A l'estranger

Anar a als països veins com Iecla és tota una experiència a tenir sempre present. D'una banda, t'adones que estas a un altre territori, una llengua i cultura diferent i que per tant, estas a l'estranger. Sempre hem fa gràcia la seva dialèctica: "pelotikas", "eeeeeh...", però sobretot el seu accent entre castellà i andalus no té pèrdua! Per cert, enguany no ens han demanat el DNI ni el Passaport quan hem passat per Villena...raro... D'altra banda, que quan et trobes amb algun "compatriota" et sents millor o et dona peu a tenir més confiança (cony pareix que estiga fent algun text romanticista). Si no mirem com, apart dels anys que anem a un bar d'aquesta població estranya, el propietari que és de Vinarós ens tracta de manera amable i nosaltres agafem tanta confiança que comencem a encendre la televisió per vore si ja baixa la Virgen, com dirien allà.

Però per acabar, tant sols comentar les festes, les quals crec que són les més patriarcals que he vist en la meva vida. Primer perquè sols poden eixir homes i es basen en tradicions antigues com són les soldadesques (que són els antecedents del que avui en dia coneixem com Moros i Cristians, com be apuntava Blai Perigüell). Les festes, bàsicament es tracten en anar fent desfiles militars (no sé com dir-ho ara) i anar a casa d'un Cabo o el del Baston (no ho sé be com es diuen ara els càrrecs, però som com Capitans i Alferç). Mentre es va fent aquest pasacarrer a ritme de marxa militar, es troben alguna altra "companyia" sempre i es fa un "saludo" respectuós dels membres de la comparsa on es lleven el barret i el "president"ix per a saludar a l'altre president, crec. (però aixó si, toquem pas-dobles actuals o no tant actuals, però marxes militars no en toquem, menys mal). Apart de tot aquest ritus, hi ha tres dies de quatre que són festes, on es pasen disparant en arcabuç tota l'estona. No anem a valorar ara aquest tema perquè no m'apetix i perquè pense, que tots pensareu com jo, que aquestes coses cal tenir molta seguretat i no com ho fan ells( si voleu saber com ho fan pregunteu-ho als comentaris ). El que hem pareix més indignant de tot, deixant a banda que les dones no poden participar, que els xiquets de menys de 18 anys puguen disparar com si no passara res al costat dels majors, els quals tenen càrregues de pòlvora molt grans. I com no, sols apareix la dona en la festa en un dia com ahir per la vesprada, el dia que se li fa l'ofrena a la Virgen: els homes trauen a passejar a les dones, totes vestidetes amb peineta i arreglades i amb un ramell de flors.

En definitiva, que les festes de cada poble que les facen com vulguen però com nosaltres ja portem 25 anys anant podem, almenys, opinar el que vegem be o que vegem mal, sense cap intenció de fer que ho canvien! A més, que si no ho entenem és perquè potser tenim altra cultura o estem a altre país no?

Xiquet que avui dispararà en aquest arcabuç pòlvora. La indumentària és de pingüí total.


Relacions de classe, els que porten la capa són els que carreguen al pingüí la pòlvora i el que a més, la porten. Hem pareix un bon exemple de relacions de classes de temps passats, o no tant passats....


Si es fixeu mireu com pujava el fum de la pòlvora des trons que estaven fent...


Una vista de Iecla, tot i que des de més a dalt és més espectacular


Els pingüins apunt de disparar, adoneu-se de la quantitat de fum que hi ha per culpa de disparar. Ah! També podeu vore com estan darrere els que carreguen la pòlvora.