Recorde aquell dia que hem van explicar qui era Guillem Agulló, crec que tindria com 13 anys (l'any 2000 pot ser) feia tant sols 7 anys que Guillem se l'havien emportat per sempre. La veritat que hem vaig quedar prou sorprés de com l'havien assassinat, tenia 13 anys i començava a empapar-me de tot allò que m'envoltava. A casa alguna volta m'han parlat d'ell i hem deien que la resposta al carrer havia sigut burtal però que com sempre, la premsa havia manipulat i que una volta ja no "interessava" s'havia quedat en l'oblit la seva mort. I , com passa el temps de pressa, avui 11 d'abril del 2008, fa 15 anys de la seva mort.Ahir per la vesprada vaig assistir a una xerrada al Terra que organitzava Maulets, on trobavem als companys de Carlos de Madrid, a un ex-militant de Maulets i als familiars de Guillem. La veritat que va ser una xerrada molt emotiva, on els sentiments i el records a Carlos, però sobretot a Guillem, ens posaren els pels de punta. Personalment, hem va ensissar amb les seves paraules el pare de Guillem. Mai l'havia vist i sempre m'havien dit que era un home molt "canyero" i que no es callava res, tot i el gran colp que s'havia pegat. I la veritat, que ho vaig poder comprovar. De les seves paraules destacaria una frase que hem va agradar i que hem va fer reflexionar molt. Guillem, el pare, va dir que no calia que idealitzarem a Guillem Agulló, que conforme va ser ell haguera pogut ser un altre company seu, que a ell no el van matar per ser ell sinó pels seus ideals antiracistes, antifeixistes i per un canvi social radical. I ahi, vaig vore la força en que els seus pares seguixen avant, on gran part de la societat ha deixat en un calaix aquest fet i que tant sols és recordat pels seus antics companys i els que hagueren sigut els seus nous companys de lluita.
Enguanyt, ja fa 15 anys que ens el van emportar, i la impunitat d'aquest estat s'ha saldat amb més de 600 agressions al nostre país Valencià. Les agressions van des de gravades d'esvàstiques al company de Castelló, apunyalaments, atacs al Terra, etc, que venen sempre acompanyades per la indiferència mediàtica i governamental... Per molts anys que passen, Guillem, com tots els altres companys assassinats per defensar unes idees revolucionàries i antifeixistes, sempre estaran al nostre cap i al nostre cor. La memòria de la seva lluita ha de seguir sempre cap endavant i per això, totes i tots hem de seguir-la per a fer-li l'homenatge que es mereix Guillem Agulló: la victòria revolucionària i independentista!
1 algú ha dit...:
Realment la xerrada d'ahir no ens va deixar a ningú indiferents. Va ser molt emocionant i a mi personalment em va posar la pell de gallina diverses vegades.
Resulta increïble que les dues morts tinguen quasi 15 anys de diferència però, en canvi, la situació política que les envolta és pràcticament la mateixa. Ara, igual que abans, els feixistes prenen els carrers, ens ataquen i mai els passa res. No és sols que els òrgans de govern giren el cap i facen com si no veieren, és que aquesta plaga nazi compta amb el recolzament secret de la policia, la guàrdia serril...
Però tot açò ens ha de fer agafar forces, hem de tindre consciència que serà un camí dur, difícil i llarg. Però un llarg viatge comença amb el primer pas i ja hi ha gent que va començar aquest viatge com Guillem Agulló, com els seus companys i com tantíssima gent abans d'ells. La nostra tasca és continuar el viatge, aplanar el camí per a les noves generacions i seguir recordant que el camí de la punxa conclou sempre en la rosa.
Publica un comentari a l'entrada