Agustí

[Publicat a Bocairent.net]

Hui m'abelleix parlar d'un xiquet de 10 anys, el qual, com totes i tots, va a classe, juga amb les amigues i amics, està amb la família... Un dia qualsevol, Agustí va baixar de sa casa i marxà cap al col·legi. Com sempre, la seva mare li havia dit que agafara les bosses de reciclatge i que les tirara al contenidor de vidre, cartró i envasos. Era ja un costum a sa casa el fet de reciclar. Sa mare sempre li deia: "cal que cuidem el nostre entorn perquè el dia de demà puguem gaudir de la natura com ho fem hui".

Una vegada ho havia tirat tot, mentre esperava el seu company de classe, va veure com un cambrer llançava una bolsa molt gran dins el contenidor de la brossa. Aquesta bolsa ell no ho sabia el que contenia, però de segur que tindria molt de vidre, ja que va fer un soroll molt fort. Desprès va veure com un altre xiquet tirava una bola de paper d'alumini al terra i com una dona major no feia res mentre el seu gos feia les necessitats en la vorera del carrer. El nostre amic, de la ràbia que li va donar veure aquestes coses, ja no va esperar el seu company i se'n va anar corrents a classe.

Ràbia direu? Doncs si, d'una banda perquè a la seua classe i a sa casa se li estava ensenyant en aquella època que calia ser cívic, i que s'havia de respectar els altres si volíem que ens respectaren. No sols per això, sinó que calia recilcar, com ja hem dit, perquè així aconseguiríem que no es talaren tants d'arbres i que no calguera fer noves botelles de vidres si totes les que utilitzem les dipositàvem al contenidor. I com no, perquè quan anava amb el seu gos un dia pel carrer i va fer les seves necessitats, l'autoritat local li va soltar un bon sermó perquè eixes coses no es podien fer a la via pública.

Li va donar tata ràbia que el seu mestre, abans d'entrar a calsse li va preguntar què passava. En contar-li-ho, li va dir que no calia que es posara així, que la societat on vivíem estava plena d'irresponsables on totes i tots es creuen tenir drets i cap obligació. Miquel, que era el nom del seu mestre, va continuar dient que el que havia de fer ell és ser cívic i cuidar la seua terra, que formava part de la seua cultura. "Com ho podia fer?", preguntava Agustí. "Doncs amb moltes ganes sobretot, i intentant mostrar a la gent que no cal ser un expert en el canvi climàtic com el cosí de Rajoy per poder ser cívic i respectar el teu entorn", contestava Miquel.

Tot seguit li va donar els següents consells: no ser un "gos" i tirar el paper o la bolsa de pipes a la paperera més pròxima o tirar-lo a la de casa; portar sempre bolses de plàstic per quan isca amb el gos a passejar; comprar diverses papereres on poder separar el material de reciclatge de manera ordenada o, si no, anar separant-lo amb bolses; denunciar a l'Ajuntament o a les autoritats corresponents el lamentable estat del nostre entorn ( les voreres de la carretera, els parcs, el Barri Medieval, la Serra Mariola, etc); i com no, entre moltes altres coses, intentar donar sempre exemple. Agustí ho va entendre i va seguir el dia amb una lliçó apressa.

***********************
Potser la història semble simple, però m'agradaria que vos posàreu a pensar: quantes voltes heu tirat un paper a terra perquè la paperera és molt lluny? Quantes voltes no heu reciclat per mandra d'haver de separar el vidre, el cartró, el plàstic, etc? Quantes voltes heu llençat la bolsa del ferm fora del contenidor perquè el contenidor estava ple i no tenieu ganes d'anar al del costat que estava 50 metres més amunt? No sóc cap expert en matèria de reciclatge però veig que a Bocairent, on hi ha una gran consciència sobre aquest tema, podem millorar encara més exigint a totes i tots responsabilitat. Sobretot a aquelles que no ho fan per mandra o per desinformació. Hem de donar exemple als que no ho fan i als menuts, que són el futur no ho hem d'oblidar-ho mai això. I com no, exigir a les autoritats competents un major compromís, posant a l'abast de totes i tots els contenidors més prop per a facilitar-nos la nostra tasca "recicladora", entre altres coses. No es tracta de ser un "hippi" amb barba que diu ximplerires, sinó d'aprofitar un lloc com aquesta tribuna, per a intentar que reflexionem per veure com podem millorar el nostre entorn amb coses simples com el reciclatge.