diumenge, de novembre 02, 2008

La cançó del cansat

Avui tant sols m'apeteix dir que estic cansat...

Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.

Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.

Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.

És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.

I torne a repetir: sóc alcoià.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València.





Lectura recomanda: Xavi Sarrià "El poder d'una cançó"

3 algú ha dit...:

Anònim ha dit...

Molt bo l'escrit del Xavi al seu blog, i com diria Feli: 'Si ens queda la cançó per fer-nos poble...'

Gran cançó la del cansat, bona elecció!

Anònim ha dit...

*Feli no, Feliu. xD

Víctor ha dit...

Qualsevol cançó d'Ovidi és bona i si ho mescles amb un post de Xavi, espectacular i ara em comentes amb un fragment de Feliu...doncs ja no tinc res més a dir! xd