[Escrit publicat al blog del Salse 05]Tot començava amb el guió previst, l'equip de Pepu era una màquina de defendre i ja es veien amb una altra medalla d'or al coll. Pau Gasol anava a la seva i estava fent una gran tasca defenisva i ofensiva, on destacava en els rebots. La selecció ha arribant a tenir un 15-4 al marcador. Ara, prompte, els russos han començat a mostrar perquè estaven on estaven i han fet una excel·lent pressió que provocava que, tots els tirs que es feien, foren a partir de 7 metres. Ha sigut curiós vore una jugada com Cabezas estava baix de la canasta i Gasol feia de base. No obstant, tot i la pressió, la selecció seguia a la d'ells amb 4 triples consecutius ( que al fi i al cap ha sigut el que els ha mantingut un poc vius) i amb Calderón ( per a mí el millor d'aquest equip en aquest Eurobasket) de manera brillant. Però, si vols guanyar s'ha de encertar en la canasta i no ha sigut així, fet que ha provocat que al segon quart es retiraren en un 34-31.
El joc dels de Pepu ha estat irregular en atac i en defensa, i ha funcionat a base de ratxes, la qual ha provocat que en el tercer quart pareixia que fora de nou a guanyar amb un Pau Gasol com sempre. Però Kirilenko ha liderat al seu equip, tot i la seva targeta de faltes que l'han fet estar molt de temps a la banqueta. La selecció espanyola rotava i no tenia idees, es fallaven pases cantats, es tenia pressa, es feia una defensa molt irregular, agressiva, sense tenir cap punt en concret on anar. El darrer quart ha començat igualat amb un 49-46, on el guió on començava forta la selecció i Rússia remontava pareixa tornar a repetir-se. Però no ha sigut així i el marcador ha estat a tothora variant per a uns o per a altres. Pau Gasol ha paregut que renaixia de les cendres on havia estat durant molt de temps aquest partit, però no ha sigut suficent. Si vols guanyar no pots fallar tant de des del tirs lliures, però sobretot, no pots encertar 7 canastes de 30 en intents en tirs de dos. Aquesta mancança la ressolien amb l'encert en els rebots, tant defensius com ofensius.
L'espia de la CYA que juga en els comunistes, Holden, ha agafat el baló i ha fet 6 punts en l'últim minut. Aquest fet, suposava una sentencia a una selecció que era incapaç d'encertar un sol tir de baix la canasta. Faltava un minut i s'arribava a un 59-58, després d'haver perdut un avantatge de 5 punts que pareixia definitiu. De nou, l'espia agafava el baló i posava, a falta de dos segons el marcador final de 59-60. Però quedava una jugada, Pau Gasol tirava i el baló no entrava... Els Russos li tornaven la moneda als espanyols després d'haver-los guanyat hui en l'altra final, la de Volleyball (que ningú s'hen ha recordat d'aquest esport fins avui que han guanyat).
En definitiva, la sensació que ha donat ha sigut d'una banda, la de confiança del públic: no es pot jugar una final en casa i no animar com fan a altres estats com als Balcans. Era curisó vore la quantitat de farándula que hi havia, com deien a la SER, sino eres un famós no podies entrar a vore la final. I d'altra banda, la selecció també ha pecat un poc de confiança ja que no ha sabut rematar a Rússia en els moments que l'ha tingut contra les cordes. Així i tot, no es pot arribar sempre una altra final consecutiva del Europeu i s'ha de vore que el rival també jugava i ha fet que Pau Gasol i Navarro tingueren un dels seus pitjors dies, en quan a anotació... I per això hi ha que felicitar als jugadros de Pepu pel gran torneig que han fet. M'agradaria dir a molts que el bàsquet és un esport que es juga tot l'any, i que no és juga sols quan juga la selecció, hi ha Eurolliga i ACB, i els mitjans de comunicació no li donen mai ressó, cosa que hem pareix lamentable al representar més a un esport que no pas el futbol, contaminat d'interessos econòmics i polítics.
En definitiva, sempre ens quedarà Moscú...per la selecció de Volleyball
L'espia de la CYA que juga en els comunistes, Holden, ha agafat el baló i ha fet 6 punts en l'últim minut. Aquest fet, suposava una sentencia a una selecció que era incapaç d'encertar un sol tir de baix la canasta. Faltava un minut i s'arribava a un 59-58, després d'haver perdut un avantatge de 5 punts que pareixia definitiu. De nou, l'espia agafava el baló i posava, a falta de dos segons el marcador final de 59-60. Però quedava una jugada, Pau Gasol tirava i el baló no entrava... Els Russos li tornaven la moneda als espanyols després d'haver-los guanyat hui en l'altra final, la de Volleyball (que ningú s'hen ha recordat d'aquest esport fins avui que han guanyat).
En definitiva, la sensació que ha donat ha sigut d'una banda, la de confiança del públic: no es pot jugar una final en casa i no animar com fan a altres estats com als Balcans. Era curisó vore la quantitat de farándula que hi havia, com deien a la SER, sino eres un famós no podies entrar a vore la final. I d'altra banda, la selecció també ha pecat un poc de confiança ja que no ha sabut rematar a Rússia en els moments que l'ha tingut contra les cordes. Així i tot, no es pot arribar sempre una altra final consecutiva del Europeu i s'ha de vore que el rival també jugava i ha fet que Pau Gasol i Navarro tingueren un dels seus pitjors dies, en quan a anotació... I per això hi ha que felicitar als jugadros de Pepu pel gran torneig que han fet. M'agradaria dir a molts que el bàsquet és un esport que es juga tot l'any, i que no és juga sols quan juga la selecció, hi ha Eurolliga i ACB, i els mitjans de comunicació no li donen mai ressó, cosa que hem pareix lamentable al representar més a un esport que no pas el futbol, contaminat d'interessos econòmics i polítics.
En definitiva, sempre ens quedarà Moscú...per la selecció de Volleyball
0 algú ha dit...:
Publica un comentari a l'entrada