dimecres, de març 19, 2008

No hi havia a València

"Amb el somriure, la revolta. Així t’espero i t’imagino i en l’horitzó de la mirada el gest utòpic que et reclama." Lluis Llach

Assegut al meu ordinador, amb música frenètica de la mà dels Balma Bassotti (ais no, dels Banda Bassotti), mira per la finestra... Seguint pensant que sóc un il·lús de la vida i que a voltes, cal donar un pas enrere per donar dos passos endavant. Aquestos dies han sigut un vertader goig, ho he passat molt be. Amb els amics i amigues de sempre, i amb les amigues i amics "nous" però no menys importants que la resta.

Les falles d'aquest any m'han demostrat una cosa, que les hem de recuperar. Les Falles Populars i Combatives, han estat, segons el meu parer, un èxit pel bon ambient que ha regnat. Sempre es pot millorar, això està clar, i poc a poc anirem perfeccionant cada volta més l'alternativa d'oci a les Falles Blaverofeixistes de l'actualitat. La veritat que al sopar d'ahir del Terra, era una sensació estranya estar al carrer, sopant i amb la falla dels del Terra al costat (no per què era lletja eh! sinó tot el contrari, estava molt be i una llàstima que la cremaren). Per la vesprada havien fet concert amb el Freixes, taller de dança i xocolatada : cultura popular en estat pur en definitiva. Aquest any, en tot el que he criticat jo a les Falles i tot allò que l'envolta, he vist el que s'ha de fer per recuperar-les, i enguany s'ha començat a consolidar ja la veritable alternativa. No sóc faller, però si soc amant de la cultura popular i aquestes festes no son com les volen fer els de Nou Campanar i tota la resta de les falles de la Junta Central Fallera.

En fi...quina rallada per a dir que ha estat tota experiència positiva aquest any!

PS. El títol motivat pel taller de poesia d'anit...

2 algú ha dit...:

Anònim ha dit...

Ilús...aix mare! Diuen que d'il·lusió també es viu, d'il·lusió i d'esperança, i això és una cosa que ens caracteritza. I per això fem les falles populars, per això encartellem i per això continuem anant a l'ADR (que vaja rollo) perquè som il·lusos i això ens fa tindre l'esperança de que tot, algun dia, pot canviar. Després de veure que les urnes no ens ensenyen el País que nosaltres coneixem, continuem amb l'esperança de retrovar-nos amb ell...
I res...que els moments que hem compartit aquestes falles ens han fet compendre que es pot estar "serio" i es pot estar "de festa", sempre des d'una prespectiva d'ilús, que és el que som, veritat?
M'alegre de ser una part d'ixos amics "nous"...juas juas XD
[inestablement ilús. JSR]

Víctor ha dit...

Al final has deixat la teva firma...T'ha costat però ho has fet...

Desprès hem deies que no calia ser il·lús!