Eres italiano o francés?

Quin dia més estrany. Aquest mig dia, quan venia de la facultat de parlar amb el nostre degà ( ja vos contaré un altre dia alguna cosa sobre ell) s'hem plantejava un dubte existencial: que dine? La cosa variava entre algunes opcions sanes (ensalades) o d'altres no tant sanes (hamburguesa). Al final...la no menys sana, com no! Res, resulta que quan he demanat l'hamburguesa sense formatge, el xicon de la barra m'ha dit: "eres italiano o francés?".... M'he quedat pillat, en la vida m'havien dit això per parlar la meva llengua, i menys que si era italià!! Quan li he dit que no, que era valencià i que si no m'entenia era perquè parlava amb català (el xic tenia pinta de ser d'Erasmus). Ell ha dit : "ah! formatge es parecido como al francés "formage". I ahi ja m'he rist prou perquè era surrealista la situació estar explicant-li a un Erasmus que era allò de Països Catalans, el català, que com funcionava la cosa a València i tal, mentre estava esperant a que hem fera una hamburguesa ( que per cert, molt bones pareix que les faces a casa i et quedes prou be i no amb fam com a altres llocs). Al final el xic, m'ha preguntat com és deia "ciao" en català i m'ha dit "adeu"...

Aquest fet m'ha plantejat algunes preguntes, que potser un altre dia ( si m'hen recorde) les contestaré: que hem de fer (l'Esquerra Independentista) per a que els estragners que venen de fora s'hen adonen que estan a un territori on el valencià és la llengua oficial i està sent perseguit, al igual que la nostra cultura? Què hem de fer per a que s'interessen per la nostra cultura? Com hem de trencar fronteres i difondre la nostra lluita a tot el mon i que s'hen adonen que ací també hi ha un problema com a altres llocs com Euskadi o Kosovo? Les respostes tindran potser un factor a tenir en comtpe, l'autodi que hi ha en les valencians i valencians cap a la nostra cultura fa que no es puga apreciar la nostra realitat com a poble a l'exterior. Pot ser resulte una xorrada, però estaria be, per a anys següents i espere que aquest any pròxim si, pel que fa a la universitat, fer actes destinats als Erasmus per a explicar-los el tema de com està. Això si, no podrem fer una tasca d'integració fins que no aconseguim crear un teixit social català que s'hen adone de la precarietat en que vivim, de la persecussió a la nostra cultura, del procés de mercantilització que estem patint a la universitat (el pròxim post anirà sobre açò), sobre la repressió que patim per defensar unes idees, etc.

En fi, que pènseu?

PS. És un post rallant i escrit de manera ràpida ( en 9 minuts per a ser concret).