Per fi...

Ja he acabat la costera que suposen els exàmens a tot estudiant. La veritat que aquest any ha sigut estrany perquè he tingut algun dia de descans, no com altres anys, on eren tres setmanes i era tot seguit. He aprofitat i he anat al meu poble, a Bocairent, i gaudir de les festes de Moros i Cristians. Res, tant sols dir que com els darrers últims anys, després d'exàmens sol afaitar-me i intentava fer un experiment en les "patilles" però com no m'afaite molt no ha eixit gens be. És curiós com un ser humà, o almenys jo, agafa una sèrie de manies, o adquireix uns costums que els fa com si foren uns rituals. Hi ha qui diu que són tonteries, jo pense que no, jo tinc molts rituals en casos en concrets, que sinó faig ja vaig amb mania. No sé, és difícil d'explicar i avui estic un poc espeset. Tant sols dir que ara me'n vaig amb el meu amic Rubén a vore Spanish Brass, un gran quintet de metalls valencià, que estrena una obra del músic i amic, Jose Rafael Pascual Vilaplana. Vos pose ací a Desechos, els quals m'han acompanyat durant aquesta època d'exàmens...