Després d'acabar el curs d'una manera no tant òptima com altres anys, estic ja a Bocairent i estic descansant d'aquest messos tant estressats. Però això si, sempre m'ha ajudat la música en aquestos dies. Per a cada moment, per a cada sentiment, per a cada lloc, sempre trobe una música que m'ajuda a seguir i tirar cap endavant. Linkin Park, Los Delinqüentes, Obrint Pas, Fermin Muguruza, Franco Battiatio, Eina, Chemical Brothers, Raimundo Amador, Johan de Meij, Pendulum, Adriana Puello, The Who, Verdcel, Ovidi Montllor, Shostakovich , The Police, Hechos Contra el Decoro, Maler, Bob Marley, Skatalites, Mozart, Latino Band Music, Frank Sinatra, Reincidentes, etc etc (i no pararia mai de dir música que m'agrada..), són grups que a cada moment m'ajuden. Tant és la meva passió per la música que no se viure sense ella, sempre abans d'anar algun lloc escolte una cançó, o fins i tot un troç sols. Conec a gent que li agrada la música com a mi i que disfruta en tot tipus de música, fins i tot quan comencem a dir grups que ens agraden tens eixa sensació d'estar feliç. No vos ha passat mai estar en una conversa i dir algun grup i abraçar-te amb la companya o company perquè li agradava molt també?
Recorde que quan era més jove (jeje) solia dir que a mi la música comercial no m'agradava, com per l'exemple de les amigues de Laia les de Dulce Tentacion. I es veritat, ho pense així encara. El que ha canviat és que he obert el meu repertori i no sols escolte rock-català/ska com feia abans. Cada música és una realitat totalment diferent, cada cançó (en teoria) està feta per alguna cosa i per unes circumstàncies concretes i amb uns fins diferents. Cada grup, cada estil té la seva cosa bonica i la que t'atrau a escoltar-ho sense parar. En definitiva com diria Kandinsky "Qui crea una obra, crea on món". Vos deixe un vídeo que m'ha motivat escriure açò que vos he posat...
Recorde que quan era més jove (jeje) solia dir que a mi la música comercial no m'agradava, com per l'exemple de les amigues de Laia les de Dulce Tentacion. I es veritat, ho pense així encara. El que ha canviat és que he obert el meu repertori i no sols escolte rock-català/ska com feia abans. Cada música és una realitat totalment diferent, cada cançó (en teoria) està feta per alguna cosa i per unes circumstàncies concretes i amb uns fins diferents. Cada grup, cada estil té la seva cosa bonica i la que t'atrau a escoltar-ho sense parar. En definitiva com diria Kandinsky "Qui crea una obra, crea on món". Vos deixe un vídeo que m'ha motivat escriure açò que vos he posat...
2 algú ha dit...:
La música és el millor antidot per qualsevol malatia.
I no l'hem d'etiquetar. Hi ha comercial que és molt bona i alternativa fastigosa.
una abrçada des de Beni.
Per a mi la música comercial és aquella que es fa per a vendre, no per a expressar el que senten. Em dona igual que siga pop, rock, ska o indie, si fas música per vendre això per a mi és música comercial. No volia referir-me sols a la música que solem escoltar ales 40 principales. Ahi he estat un poc mal ja que no m'he expressat molt be. I si, pense com tu, hi ha música alternativa que és molt lamentalbe. Però per a gustos, colors!
Publica un comentari a l'entrada