Dins la Taifa de La Carrau

La Carrau ha estat un grup que sempre li he tingut un fervor especial. Pot ser ve motivat perquè el folk des de menut, en aquelles trobades en valencià o als finals d'algun correfocs, sempre ha estat present en el que he escoltat per ahí. Ara, el seu folk no és el de "tota la vida" sinó que ha revolucionat el folk català amb els seus discos. Feia temps que no l'escoltava la veritat, i aquesta setmana de relax he tornat als seus sons per a retrobar la tranquil·litat. Aquest març tornen amb quatre cançons noves qe formaran part d'un LP per parts (quan isca ja vos ho posaré per ací).

El disc que he escoltat més detingudament ha estat el de "Dins la Taifa". Disc que els consolida al més alt del folk i que els ha servit per a barrejar amb estils com la rumba (amb l'inconfundible cantant de La Cabra Mecànica que canta a "Poeta de Carrer" i "Desig" o amb "Rumba del Nord" amb Borja Penalba fent cors) o alguna cançó més punkarra com la de "Sort". Si hi ha algunes cançons que m'han agradat han estat les dos últimes, "Tiba" (que té fragments de la melodia del passacarrer de Bocairent) i "Més" que comença de manera espectacular amb una marxa mora. No obstant això, cal que anomenem que al disc hi ha grans cançons com "De Matí" o "Per la de l'U" que recorda al folk que es fa per l'Horta, de l'estil de la Malaguenya de Barxeta. En fi, una passada el disc d'aquestos de la Carrau, que amb la seva música que fa ballar a tothom mesclada amb la denúncia social mitjançant ironia, fan que siguen un dels grups més potents del panorama actual.