10 anys sense podir gaudir del mestre Jose Rafael Pascual Vilaplana, són molts anys... Pareix mentira que en aquesta dècada no haja pogut vindre vivint al costat de casa i no haver-lo convidat mai. Però be, més val tard que mai i ahir, per fi, vam fer un concert amb ell. La veritat que puc dir, mai havia trobat cara a cara un director que et fa traure-ho tot el millor que tens dins de tu... Amb una mirada sabies com has de tocar, amb un somriure sabies si volia lligat i aguantant una nota, etc. Tot un goig el poder, per fi, haver pogut tocar amb ell. He disfrutat molt amb aquest concert, el qual no ha sigut espectacular en quan a obres, però si emotiu.
Mès enllà del que he sentit quan hem dirigia ell, crec que s'ha fet al final justícia amb Jose Rafael. No entenc encara com s'ha pogut tardar tant a que ell tornara. Molts són els que s'han mostrat els més il·lusionats per la seva tornada, cosa que m'alegre, però el que més m'alegre és d'haver pogut participar amb un concert que li feia il·lusió al mestre Jose Rafael (tot i que hi ha gent que no ho volia vore fins aquest concert). El vertader protagonista ha sigut ell i tot el que s'ha fet, almenys jo, ha sigut per ell perquè la nostra banda és una altra des de que va vindre ell.
Buscant amb l'ordinador m'he trobat amb una entrevista que li vam fer per al programa de Santa Cecília, el company Kinet i jo. Espere que vos agrade aquells que no l'heu llegit.
4 algú ha dit...:
Emotiu concert.
He disfrutat moltíssim tocant, com mai ho havia fet amb la flauta. He de dir que estava molt nerviosa per tindre el plaer de tocar amb un dels mestres de la música (per a mi el millor), però ha valgut la pena. Encara recorde les classes de solfeig quan tan sols teniem 10 anys, o el concert d'acomiadament, en el que vam cantar amb la banda "Vientos del pueblo". Recorde el dia que ens van dir que aniriem a assajar amb la banda per a eixe concert i com vam entrar assustats a la sala d'assaig. Recorde com s'enfadava amb nosaltres, però de seguida continuava donant classe com si res haguera passat... i ara recordaré aquest concert, el que vam tindre el plaer de ser dirigits per José Rafael Pascual Vilaplana.
Esperem que algun dia ens dirigisca algun altre concert.
Jo tenia entes que si que l´havien convidat en alguna altra vegada pero per motius de feina no havia pogut assistir.
Magnific director i sobretot una magnifica persona
mooolt wapa l'entrevista....!
un salut!
Jo propose deixar-se totes les entrades per a la banda i oferir-li un mega contrat vitalici!!jeje.
Esperem que no tornen a passar 10 anys, aunque es dificil, xk de segur que ja te l'agenda plena!
Publica un comentari a l'entrada