Naix Público

Tan pel mòdic preu de 50 cèntims com pel dvd de regal han fet que no puguera comprar el periòdic que eixia hui al quiosc. La productora Mediapro, si eixa que està tant de moda pel tema del futbol ( la Sisena vamos...), és la que està editant aquest nou periódic que és diu "Público". El primer fet curiós és el preu, 50 cèntims. No sé jo si aquest preu durarà molt, ara que si és per a sempre, hauràn fet una aposta molt forta. Però de totes maneres, aquesta manera de iniciar un periòdic, rebaixant el preu i quedant-se a la meitat d'un periodic gratuit o als d'un euro, ja s'ha fet abans. Jo no ho recorde, però hem sembla haver llegit que el diari de Luis Maria Anzón, la Razón, va començar també amb un preu simbòlic de llançament. Aquest nou periódic preten, segons Jaume Roures, un periòdic "progressista, popular, d'esquerres, democràta radical, pluralista, crític, però respetuós". Un fet que m'ha causat certa simpatía és que no trobarem cap editorial, segons Jaume Roures, " escriure una editorial tenia sentit segles enrrere quan hi havia que amparar-se a l'anonimat per a expressar l'opinió". En fi, un periódic que pot tenir bona pinta i que hauria de competir a El País, i sobretot, no caure mai baix les garres d'un partit com tota la resta de periòdics si que han fet.

M'agradaria posar un article que he llegit ( sols ha sigut aquest) de Javier Ortiz ( de que hem sona l'home aquest?). S'anomena "Aquí, un radical", vos posaré un fragment i a la resta el podeu llegir en el seu blog de Público.

Ahora se llama «radical» a todo lo que tiene aspecto de
desaforado, burro e intolerante, a nada que parezca relacionado con en el gremio
de la política.

Si unos cuantos queman en Girona fotos de los reyes, no tarda
nada en aparecer alguna autoridad que nos hace saber que ha sido cosa de
«radicales». Si otros incendian un autobús o un cajero automático en Euskadi,
rápidamente nos los identifican como «radicales». Si se intenta catalogar a los
islamistas dispuestos a cargarse a cualquier viandante de Occidente para
distinguirlos de sus correligionarios pacíficos, se les llama «radicales» y ya
está.