Un altra vegada...

Que trist que dia rere dia moltes de les línies que escriga siguen per a denunciar la repressió que patim els que defensem la terra o per denunciar les agressions feixistes que patim al nostre benvolgut país.

D'una banda, trobem el cas de Vicent Martí, lluitador per l'horta de València i de gran reconeixement tant per les seves iniciatives agrícoles ecològiques com per haver estat designat com a millor agricultor de l'Estat. La seva tasca de lluitador per l'horta li ha fet acudir als tribunals per haver desplegat una pancarta al ple municipal quan es tractava el tema dels plans urbanístics que l'ajuntament d'Alboraia portava a terme. La fiscalia li demanava 6000€ per aquesta acció simbòlica. Que trist que un company que estima la terra, que la cuida, que la tracta com s'ha de tractar en un mon com l'actual, siga acusat per defensar el que és legitim, el que ens ha donat sentit a tots nosaltres. De nou, Vicent ha estat el cap de turc del moviment que defensa l'horta. Així i tot, continuarem avançant

D'altra banda una nova agressió feixista al País Valencià, com ha comentat el Paco i amb el qual comparteix tot el que ha dit. Hauria d'estar immunitzat com la resta de la societat valenciana de les agressions feixistes ja que són un fet que passa dia a dia. És una cosa que es té assumida com puga ser aquelles persones que demanen almoina al mateix lloc tots els dies, al final acaba sent invisible, pitjor, acaba sent "normal". No és normal que de nou, el feixisme, l'extrema dreta espanyolista ataque una seu d'un partit polític, ERPV, o contra la CSJ Kimera de Mislata, i la societat estiga tant adormida, tant passiva que no fa res. De nou, hem d'estar "contents" de que no ha passat res, que "tant sols" es poder contar danys materials. I una merda! Ja n'hi ha prou, els polítics i les institucions valencianes com les que depenen de Madrid no mouen ni un pèl, i d'ací a poc de temps tornarem a estar escrivint aquestes línies de ràbia i impotència. Com diu el Paco " com ja s'ha dit tantes i tantes vegades, si aquestes accions covards es produïren a Euskal Herria omplirien pàgines de periòdics, capçaleres de telenotícies i tertúlies radiofòniques. Però com que passa ací, al País Valencià, i els agredits són centres socials i partits esquerrans, no passa res."

Que trist companys, que trist que la justícia d'una banda i l'extrema dreta de l'altra actuen amb un objectiu: aniquilar, destruir als que estimem la terra, als que denunciem i combatem el feixisme dia a dia. Però, aquestes coses tant sols tenen un fi, continuar, continuar i continuar. Cada cop tenim més legitimitat per fer el que fem, per pensar com pensem i per actuar com actuem.

I com dirien els Obrint Pas :

Ells tenen el poder, ells són omnipresents,
ells et controlen, t'identifiquen.
Ells et jutgen, ells condemnen,
ells torturen i assessinen,
dia a dia ens assessinen.

Trencant esquemes que ens han fixat,
creant nous espais per poder pensar.
Obrint-nos pas, continuant avançant,
recuperant el somni que tots hem somiat.

(Continuant Avançant, 1999)