a agreujar la situació la remodelació del carrer que havia fet l'anterior consistori abans d'eleccions. D'altra banda, el regidor d'esports, ens va ajudar en tot moment per vore com fariem allò del mòbil. Eixe mateix dia, hem va telefonar per vore si es feia, si volia les claus i a quina hora tenia que estar ahi i tot. A més, va anunciar la nostra activitat en l'agenda esportiva-cultural del poble. I per últim, la regidoria d'educació ha anunciat que hi hauràn les "escoles matineres". Aquest servei estarà destinat a l'alumnat del Col·legi Públic Lluis Víves que per motius laborals dels pares o de qualsevol altra causa, tinguen que acudir abans de les 9. Així doncs, és una manera d'ajudar a tots els pares que no tinguen la sort de pagar a algú que els cuide els xiquets abans d'anar a escola o de no tindre a ningun familiar que els porte perquè estan treballant. Sense comentar el retorn de la Fira de Mostres i Tradicions que es farà a finals d'Octubre, o unes jornades que crec que estaven preparant-se, tant des de l'ajuntament com altres associacions, per al 9 d'octubre.

En fi, un país té que funcionar des dels pobles, i si pobles com Bocairent, comencen a funcionar poc a poc de manera normal, ha de servir-nos com a inici per a seguir fent la nostra tasca de defensa de la terra. Per acabar, una frase que vaig dir a Pau Calabuig en el sopar-homenatge que va fer Trames a Pellicer: "podem fer país fins i tot amb les herbes de la terra". I es veritat, cadascú en el seu àmbit podem fer la nostra tasca, polítics dolents en tenim per tots els llocs, i el que necessitem és tenir de nou un apartat cultura-intelecutal fort. Sinó pots militar en una organització política pots fer país militant en la teva banda de música, en el centre excursionista, en una penya d'amics, en una associació cultural com Trames, en la filà, etc...