Què està passant a Hondures?

El passat diumenge, a Hondures es va produir un colp d'estat militar. El president electe, legítim per les urnes i els ciutadans i ciutadanes d'aquell país, Manuel Zelaya, va estar segrestat i deportat fora del país per militars. Les informacions que ens arriben parlen de que fins i tot els tribunals havien declarada il·legal la consulta al poble. Des de quan els militars fan un colp d'estat i és legal? No vos pareix que hi ha alguna cosa que no funciona? La majoria de les informacions provenen de periòdics estatals que en l'apartat d'Amèrica Llatina sempre mostra la seva vertadera cara: empreses i no mitjans de comunicació lliures. Avui he llegit el Público, i de nou, Ignacio Escolar (que llàstima que no estiga al capdavant de Público com abans) ha desxifrat amb set punts algunes incògnites que giren al voltant. Abans de posar-vos el text, vos recomane seguir des de pàgines com Rebelion o Kaos en la Red per a contrastar-les amb les notícies estatals, d'aquesta manera podreu tenir una visió més àmplia del que veritat passa. Ací teniu l'article [traducció del google traductor]:

1- El que havia convocat per al diumenge, el que els colpistes han impedit, no era la reelecció permanent de Zelaya ni la presidència vitalícia. Ni tan sols la reforma de la constitució. Ni siquiera la reforma de la constitució. El que es votava era una consulta no vinculant per preguntar als hondurenys si els agradaria que en les pròximes eleccions, en les de novembre, es votase també la creació d'una assemblea constituent de reformar la carta magna. En resum: era una cosa aparentment tan inofensiu com preguntar si es podia preguntar per reformar la constitució, un fet que, d'altra banda, la pròpia constitució hondurenya impedeix.

2 - L'actual constitució d'Hondures estableix un mandat únic als presidents de quatre anys. Zelaya acaba el seu aquest any i, en qualsevol cas, no es podria presentar a la reelecció perquè pel novembre no estaria aprovada la reforma constitucional que ell proposa. Com a molt, hauria estat possible que en aquesta data es votara la possibilitat d'una reforma constitucional. Ell mateix ha negat en diverses entrevistes que tingui intenció de presentar-se a la reelecció.

3 - El parlament està enfrontat amb el president entre altres coses perquè Zelaya, un terratinent acomodat i conservador que va concórrer a les urnes pel Partit Liberal, ha fet després una política d'esquerres i s'ha aliat amb Hugo Chavez. A Hondures governen des de fa dècades dos partits, el Liberal-de centre dreta-i el Partit Nacional-de dreta-. Fa uns dies, el Congrés va aprovar una llei per prohibir que se celebrés qualsevol tipus de consulta 180 dies abans d'unes eleccions. És una norma ad hoc, feta per impedir el referèndum de Zelaya.

4 - La constitució hondurenya es va redactar el 1982, sota la tutela d'una dictadura militar que va pactar una transició. És bastant fàcil de reformar-n'hi ha prou amb una majoria de dos terços del Congrés, de fet el text constitucional és ple de correccions-excepte en alguns punts, que es consideren irreformables, com la unitat de la pàtria o la no reelecció del president (el model de president no reelegibles i no reformats es va imposar a principis de segle després de diverses guerres civils provocades per això). De fet, el seu article 4 qualifica la "alternativa en l'exercici de la Presidència de la República" com obligatòria i qualifica la infracció d'aquesta norma com a "delicte de traïció a la Pàtria", una cosa a la qual s'aferren els colpistes argumentant que Zelaya , en plantejar una reforma, ja és un traïdor. Zelaya argumenta que no és així, ja que ell no té intenció de tornar a presentar, que és el que li qualificaria de traïdor. Més clar és l'article 239: "El ciutadà que hagi ocupat la titularitat del Poder Executiu no podrà ser president o vicepresident de la República. El que menyscapte aquesta disposició o proposi la seva reforma, així com aquells que ho recolzin directament o indirectament, cessaran d'immediat en l'acompliment dels seus respectius càrrecs i quedaran inhabilitats per deu (10) anys per a l'exercici de tota funció pública.

5 - L'argument que va utilitzar Zelaya per seguir endavant amb la seva consulta, tot i les sentències, la constitució i noves lleis en contra, era que no es tractava d'un referèndum sinó d'una enquesta. A Hondures, el vot és obligatori. No així en la consulta d'Zelaya, on el vot era opcional. Per esquivar les sentències, la "enquesta" anava a ser realitzada per l'equivalent hondureny al CIS, l'Institut Nacional d'Estadístiques. L'oposició argumentava que la consulta estaria manipulada, ja que el recompte ho faria un organisme que depèn del president.

6 - El Tribunal Suprem que ha ordenat l'expulsió de Zelaya del país (segons la surrealista explicació dels colpistes) no és un Tribunal Suprem equiparable als europeus. 6 Per començar, perquè el seu nom complet és Tribunal Suprem Electoral, la seva composició, com la de la Cort Suprema de Justícia, emana del poder legislatiu (és a dir, del parlament, dels partits que estan enfrontats amb Zelaya, els colpistes que avui han donat per bo el cop militar) i entre els seus poders està regular les eleccions però no detenir els presidents electes. No és la primera jugarreta d'aquesta "institució". Quan Zelaya, inesperadament, va guanyar les eleccions, el TSE va retardar durant més d'un mes seu accés al poder amb excuses tècniques.

7 - Com jurídicament no està establert que el president deixi de ser-ho perquè l'exèrcit ho aturi a la seva casa de matinada per obligar-lo a abandonar el país, els colpistes han falsificat una carta de renúncia de Zelaya-que el seu suposat autor ha negat-signada fa uns dies i on s'assegura que deixa el càrrec per motius de salut. El Congrés ha votat avui la seva destitució i el nomenament d'un nou president fent-la servir com a argument.

8 - L'oposició política al president fa temps que utilitzava el poder judicial per boicotejar el seu govern. Entre els casos més surrealistes està el d'un pla per reduir el consum de combustible i la contaminació que es va denominar "Avui no circula", a imitació d'un altre semblant de Mèxic DF, que funciona des de fa anys. Zelaya pretenia obligar tots els cotxes que parasen un dia a la setmana. La Cort Suprema de Justícia ho va declarar inconstitucional.