La penya campió de Copa

[Publicat Salse 05] Que visca el bàsquet! Tant sols puc dir açò desprès d'aquesta gran final que ens delectat Tau i la Penya, tot i que s'ha notat una mica l'esforç que han fet durant els anteriors dies ( és normal, són humans encara que parega que no). D'aquest partit cal dir una cosa important: la tasca que ha fet Aito.

Molts són els elogis després del partit al jugador MVP, Rudy Fernandez, però pense que el gran mèrit el té el seu entrenador. Desprès d'anys on el DKV ha deixat d'una banda els títols que el coronaven com al millor del continent o el domini en el campionat espanyol, per vagar pel desert, fins que Aito va aparèixer. Amb la seva gran trajectòria i l'aposta que ha fet per la cantera ( no sols Rudy o Riky, sinó Pau Ribas o Ferran Labinyas), han tornat a ser l'equip que era: un gran. Però aquesta nova imatge no se li ha donat potser pels títols, sinó pel joc tant espectacular que fan. I ho han demostrat davant d'un TAU que ha claudicat després de guanyar-los en anteriors edicions.

Però no ha sigut fàcil, el partit no s'ha resolt fins l'últim minut on Rudy ha decantat el títol cap a la Penya. El TAU va començar amb molta més força després de que el DKV s'emprenyara en tirar de tres ( 13 triples fallats en els dos primers quarts) i no li anara be. El TAU ha perdonat l'avantatge que havia agafat i haguera pogut trencar el partit però al final, amb una antiesportiva la Penya ha reaccionat i el partit ha començat a canviar les coses i fer que la maledicció de la final es llevara. El TAU seguia la seva tònica de guanyar el partit, es notava qui té més experiència en aquestes coses, però de la confiança de que el TAU anava a guanyar amb els punt de Rudy la cosa pareixia que no anava a ser tant fàcil. I això ha sigut, fins la meitat de l'últim quart, el TAU s'ha afonat en la zona 2-3 planejada per Aíto i amb la inspiració de Rackocevic. Els dos equips arribaven cansats i fallaven molt, però la Penya va mostrar que pateix de Rudy dependència i s'ha deixat guiar per aquest grandíssim jugador. En definitiva, un partidàs que ha mostrat quins són els nous talents...Rudy i Riky Rubio.

Rudy ha sigut el millor, no cal oblidar-ho però també pense que moltes vegades l'equip peca de massa dependència en el seu joc i es mostra amb que sempre les tira ell totes i vol tenir sempre la possessió del baló. Ahir per exemple contra el Madrid en la semifinal, tenia tanta gana de fer-ho ell tot que es deixava el baló arrere. Però no obstant, és el gran artífex d'aquesta copa. I el segon és Riky. Com va canviar el partit contra el Pamesa quan ell va eixir a jugar, on des de la defensa van poder arrollar a un feble Pamesa. A més, mostra la seva sang freda des del llançament del tir lliure, i això que no té encara els 18... I no puc deixar de costat a Pau Ribas, que és un gran jugador de la cantera també, però que està en un segon plànol davant de la doble R.

En definitiva una victòria mereixcuda i que siga l'inici d'una gran època de triomfs...