I si foren catalans i catalanes?

Una notícia de nou ha arribat als meus ulls. No era una notícia inesperada, sinó tot el contrari. Vivim en un país governat per uns polítics que s'obliden que estan al capdavant per gestionar allò públic. Uns polítics que ho utilitzen tot per a enfrontar-se uns a altres, que han fet a gent que estima la política apagar la ràdio per a no escoltar-los. Aquesta gent no em preocupa si es mobilitzarà contra els polítics, ja que estan polititzats i no suporten als que diuen ser polítics. Diuen ser, perquè realment són netejafonspúblics. Em preocupa més la gent que està descontenta de la societat i no està polititzada. Em preocupa que comence a veure que cal opcions que estan aproximades al feixisme com la solució als mals polítics que vivim.

Un feixisme com el del nostre país que té com un dels seus punts centrals combatre a aquells que defensen el seu dret a l'autodeterminació. Els catalans, per tant, són el seu objectiu més recurrents per a amagar la seva ignorància. Tot el que fan està mal, tot el que escriuen, pinten, canten, pensen, festegen, lluiten, ballen, etc; és obra de la seva falta de lleialtat a la "Grande y libre" i que cal prendre mesures. Si no, mireu com una editorial conjunta per defensar un estatut va generar una gran polèmica (que no cal oblidar que l'estatut s'inclou dins del marc polític espanyol i no demanaven la independència). No han fet cap desacatament a la legislació espanyola, tot el contrari, estan complint-la i demanen reformar-la.

Vet aquí el problema de la qüestió. Què passaria si el senyors Camps i la seva benvolguda Rita foren catalans? Què passaria si ara, després de que el govern central haja parat provisionalment l'enderrocament del Cabanyal, s'ho saltaren amb un nou decret autonòmic català? N'estic realment ja cansat del govern corrupte d'alguns valencians. Per a xics i xiques amb xuleria ells, no hi ha que els guanye, i si hi ha que desafiar al govern central derrogant un BIC no tenen cap problema per fer-ho. Una llàstima que no desafien al govern central perquè creuen en un estat-nació com puga ser els Països Catalans, Euskal Herria, o , fins i tot, el Regne de València... Fan el que volen per al seu beneplàcit, per a poder traure tots els beneficis que puguen. Els importa ben poc la lleialtat a la seva pàtria si parlem d'interessos econòmics, i molt menys, la història i la cultura... Quina llàstima que l'acte al meu país serà vist com un acte valent per part dels que votaren a aquest nefast govern valencià. Que trist que la resta de l'estat ho veja com un simple desafiament entre governs i que no li donaran tant importància realment que té (van a enderrocar un barri històric-artístic perquè si!) si ho hagueren fet a altres llocs.

Però deixent-nos de tonteries. L'espectacle és desolador i tenim un protagonista com és el Cabanyal i els seus veïns i veïnes. S'han vist enmig d'una guerra de decrets per veure qui té més força i s'obliden del més important, de gestionar el públic (no parle de governar). El Cabanyal amb la xuleria d'uns pot quedar esborrat amb un bufit mentre d'una banda, la societat valenciana no desperta per defensar la terra, i d'alta banda, l'oposició no fa més que cridar a la calma als rivals... Per descomptat, els que defensen la terra no faltaran i estarem del costat del gran treball que realitza "Salvem el Cabanyal". Però, com a pessimista que sóc, tornaré a posar-me malalt per veure que sempre es trobarem defensant la terra els mateixos inconformistes. Què passaria si aquest cas haguera passat al Principat? Deixem de banda la premsa mediàtica ara. Segurament un poc més de mobilització social s'hagués produït ja que no tenen cap por a defensar el que és d'ells... Ací a València el que regna majoritàriament és poder eixir el dissabte de festa i poder tenir un cotxe baix d'una cosa pròpia mentre la terra es destruïda i espoliada de dalt a baix.