dimarts, de gener 13, 2009

El calvo, la dona de la llavadora i el tuning

Dia de la loteria, els mitjans de comunicació buscaven acudir prompte al lloc on han venut els primers premi. De colp, una història que tot directiu de televisió desitjaria haver pogut fer-la pel suc que podria traure. Una dona, amb un entrepà rollat amb paper d'albal, havia llavat el dècim guanyador i no sabia si podria cobrar. El resultat? La història a primera plana dels grans periòdics i telenoticies. A Barcelona un jove anunciava que tenia el dècim després de rapar-se el número al cap. Li havia fet una foto al dècim perquè no es fiava de la gent. Els banquers acudiren a per ell com a autèntics carronyers i els seus diners. Però també un calvo intentava anunciar que tenia el premi a una altra localitat catalana. Als altres llocs també trobavem històries com una dona que havia pagat per fi el prèstec que li havien fet per al seu negoci o aquells estrangers que havien pogut tenir la sort de cara i veure que la seva aposta de futur tenia un regal inesperat. El dia de la loteria fou un autèntic show mediàtic, com tots els anys, però aquest any la ficció superà en alguns moments la realitat. Des d'ací, el meu respecte a un crack de la televisió i el seu programa que cada dia m'enganxa més: Salvados del Jordi Evole. Entreu a la web de la Sexta i mireu el programa complet si no heu vist les històries de ficció que va colar el Follonero eixe dia.

2 algú ha dit...:

arnau ha dit...

Doncs durant el sorteig, quan encara no havia eixit la grossa, els de Canal 9 anaven connectant en directe, en diferents punts del país.

Un d'ells, era un magatzem de taronges a Daimús, on totes les que treballaven eren dones, menys, un home, i el periodista per a "no estar sol" (paraules literals del periodista) es va posar a parlar amb l'home aquell.

L'artista, va dir una de les grans frases del dia, a la pregunta, què li diria a la seva dona si li tocara la loteria, va respondre, dir-li que prepare els papers, de què? preguntà el periodista, i el va respondre, "del divorcio de que va a ser".

Fantàstic, i així molta gent, és un dels dies que més m'agrada, la gent fa unes coses impressionants.

Vinga, ens vegem pel món!

Arina ha dit...

jaja a mi també m'agraden les històries de la sexta. Lo del xaval del número rapat al clatell, el que es volia tunejar el cotxe...el clàssic nen de castefa, me'l vaig creure i tot...pensava vaya pardillo surt per la tele que li ha tocat la grossa. Que bons! que fàcil és enganyar a la gent. Això denota que els mitjans de comunicació són les clàssiques eines de manipulació de masses i ja està bé que es vegi ben clar com n'és de fàcil la des-informació. Un petó guapo i a veure si ens veiem per beni!