dijous, de març 25, 2010

Qualitat musical

Sempre recordaré una conversa que vaig tindre a l'institut amb una companya sobre la música en la nostra llengua. La veritat, em vaig quedar molt sorprès amb una de les respostes "no m'agrada escoltar la música en valencià". No vaig voler ni seguir la conversa, amb mentalitats musicals com aquestes (d'on del pa i peixet no ixen), no calia perdre gaire temps. La conversa s'havia començat al veure una fotografia dels amics i amigues en un concert a Ontinyent d'Obrint Pas i Atzukak (quan van estrenar ells el seu segon disc). Finalment, vaig poder veure entre línies com a que la música en valencià, la música feta a la nostra terra, era sols la de "dolçaina i ska" i era sempre el mateix.

Quan parlem de música en valencià en l'actualitat, a la majoria de la gent els ve les melodies dels Obrint Pas. Tothom sap qui són, quina és la seva música i les seves lletres. Vaja, fins i tot als llocs més recòndits els he escoltat recentment. Un grup que ha trencat barreres tant físiques com musicals (no cal oblidar que varen ser els primers en fusionar la dolçaina amb l'ska) però que fora de quedar-se amb els tòpics que els solen etiquetar, mostren  les ganes de seguir creixent musicalment  i que no tenen sostres, i una bona prova va ser el concert de Burjassot de Falles. És inevitable no mencionar a La Gossa Sorda (els de Pego) cada disc és millor i el seu directe, cada dia és més frenètic. Per cert, estan gravant a l'estudi noves cançons que esperem escoltar el més prompte possible! Molts dirien que són el mateix, però per a mi no ho són. Cadascú té el seu mode de fer música. 

Cal tenir present que, moltes voltes,  això dels estils se'ls inventen aquells que diuen ser crítics de música ( persones que escolten "molta" música i els paguen per opinar, o no, i no han estudiat cap carrera per poder opinar musicalment com cal) i posen etiquetes per a poder comparar grups i fer-los la feina més fàcil. Per què dic açò? Doncs perquè hi ha sectors que intenten posar en el mateix sac musical a grups que no tenen res a veure. Hi ha grups que canten en valencià i no tenen dolçaines i no tenen vents. Sé que pot sonar un poc cínic, o fins i tot que no estiga valorant, que estiga menyspreant la tasca musical que fan els nostres grups amb la dolçaina. Però el que intente es mostrar com dins de l'anomenada música en valencià tenim mil grups, tenim un escenari musical molt ric en quant a propostes, en quant a innovacions musicals, però sobretot, quan a qualitat. Cal trencar el tòpic i veure quina música fa cada grup i no quedar-se amb que fan música en valencià. 

Grups com 121db, amb unes guitarres que posen els pels de punta en cançons del seu últim disc (Mètrica Perfecta, Simfonies i Il·lusions o I Mentrestant) i unes lletres quotidianes i poètiques. Arthur Caravan, els alcoians mostren clarament que per a ells la música és, a més d'una lletra, música que et transporta cap a un territori càlid i ple de melodies fora de la realitat. Senior i el Cor Brutal, des de la pròpia ciutat de València, amb una música propera i molt fresqueta, molt lleugera. Varen guanyar els premis Ovidi Montllor al 2009, i amb cançons com El signe del Temps, demostren que són un grup a tenir en compte. Els amics de Naia, des de diferents comarques del País, ens porten una proposta íntima que amb la veu del cantant, les notes del clarinet i els acompanyaments rítmics, ens donen pau però també ganes de seguir endavant en el llarg camí de la lluita i la dignitat. Cantautors com Pau Alabajos ens fan recordar que tenim dignes successors de Raimon i que més enllà d'oblidar el seu passat, el recorden però per tirar endavant tant amb les seves lletres com amb la seva música. Els cardaors Bielorússia, que amb els seus inicis mostren que el pop valencià té una gran salut i cançons com aquesta ho demostren. Ah! I no, no m'he oblidat de Pep Gimeno Botifarra però què més puc dir d'un cantaor que és capaç de fer botar d'emoció igual o més que ho pot fer Fermin Mugurza? 

No podem oblidar grups com Orxata ( escolteu-los, no calen paraules per a explicar aquesta explosió musical), com Rapsodes ( rap made in el Túria), Aspencat ( un del millor dub que he escoltat), Soul Atac ( música negra feta per valencians i valencianes), Red Roja ( els d'Ontinyent amb el seu nou rumb van a menjars-se a aquell que se'ls posse per davant), Feliu Ventura (que amb Borja Penlba han trencat fronteres i porten la lluita constant i diària a tots els àmbits de la nostra vida). Batà ( el nou projecte del Carles Llinares ), Hugo Mas ( l'Elvis Costello valencià), The Skafeinats ( Ska - jazz de qualitat!), Les Maededeus (no em digeu que l'himne regional no mostra la seva qualitat artística! ) etc etc etc...

Amb aquesta ràpida i breu llista dels grups del nostre benvolgut país, ens mostra que l'escena musical, amb obstacles arreu del país, està creixent tant en nombre, com en propostes, com en qualitat! I si voleu gaudir d'aquesta gran qualitat, el proper dimarts 30 de març el SEPC ha organitzat un homenatge al mestre Ovidi Montllor.


7 algú ha dit...:

kukat ha dit...

Paraula a paraula no ho hagueres pogut expressar millor!!!
;)
I ja posats, el gran "boom" de la nostra llengua, que han sigut els Manel, que també son innovadors com els que més!
:)

Ah! Tan faltat els Voltor!!! Metall des d'Altaia!

Salut!

Micraman ha dit...

Totalment d'acord amb unes paraules dignes d'un sabi, o almenys d'una persona q pensa i opina per sí sola i no com la gran majoria.

Víctor ha dit...

Kukat i tant que han sigut un boom, però estava parlant dels grups del País Valencià! I si, han faltat Voltor i alguns altres que m'he recordat després. Gràcies!

Gràcies Microman, però tampoc sóc tant savi!

S.A. ha dit...

Jo pense que el problema és que pareix que en valencià tot és dolçaina i ska, i com no hi ha molta difusió del que es fa... ICatfm fa una bona faena en aquest sentit, pense jo...

SalTimBanKy ha dit...

Aquesta setmana he estat pensant també amb la música en valencià, quina casualitat,jo no sóc molt amant de la dolçaina amb el ska o amb algun altre tipus de mùsica que no siga tradicional no se però no m´agrada, tal vegada em resulta massa potent i repetitva o no se ben be el que és, jo no entenc molt però bé... almenys ho trobe positiu per a potenciar un instrument tant nostre.
També dic i aixo sii,que m´agrada molt Aspencat, aporten algo diferent i fresquet, alegria amb algunes bases de drum´n bass i per cert molta festa!

maria ha dit...

Jo també pense que no podries haver-ho dit millor...

m'ha agradat molt l'escrit i el blog en general!

Pau ha dit...

No ens podem queixar (en absolut!) del paradís musical del que podem gaudir al nostre país. La culpa d'aquesta mena d'etiquetes, com sempre, de 'certs mitjans' que ni estimen no deixen estimar. Una llàstima, com tot. Genial!

PD: Molt guapo el blog!

Firmat: un seguidor foraster. ;)