El que tocava el tambor...

Casualitats de la vida, el divendres comentàvem que un xic de menut tocava la caixa i ara està triomfant pel món. I aquest matí, quan m'he alçat ma mare m'ha dit que llegira un article on li feien una entrevista a Jaume . "Jaume en el periòdic? Què cony ha fet ara!". El primer que m'ha passat per la ment. He obert el periòdic i m'he quedat flipat..."Si és Jaume, i li fan una entrevista en el Mundo!." Nos si era perquè m'acabava d'alçar o perquè em durava encara el surrealisme d'alguna estona de la nit d'ahir, però el que veia era real i flipava!

Bé, Jaume Santonja, és un jove percussionista que ha sigut des de ben menut un apassionat pel món de la música, per viure fent el que li agrada. Els records que he tingut amb ell de petit quan començàvem a descobrir que era la música són molts, des de portar els timbals quan estrenaven Alamir en Bocairent, passant per un dia que vam tocar en la banda que portaven els nostres pares, o quan m'ensenyava a tocar la caixa en el local de festes, etc... Més enllà dels records d'infantesa, i no tanta, Jaume ha estudiat el Superior de Percussió a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i actualment estudia a Amsterdam. El motiu de l'entrevista que li han fet al periòdic el Mundo, és per les actuacions que farà a Madrid i Barcelona la setmana vinent amb l'USB Verbier Festival Orchestra (una de les millors orquestres de joves intèrprets).

En l'entrevista, Jaume ens conta com la VFO vibra i fa vibrar. Narra com va entrar i l'afortunat que és al estar en una orquestra on es van presentar 1000 candidats per a 50 places... A més, el reportatge conta que van estar donant classe amb els magnífics músics de la Metropolitan Opera Orchestra de Nueva York i tot el seguit número de concerts que van fer i farà arreu d'Europa, EUA, etc. Sobre el seu viatge a les amèriques Mila en el seu blog viatger ho va comentar.

En fi, tant sols tinc paraules d'admiració cap a ell i el que està aconseguint amb tant sols 22 anys. Des d'ací, li done l'enhorabona per tot el que ha fet, fa i farà (que de segur que serà molt!). També l'enhorabona corresponent als seus pares. Sort i a seguir gaudint de la música com ho fas Jaume!

PS. La foto del Festiu és l'última que tenim junts. No sé qui són els del costat, però la xica pareix que estiga posant amb nosaltres...